L'home de Texas que es va traslladar a Rússia fugint de “l’adoctrinament LGBTI” i ha acabat al front d’Ucraïna
La seva família viu en un poble a prop de Moscou que vol acollir nord-americans pro-russos
MoscouDerek i DeAnna Huffman són un matrimoni de Texas que va decidir emigrar a Rússia a mitjans de març perquè les seves tres filles rebessin una educació allunyada dels valors liberals. “Vam començar a pensar-hi fa dos anys arran de l’adoctrinament LGBTI dels nens”, explica ell en un dels vídeos que la família comparteix regularment al seu canal de YouTube. “Ara ens sentim molt afortunats d’haver-nos allunyat d’allò que pertorbava la vida de les nostres filles i que intentava convertir-les en el que no eren”, hi afegeix ella.
Pocs mesos després d’instal·lar-se al nou país, el Derek va creure que una bona manera d’aconseguir la ciutadania russa per a tota la família seria enrolar-se a l’exèrcit. “Si poso el meu cos per defensar Rússia, m’hauré guanyat un lloc aquí, a diferència dels migrants a Amèrica, que no s’assimilen i volen almoines gratuïtes –assegurava, alhora que repetia els arguments del Kremlin per justificar la invasió d’Ucraïna–. Crec en la causa russa. Estan fent el que és just. El règim nazi ucraïnès s’ha d’aturar. Han estat perseguint, bombardejant i matant la població nativa russa”.
Segons relata la DeAnna, quan el Derek es va allistar li van prometre que serviria lluny de la zona de combat i que faria tasques de reporter o de soldador. Ara bé, de seguida tot es va torçar. En un vídeo que la família ja ha eliminat, la dona demanava ajuda perquè, de manera inesperada, havien enviat el marit al front i, a més, no havia pogut rebre un entrenament militar adequat, perquè no entén el rus. “Sent que l’estan llançant als lleons”, lamentava.
Un mes després, els Huffman “preguen cada dia” perquè algú els ajudi a treure el pare d’aquest embolic i necessiten diners perquè encara no han rebut cap pagament del ministeri de Defensa. La família no ha volgut fer declaracions a l'ARA, però confirma que en Derek és viu i que es troba en un bon estat de salut a primera línia.
Un poble americà fallit
La mare i les criatures viuen a Istra, una localitat uns 60 quilòmetres a l’est de Moscou. Allà, un bloguer estatunidenc que fa vint anys que es va instal·lar a Rússia, Tim Kirby, fa temps que hi intenta muntar el que ell ha batejat com un “american village”, un poble americà. La idea és crear un refugi per a compatriotes que reneguen de les "normes de gènere liberals" i volen abraçar les convencions russes.
L’experiment, però, no li està sortint gaire bé perquè fins ara només s’hi han traslladat dues famílies nord-americanes, una de les quals els Huffman. Kirby tampoc ha volgut fer declaracions a l’ARA, però en mitjans russos s’ha queixat de la manca de suport de les autoritats al seu projecte. “A tothom li agrada la idea, tothom la vol veure realitzada, però amb diners privats”, explica. A més, apunta que els inversors privats no volen donar suport a una empresa dirigida per un estranger i té problemes perquè els bancs els aprovin les hipoteques.
Visats per valors compartits
Els Huffman s’han beneficiat d’un programa que el Kremlin va impulsar al setembre del 2024 que ofereix visats temporals a ciutadans d’estats hostils a la recerca d’asil ideològic. A la llista de 48 països no amistosos hi figuren tots els de la Unió Europea, a més dels Estats Units (malgrat l’arribada de Trump), el Regne Unit, el Canadà, el Japó o Andorra. Segons el decret, les persones que s’hi acullin han de rebutjar “les actituds neoliberals destructives que contradiuen els valors morals i espirituals tradicionals russos”, però no se’ls requereix cap domini de l’idioma ni de la història del país, a diferència dels migrants econòmics. Durant els primers set mesos de funcionament, gairebé 1.200 estrangers van sol·licitar aquest visat, tal com va informar, a finals de maig, el ministeri d’Afers Exteriors rus. D’entre ells, més d’una cinquena part eren alemanys, seguits dels letons i els estatunidencs, que fregaven el centenar.
El govern rus utilitza aquests casos com una arma de propaganda contra Occident. El febrer del 2024, una estudiant italiana, Irene Cecchini, va interpel·lar directament Vladímir Putin en un fòrum per demanar-li justament que facilités l’arribada dels migrants que compartien valors amb Rússia. Els mitjans de l’entorn del Kremlin ho van aprofitar per fer, de l’anècdota, categoria. Maria Butina, una diputada que abans havia estat espia, és qui supervisa el programa que ella anomena “d’asil espiritual”. En una entrevista recent al Moskovski Komsomólets, advertia: “A Europa, si els pares afirmen que hi ha dos gèneres i es neguen que els seus fills participin en la cultura neoliberal no tradicional, la justícia juvenil els en pren la custòdia. Cal que expliqui de quins gèneres consta una família sense fills?”.