Sis preguntes encara sense resposta sobre el fràgil alto el foc a Gaza

Enviada especial a JerusalemDonald Trump és un mestre de fabricar titulars encara que no s'ajustin a la veritat. Aquesta setmana ha proclamat que el Pròxim Orient ha entrat en una nova era daurada de la pau gràcies a la seva mediació per a un alto el foc a Gaza. Però la realitat està molt lluny d'això. Després de dos anys de devastació, l'únic que hi ha és una fràgil treva: Trump ha convençut Netanyahu que aturés els bombardejos i Hamàs que lliurés els ostatges. I és que Trump ha fet girar al revés la maquinària diplomàtica. Normalment els acords es gesten en hores i hores de reunions d'assessors per discutir a porta tancada els detalls fins a trobar una base d'entesa, que després s'acaba certificant amb la signatura dels dirigents polítics. Però en aquest cas tot ha anat a la inversa: els líders van rubricar un acord en una cerimònia a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh que només escenificava el suport internacional a la iniciativa nord-americana. Una cerimònia en què no hi havia els protagonistes: ni Hamàs ni Netanyahu, i tots dos han deixat clar que no hi ha cap base política comuna per avançar.

Com recorda l'analista palestí Omar Shaban, fundador del centre Pal-Think for Strategic Studies de Gaza, la situació actual “no és una solució política, sinó una pausa imposada pel desgast i la pressió internacional.” Un representant europeu implicat en les negociacions ha dit a l'agència Reuters que “és una treva de supervivència, no de reconciliació”. Repassem a continuació les amenaces que planen sobre l'alto el foc.

La pau arribarà a Gaza?

El tarannà de guerra encara no s'ha trencat, malgrat el fre en els bombardejos: segons el recompte oficial, Israel ha matat a Gaza 34 palestins des de l'inici de l'alto el foc –entre els quals set menors, dues dones i dos homes d'una mateixa família–, i ha deixat 122 ferits. Israel acusa Hamàs d’incomplir l’acord mantenint posicions armades i túnels actius, mentre que el moviment islamista denuncia que Israel fa operacions militars selectives. Fonts militars israelianes, citades pel diari Haaretz, admeten que la treva “no implica el final de les operacions”, sinó una “reorganització estratègica per preparar l’escenari següent.” Trump ha proclamat el final de la guerra, però Netanyahu no.

L'intercanvi s'encallarà amb els cadàvers?

Hamàs ha retornat els 20 ostatges vius que tenia retinguts des del 7 d'octubre del 2023, però només ha entregat els cossos de 10 dels 28 ostatges morts aquell dia o durant el captiveri a Gaza. Els islamistes ja havien dit que no estaven en condicions de fer-ho i s'havia pactat que equips internacionals de forenses anirien a la Franja a ajudar a localitzar-los, però Israel ho ha considerat igualment una violació de l'alto el foc. "Si Hamàs no aconsegueix tornar tots els cossos, o si la societat israeliana percep que no està fent tot el possible per tornar-los, la confiança –ja fràgil– entre les parts es veurà encara més deteriorada i la implementació de les següents etapes de l’acord es complicarà", adverteix Danny Citrinowicz, exmembre de la intel·ligència militar israeliana.

Israel tampoc ha complert la seva part en el retorn dels cossos dels palestins que han mort en captiveri a les seves presons. Ha retornat 135 cadàvers, molts dels quals amb marques de tortures o amb signes d'haver estat executats vius. Molts d'ells no estaven identificats tot i haver estat durant mesos o anys detinguts en presons. A més, els presoners més populars entre els palestins i que podrien jugar un rol polític, com Marwan Barghouti, no han estat alliberats.

Israel retirarà les seves tropes de Gaza?

Les tropes israelianes s'han retirat a la línia groga definida pel pla de Trump i encara ocupen el 53% del territori de la Franja de Gaza, que no és més gran que el Maresme. El pla dona a Israel marge per mantenir presència militar a Gaza per garantir que Hamàs no pugui reconstituir-se. Fonts de seguretat israelianes insisteixen que cal mantenir el control de zones estratègiques, com el corredor Filadèlfia, a la frontera amb Egipte.

Com recorda Daniel E. Mouton, investigador del Scowcroft Middle East Security Initiative, els socis d'ultradreta del govern de Netanyahu s'oposen a qualsevol retirada. Al seu entendre, l’acord només representa "una reducció del foc, no un alto el foc total". Fonts oficials israelianes admeten que les tropes “continuaran dins de Gaza” i que la projecció més realista és una reubicació parcial i tàctica, mantenint el control dels corredors i zones frontereres.

Entrarà prou ajuda humanitària a Gaza?

La població de Gaza viu una devastadora crisi humanitària, amb una fam provocada pel setge israelià, el sistema sanitari destruït, successius desplaçaments forçats, i les infraestructures bàsiques com les plantes de potabilització d'aigua i la xarxa elèctrica arrasades pels bombardejos. I tot plegat a les portes del tercer hivern des de l'inici de la guerra. L'últim acord d’alto el foc va permetre l’entrada d’aliments, però no de materials d’aixopluc. Milers de ferits han de ser evacuats per ser tractats en altres països i cal maquinària pesant per reobrir les carreteres i retirar la runa. Israel controla quants camions poden entrar a la Franja i per quines rutes, especialment el corredor que va de Rafah fins al pas de Kérem Xalom. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha anunciat aquest dissabte que el pas fronterer de Rafah continuarà tancat fins que Hamàs compleixi la seva part de l'acord de retornar els cossos sense vida dels ostatges israelians morts.

Hamàs es desarmarà?

La milícia palestina ha signat l’acord sota una gran pressió dels seus aliats regionals (Turquia i Qatar) i ja ha expressat la seva oposició a desarmar-se, i ha al·legat que només lliurarà les armes a un futur estat palestí. El pla preveu el desplegament d'una força armada internacional per garantir la seguretat que no està concretada (la gran pregunta és quin país està disposat a enviar soldats a Gaza) i tampoc queda clar en mans de qui quedarà el govern de la Franja: els islamistes han acceptat un govern palestí tecnocràtic, mentre que Trump aposta per un govern colonial liderat per ell mateix i l'exprimer ministre britànic Tony Blair amb la perspectiva d'un futur estat palestí, que Netanyahu no està disposat a acceptar de cap de les maneres: de fet, s'enorgulleix de ser el líder israelià que l'ha fet impossible.

Qui governarà Gaza?

Ni Israel, ni Hamàs, ni l’Autoritat Palestina tenen un pla per a l’endemà de la guerra. Israel exigeix la destrucció completa de Hamàs abans de negociar una treva permanent. Hamàs reclama la retirada total de les tropes i el reconeixement del dret a l’autodeterminació palestina. L’Autoritat Palestina, debilitada i deslegitimada, observa des de la distància.

Tal com ha advertit l'exnegociadora palestina Hanan Ashrawi, “Israel vol una treva sense conseqüències polítiques, mentre Hamàs vol un reconeixement polític sense concessions. Aquesta contradicció fa impossible avançar.”