Enemics de l'estat: Putin ofega l'exili polític rus

MoscouVladímir Putin no en té prou de forçar centenars de crítics amb el seu règim a fugir de Rússia per por d’acabar a la presó. També vol fer-los la vida impossible a l'exili. Des de fa uns mesos, les autoritats han començat a afegir opositors al llistat de terroristes i extremistes per dificultar-los el finançament a l’estranger. I ara una nova llei els escanyarà encara més econòmicament i amenaça de deixar-los a la pràctica sense ciutadania.

La norma preveu la creació d’un registre d’enemics de l’estat: emigrants que, segons les autoritats, estiguin eludint una condemna a Rússia. La sentència no necessàriament ha de ser per fets greus, sinó que també es tenen en compte les sancions administratives per delictes com el “descrèdit a l’exèrcit”, la fórmula més habitual de càstig a les persones contràries a la guerra d’Ucraïna. Ara bé, formar-ne part o no és decisió de la Fiscalia General, que fa i desfà amb total discrecionalitat.

Els que passin a integrar aquesta llista s’enfrontaran a diverses prohibicions: se’ls congelaran els fons en bancs russos i els transferiran els estalvis a comptes supervisats per l’Estat; no podran demanar crèdits; no podran vendre ni els seus pisos ni els seus cotxes, ni designar un apoderat perquè ho faci; se’ls vetarà l’accés a la plataforma electrònica de serveis públics i perdran el dret a l’assistència consular.

Passaport i ciutadania

Aquest últim punt és especialment greu, segons l’ONG Primer Departament. Implica que els afectats no puguin renovar el passaport i, per tant, “essencialment, se’ls pretén revocar la ciutadania”, amb tots els inconvenients que té no poder disposar d’un document d’identitat. Un dels seus advocats, Maksim Oletxnik, explica a l’ARA que el Kremlin “vol reprimir les veus crítiques que van abandonar Rússia per denunciar les violacions de drets humans”.

Andrei Soldàtov i Irina Borogan, dos periodistes que van haver de fugir el 2020 per no acabar a la presó, escriuen en un article per al Center for European Policy Analysis (CEPA) que l’objectiu de la llei és “destruir la vida dels opositors i la seva base econòmica”. Moscou, opinen, busca “intimidar i assetjar” persones com ells i conclouen: “El llenguatge utilitzat deixa poc espai per a l’entesa, no hi ha cap invitació a tornar, sota cap circumstància, només la promesa d’una pressió implacable i despietada”. 

La lluita de les autoritats russes s’emmarca en l’obsessió per l’amenaça que suposadament representen els exiliats polítics com a agents enemics, col·laboradors d’Occident. No en va aquesta llei l’ha redactada la Comissió per a la Interferència Estrangera, creada immediatament després de la invasió d’Ucraïna, i que fonamentalment es dedica a reprimir l’oposició.

Tots terroristes

Una altra via que utilitza l’estat rus per mirar de provocar la mort civil dels exiliats és la llista de terroristes i extremistes. Abans de la guerra, aquest registre incloïa sobretot persones vinculades a l’islamisme radical. Més endavant, s’hi va afegir la Fundació Anticorrupció d’Aleksei Navalni i els seus col·laboradors, però amb l’inici de la invasió, va començar a eixamplar-se fins a encabir-hi qualsevol crític amb el règim. En l’últim any, les xifres de “terroristes” s’han disparat perquè també s’hi ha permès incorporar qualsevol sospitós de “desacreditar les Forces Armades”, és a dir, qualsevol que hagi qüestionat la guerra. Actualment, consta de prop de 25.000 persones.

La investigadora Alexandra Prokopenko apunta en un article per al Carnegie Center Russia Eurasia, el Kremlin s’aprofita dels mecanismes del sistema financer occidental per perseguir els dissidents. Quan un exiliat rus apareix en una llista de terroristes i extremistes, automàticament, als bancs els salta una alarma. A continuació, les entitats demanen documentació als clients, bloquegen transferències innòcues i els tanquen els comptes. “Les normes internacionals estan formulades de tal manera que tots semblen igualment perillosos: sigui un pres polític rus o un autèntic combatent d’Estat Islàmic”, lamenta. 

Borogan i Soldàtov també adverteixen que aquest estratagema del govern rus pot limitar molt els moviments dels opositors a l’estranger. El 2022, Moscou va incloure molts dels crítics en llistes amb ordre de cerca i captura internacionals, però la Interpol es va negar a entregar persones buscades per delictes polítics. Malgrat això, l’alleujament que van sentir molts exiliats en aquell moment, s’ha anat diluint a mesura que Putin ha aconseguit tancar acords bilaterals d’extradició amb una vintena de governs, entre els quals el de la Xina, el Marroc, Xile, Tailàndia, Egipte o l’Aràbia Saudita. Ara els opositors són conscients que posar els peus en el país equivocat pot tenir conseqüències fatals.