Cartes de Nadal per als presoners polítics russos

París“Em moro de ganes de rebre la vostra resposta i us desitjo un bon Nadal per endavant (aquí celebrem el Nadal catòlic, el 25 de desembre). Demà, la nostra professora de rus ens parlarà de les tradicions nadalenques ortodoxes i tinc moltes ganes d’aprendre més sobre una altra cultura!”. La Marine, de 21 anys i estudiant de sociologia a París, em fa arribar un document amb una desena de cartes diferents. Són cartes que ha enviat a presos polítics russos i bielorussos des del mes de setembre, a partir d’una iniciativa de l’ONG Memorial, prohibida a Rússia des del 2021.

Alguns dels destinataris de les cartes han sigut detinguts a Rússia o Bielorússia per protestar contra la guerra o donar suport a les forces ucraïneses, tot i que també hi ha casos de membres de minories religioses, militants pels drets humans i civils ucraïnesos que han estat capturats en les zones ocupades per l’exèrcit rus.

La Marine sap que si escriu de política, de la guerra o de Putin aquelles cartes no arribaran al seu destinatari. “És important saber que totes les cartes són llegides per un censor i que, simplement, cal evitar certs temes”, ens explica la Katia Zhdanova, coordinadora de les cartes de Memorial a París. Les instruccions a la seva pàgina web –on també mantenen un registre públic dels presoners– són específiques sobre tot allò que no passa la censura: “paraules estrangeres, símbols, xifratge o eslògans”. “Cal evitar crítiques al sistema judicial, temes LGBTIQ+ perquè poden agreujar la situació d’un detingut, o detalls sobre el cas del pres”, afegeixen. “Em fa molta il·lusió haver-te conegut”, respon la Marine a l’inici de la seva carta. La conversa navega entre anècdotes del dia a dia, bromes i aficions. “Aquí tots els nois també estan obsessionats amb el bodybuilding.” No podem explicar més.

Un alè d'esperança

Tot i el contingut majoritàriament innocu de les cartes, les respostes no són habituals i molt menys aquelles en què els presos expressen els seus sentiments. A vegades, però, hi ha excepcions. Memorial ha permès a l’ARA publicar la següent resposta d’Anna Arkhipova, una estudiant russa empresonada des del 2023 per haver format part d’un moviment que criticava l’“operació militar especial”, l'eufemisme oficial de la guerra d'Ucraïna. Des de llavors, es troba en presó provisional, acusada, entre altres delictes, de “difusió d’informació falsa sobre les Forces Armades”. Arkhipova respon una carta enviada des de França per un voluntari de l’entitat:

"Avui, la nostra cel·la s'ha despertat completament buida. El cel era gris, queia una pluja fina. Una atmosfera de desànim i desesperació ens embolcallava. Ningú no podia ni volia fer res. Simplement, esperàvem que s'acabés un altre dia d’empresonament. I llavors, una veu familiar al passadís: el correu! L'atmosfera canvia dràsticament: somriem, riem i ballem. Pensen en nosaltres, ens esperen!"

Les cartes són crucials per oferir-los una finestra al món exterior, mantenir el contacte i, fins i tot, ampliar la llista de casos a partir dels seus missatges, segons expliquen des de Memorial. Algunes s’escriuen a mà i es transporten de París a Rússia, des d’on s’envien per correu postal per tal d’esquivar el primer filtre de la censura, mentre que d’altres s’envien telemàticament.

Per correu electrònic, la Marine ha rebut la resposta d’un noi jove. No podem publicar el seu nom per motius de seguretat ni tenim permís per reproduir la seva carta. És un ciutadà ucraïnès, de la minoria musulmana dels tàtars de Crimea i resident al sud d’Ucraïna, una zona ocupada per l’exèrcit rus. Està condemnat a set anys de presó per haver fet una donació econòmica a un batalló ucraïnès.

La Katia, que fa deu anys va deixar la seva Rússia natal per establir-se a França, comparteix una darrera resposta d’una presa i la seva història. És Yulia Koveshnikova, una dona de 47 anys que vivia a Melitópol, una ciutat ucraïnesa ocupada per les forces russes des de l’inici de la guerra. Mentre la seva família marxava de la regió, ella es va quedar, no va amagar la seva postura proucraïnesa a les xarxes socials i va ajudar a buscar soldats desapareguts ucraïnesos. Va ser detinguda l’abril del 2023 i, durant vuit mesos, la seva família no va tenir informació sobre ella. Més tard, es va saber que havia estat retinguda en diversos soterranis de la ciutat, amb el cap tapat amb una bossa.

D’ençà que saben a quina presó es troba, els voluntaris de Memorial li han enviat cartes constantment. “Vam enviar-les durant un any, sense cap resposta. Aquest setembre en vam enviar moltes des de França, incloses algunes dirigides a la Yúlia, i va ser llavors quan el silenci es van trencar: li van donar les cartes”, explica la Katia. La presonera va respondre: “Aquests darrers dies, he rebut moltes cartes de França, de diferents regions. M'heu tornat les ganes de somiar. Us escric a vosaltres –persones que no coneixia, i que, tanmateix, desitgeu que torni tan aviat com sigui possible a casa, al meu país, amb la meva família. Gràcies a tots, de tot cor... Sou la meva força”.

La Katia diu que el seu objectiu és “explicar-los històries de la vida de fora –que potser semblen banals–, però que poden aportar un confort vital en una presó”. És una activitat habitual de la dissidència a Rússia i l’Estat –de moment– no pot prohibir tota comunicació a l’exterior de les presons.