Trump estudia com intervenir a l’Iran

WashingtonMés de mig any després de bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes, el president estatunidenc Donald Trump torna a amenaçar el règim dels aiatol·làs amb una "forta" acció militar com a resposta a la repressió de les protestes del país. L'advertència, feta diumenge al vespre a bord de l'Air Force One, també anava acompanyada de l'afirmació que "l'Iran ha trucat" i "volen negociar". El republicà també assegurava que "s'està preparant una reunió", encara que no descartava la possibilitat d'intervenir abans de la trobada. "Potser haurem d’actuar abans d’una reunió”, afirmava. I afegia: “M’estan preguntant què fer, on atacar, quan i des de quin angle". Declaracions al més pur estil Trump, obsessionat en trastocar l'ordre mundial en els primers dies del 2026.

L'endemà de posar sobre la taula l'opció d'un atac militar per part dels EUA, un funcionari de l'administració explicava al Wall Street Journal que la Casa Blanca estava valorant una oferta iraniana d’últim moment per abordar diplomàticament la limitació del seu programa nuclear. Al juny, Washington va bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes amb l'objectiu de frenar el desenvolupament del pla. Ara, enmig de les massives protestes que amenacen de fer caure el règim i amb Trump disposat a emprendre accions per afavorir la desfeta, Teheran sembla jugar la carta del programa nuclear. Tot amb la finalitat de contenir la resposta de Washington i guanyar temps. Segons el WSJ alguns alts assessors de l’administració, encapçalats pel vicepresident JD Vance, insten Trump a provar la via diplomàtica abans de castigar l’Iran per la mort dels manifestants. Segons diverses ONG, les víctimes mortals des de l'inici de l'onada de protestes se situarien entre 500 i un miler.

Trump havia deixat la porta oberta a una negociació perquè troba que l'Iran es "pren seriosament" les seves amenaces atesos els precedents. El president esmentava el destí del general de la Guàrdia Revolucionària Iraniana Qasem Soleimani i del líder de l’Estat Islàmic Abu Bakr al-Baghdadi, morts per atacs estatunidencs durant el seu primer mandat. Està per veure com rebrà l'oferta el republicà sobre la possibilitat de frenar el programa nuclear iranià, ja que diumenge assegurava que “l’amenaça nuclear iraniana ha disminuït”.

Tots els ulls estan posats sobre el president estatunidenc i les possibles accions, militars o no, que estigui contemplant aplicar l'Iran en funció de com evolucionin les protestes i les negociacions. Segons informaven diversos mitjans estatunidencs, aquest dimarts Trump es reunirà amb el seu gabinet per estudiar les possibles accions entre les quals hi ha un ampli ventall que va des de ciberatacs, sancions i bombardejos. Trump ha indicat també que preveu trucar al magnat Elon Musk per abordar l’enviament de satèl·lits de la seva empresa Starlink a l’Iran perquè “internet continuï funcionant”, davant l'apagada imposada pel règim iranià per silenciar els manifestants. L'administració també sembla que preferiria inclinar-se per accions concretes per evitar impactar de manera massiva els ciutadans que s'estan manifestant en contra del règim.

Botes sobre el terreny

El senador Lindsey Graham, un aliat proper de Trump, va dir en una entrevista a la Fox que espera que el president faci “accions, no una invasió”, que “canviïn les regles del joc” per enfortir els manifestants i dissuadir els líders de l’Iran.

La intervenció militar a Veneçuela va marcar un precedent perquè sí que va implicar posar botes estatunidenques en el terreny. Això no havia estat així amb els bombardejos a l'Iran, fet que ara fa témer que si la Casa Blanca opta per una acció militar pugui ser més agressiva. Segons l'agència francesa AFP, França ha tret ja tots els treballadors no essencials de la seva ambaixada a l'Iran.

El mandatari va dir diumenge al vespre que el govern iranià estava "començant” a traspassar una línia vermella, ja que “ha mort gent que no havia de morir”, fet que ha atribuït a un règim de “violència”. “Alguns dels manifestants van morir per una estampida, perquè hi havia molta gent. I a alguns els van disparar”, deia.

El ministre d’Afers Exteriors de l’Iran, Abas Araqxi, deia aquest dilluns que el país està preparat per a la guerra, però que també està disposat a negociar. “No busquem la guerra, però estem preparats per a la guerra, encara més preparats que en l’anterior”, ha declarat en una conferència amb ambaixadors estrangers a Teheran, retransmesa per la televisió estatal. Es referia a la guerra de 12 dies amb Israel del juny passat, en què els Estats Units s’hi van sumar per bombardejar les instal·lacions nuclears de l’Iran.

Les manifestacions que van començar el 28 de desembre per la crisi econòmica i que s’han estès per tot el país qüestionen el règim i demanen la seva caiguda i, malgrat la repressió de les autoritats, continuen vives al carrer.