Netanyahu més reforçat a Israel?
Després del conflicte amb l’Iran i en plena guerra asimètrica a la Franja de Gaza, Benjamin Netanyahu apareix més que mai com un estadista que sap defensar Israel dels perills que l’envolten i controla els corrents d’opinió de la societat del seu país. No estem parlant només d’una defensa militar, sinó també d’una defensa política davant dels Estats Units, l’única potència que realment s’ha de considerar quan es parla del Pròxim Orient.
Un fet nou és la filtració que va tenir lloc dijous al vespre, quan es va saber que l’advocat del primer ministre està negociant en secret una amnistia o una condemna lleu en els casos de corrupció que l’envolten. El mitjancer d’aquest negoci és l’expresident del Tribunal Suprem Aharon Barak, un magistrat progressista molt reconegut en l'àmbit internacional.
Segons les filtracions, Netanyahu no seria condemnat per la justícia, ni tampoc caldria que es declarés culpable de corrupció. Aquestes filtracions semblen preparar el camí per a una resolució de tots els casos que s’estan jutjant a Jerusalem. Si fins ara s’havia especulat amb una amnistia a canvi de l’abandonament de la carrera política, ara s’està sondejant la possibilitat que Netanyahu continuï participant en la política activa l'endemà.
Això significa que l’estat de dret s’està posant al servei dels interessos personals del primer ministre, i que les lleis són diferents segons les persones implicades. L’estat profund podria permetre que Netanyahu no hagués de respondre de les seves responsabilitats com a primer ministre amb l’argument que d’una altra manera tensionaria perillosament la societat i la política israelianes.
Trump parla de persecució judicial immerescuda
A més, Donald Trump, que està fent tot el que li demana Netanyahu, va dir dimecres a la nit que Israel ha de perdonar o amnistiar el primer ministre. Segons el president, el que s’està jutjant a Jerusalem només seria una ximpleria i Netanyahu pateix una persecució judicial immerescuda, semblant a la que Trump creu patir als Estats Units.
Les alarmes es van disparar immediatament a Israel. Es va recordar que Netanyahu, en la seva capacitat de primer ministre i de ministre responsable d’altres carteres, entre altres coses va beneficiar l’home de negocis Shaul Elovictch amb mesures que li van fer guanyar més de 1.800 milions de xéquels, al voltant de 400 milions d’euros. Això no és cap broma, sinó un cas clamorós de corrupció i suborn, perquè Netanyahu ho hauria fet perquè el popular portal de notícies d’Elowitch, Wallah!, donés una bona imatge del primer ministre i la seva família.
El líder de l’oposició, Yair Lapid, va recordar que Israel és un país sobirà, i que no és acceptable que un mandatari estranger, encara que sigui president dels Estats Units, intervingui en el seu sistema judicial. Els mitjans hebreus estan mostrant un cert nerviosisme, però és evident que els plans de Netanyahu no passen per una retirada de la política a curt termini.
Si Netanyahu fos apartat de la política, una circumstància que no sembla possible en aquest moment, a la Knesset hi ha una majoria suficient que integra partits d’extrema dreta i religiosos per continuar amb l’orientació política de Netanyahu, per exemple envers els palestins o envers l’Iran. Fins i tot a les files de l’oposició hi ha una gran majoria que manté un clar suport en la mateixa direcció, i això és garantia de continuïtat, de llegat.