Putin ataca les llengües cooficials
Les escoles en redueixen les hores d’aprenentatge, que ara només podrà ser optatiu, en benefici del rus
MoscouEl sistema educatiu de moltes regions de Rússia ha rebut un fort sotrac durant aquest curs, amb prohibicions, amenaces i reinterpretacions de les lleis, després que Vladímir Putin fes un pas més en la política de russificació del país en dir -referint-se només al russòfons- que no es pot obligar ningú a estudiar una llengua que no sigui la seva materna. Aquesta alerta anava dirigida sobretot als caps de les repúbliques de la Federació de Rússia -22 del total, comptant Crimea, de 85- en què la llengua pròpia de la nació és cooficial juntament amb el rus.
“La llengua russa per a nosaltres és la carcassa espiritual de tot el nostre país multinacional. Obligar una persona a estudiar una llengua que per a ella no és la seva llengua materna és tan intolerable com reduir el nivell i temps d’ensenyament del rus”. Aquestes declaracions de Putin del 20 de juliol van obrir la caixa de trons en un país on es parlen un centenar de llengües autòctones.
Les paraules del president es van concretar en una ordre del 28 d’agost -a tres dies de l’inici del curs- en què instava la fiscalia a revisar que a les escoles de les repúbliques l’aprenentatge de la llengua cooficial fos de lliure elecció. A partir d’aleshores es va llançar una caça de bruixes i moltes escoles han hagut de canviar sobre la marxa els programes, ja que en moltes la llengua cooficial sí que era una assignatura obligatòria en el bloc de les disciplines que pot triar el centre. Les pressions han sigut molt fortes i en alguns casos, com en una escola d’un poble de Baixkortostan que volia mantenir el baixkir -llengua de la família turquesa amb 1,2 milions de parlants- com a obligatori, fins i tot es podrien obrir causes penals contra els professors.
La resistència tàtara
A les autoritats del Tatarstan els va semblar que l’ordre de Putin no tenia res a veure amb ells perquè semblava inqüestionable l’ensenyament obligatori de tàtar -llengua turquesa i la segona més parlada de Rússia després del rus, amb uns 5 milions de parlants- en aquesta república que té força autonomia. Finalment, però, l’aprenentatge de tàtar també serà voluntari i com a màxim s’hi dedicaran dues hores a la setmana, quan abans eren cinc o sis.
La setmana passada s’ultimava el programa per al segon semestre que estableix a la majoria de repúbliques que la llengua cooficial només l’estudiïn els escolars si els seus pares ho han demanat per escrit. La situació lingüística de cada república és diferent, amb les llengües que s’hi parlen, la presència que tenen i els percentatges de parlants, però la conseqüència més directa és que es reduiran les hores d’ensenyament de la llengua cooficial -que serà optativa-, hi haurà una certa segregació entre els nens per raó de llengua i molts professors perdran la feina o s’hauran de requalificar.
Un dels problemes ja era la baixa autoestima dels mateixos parlants de moltes d’aquestes llengües, i Aleksandr Blinov, activista txuvaix, alerta que ara “l’estatus de la llengua queda públicament menystingut i de manera cínica”. Per a Blinov, “l’objectiu principal és el de debilitar les regions i reforçar el poder central, en un context en què la població russòfona no estava contenta perquè considera que no és necessari aprendre les llengües regionals”. Blinov i altres defensors de la llengua txuvaixa -de la família turquesa i que parlen prop d’un milió de persones- han creat una associació per defensar-la però, de moment, el seu fill només tindrà una hora de txuvaix a vuitè. En alguns centres, els nens que no vulguin fer txuvaix han hagut de triar entre “rus com a llengua materna”, una assignatura que encara no té pla d’estudis, o “cultura de la regió d’origen”.
Molts experts consideren també que s’hauria d’avaluar l’eficàcia de l’ensenyament d’aquestes llengües minoritzades que no poden aspirar a cap situació d’igualtat amb el rus. El cap de la República de Komi, Serguei Gaplikov, ha anunciat que per al curs que ve s’haurà modernitzat l’ensenyament del komi amb l’ús de jocs i noves tecnologies perquè sigui un factor més que decanti els pares a triar l’estudi de la llengua autòctona, una llengua finoúgrica que parlen unes 220.000 persones.
Un activista que vol mantenir l’anonimat considera que “les conseqüències seran catastròfiques perquè ja abans el nombre de parlants de la majoria de llengües regionals disminuïa encara que n’augmentés la població”. Per a aquesta font, “es tracta d’un senyal de Putin a la majoria ètnica, perquè diu que Rússia és una gran potència i que els russos són els més importants, i aquesta grandesa es demostra menystenint les minories”. Aquest activista està convençut que el poder veu un rèdit polític en aquesta mesura, però per a ell divideix la societat entre russos i no russos i l’efecte positiu és que ha provocat un estímul per defensar les llengües i aprendre-les.