Sí, Netanyahu ha arrossegat Trump a la guerra
La intervenció directa dels Estats Units en la guerra entre Israel i l’Iran obre un ventall de possibles repercussions, no només en aquest conflicte sinó també en el si de la potència nord-americana. Per una banda, pot anticipar-se, i fins i tot accelerar-se, el resultat del conflicte militar, mentre que, per l'altra, pot crear problemes a dins del moviment que Donald Trump lidera al seu país. En qualsevol cas, no hi ha dubtes que reforça la posició de Benjamin Netanyahu a Israel.
Netanyahu, de fet, és el gran guanyador de la jornada de diumenge, tot i que no és segur que Israel hi surti guanyant a mitjà i llarg termini. Guanya Netanyahu perquè la seva sintonia amb Trump és una garantia per als pròxims quatre anys, durant els quals Netanyahu vol reordenar el Pròxim Orient segons els interessos d’Israel. Però el futur d'Israel també depèn de com evolucioni el Partit Republicà.
En els últims dies hi ha hagut fortes tensions al partit entre els partidaris d’intervenir contra l’Iran, enemic de l’estat sionista, i els que tenen una orientació aïllacionista i consideren que els Estats Units han d’evitar participar en els conflictes del món; i en aquest cas encara més, perquè Washington ja proveeix Israel de totes les armes que necessita i no cal que s'hi impliqui directament.
Hi ha un corrent tradicional a dins del Partit Republicà que considera que, per sostenir la pau mundial, els Estats Units han d’intervenir militarment fora de les seves fronteres. D’aquesta manera es manté un ordre mundial que afavoreix la intensa activitat econòmica i comercial que necessiten per funcionar, i també perquè funcioni la resta del món.
Però dintre del moviment republicà MAGA (Make America great again), un corrent aïllacionista, hi ha força discrepàncies respecte al plantejament tradicional, i es prefereix mantenir-se al marge de la política internacional, que corromp la puresa dels Estats Units. Steve Bannon ha preguntat molt alterat aquesta setmana qui és Benjamin Netanyahu per voler arrossegar Trump a la guerra.
Naturalment, Netanyahu és conscient de la divisió que hi ha al Partit Republicà, i no vol aparèixer com un actor que participa directament en la política estatunidenca. És per això que repeteix contínuament que ell decideix què és el millor per a Israel i que Trump ha de decidir què és el millor per als Estats Units, i assegura que Tel-Aviv no està darrere de la intervenció militar directa de Washington.
La realitat és que Israel no és un tema de política exterior, als Estats Units, i l'atac de Trump contra l’Iran ho demostra. A les mateixes eleccions nord-americanes, la qüestió de l’estat sionista figura en el lloc més destacat del xoc electoral, principalment al Partit Republicà, però també entre els demòcrates. Probablement aquest sigui el debat més arrelat a les campanyes electorals, tenint en compte que la influència del lobi sionista és considerable en tots dos partits.
Canvi de tendència
En els últims anys, la simpatia dels nord-americans per Israel s’ha reduït. Tot i que continua sent majoritària, aquesta simpatia ha minvat visiblement en el cas del Partit Demòcrata, particularment entre els joves, i també s’ha reduït, tot i que en menor mesura, entre els sectors més joves dels republicans.
Aquesta tendència s’observa amb preocupació a Israel. Netanyahu cultiva les seves relacions més estretes amb el Partit Republicà, una cosa que se li critica força al seu país. Lògicament, amb el president que hi ha ara a la Casa Blanca, Netanyahu no té més alternativa que anar a totes amb la carta Trump. Tot i que els mitjans israelians apunten en aquesta direcció, Netanyahu en cap cas voldria que semblés que està arrossegant Trump a la guerra. Això seria dolent per al Partit Republicà i també per a Israel, que ja espera la resposta iraniana, però és el que està passant.