MoscouQuan el van elegir president, Donald Trump va prometre un acord de pau a Ucraïna en 24 hores. Després es va posar com a límit els primers cent dies de mandat. Quan va fracassar, fins a tres vegades va donar a Vladímir Putin un termini de dues setmanes perquè aturés els combats. I ara, finalment, li llança un nou ultimàtum, aquesta vegada de cinquanta dies, si no vol que imposi aranzels del 100% als països que comercien amb Rússia.
Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Segons publicava el portal estatunidenc Axios dilluns, en la conversa telefònica del 3 de juliol, el president rus va comunicar al líder nord-americà la intenció d'augmentar l’ofensiva a Ucraïna en els següents dos mesos amb l’objectiu de conquerir la totalitat de les regions annexionades. Trump va trigar onze dies a respondre-li, que, sumats als cinquanta de marge abans d’aplicar-li aranzels, són gairebé els seixanta dies clavats que Putin diu que necessita.
Repunt a la borsa
Un bon termòmetre que a Moscou no es creuen les amenaces del president dels Estats Units és que, en els minuts posteriors a la seva declaració, la borsa va repuntar gairebé tres punts. “Fins i tot els inversors esporuguits ho van entendre tot correctament”, escrivia Aleksander Iunàixev, periodista afí al Kremlin. El cert neguit que hi havia davant l’anunci de Trump va quedar esvaït. Casualitat o no, la nit de diumenge a dilluns va ser la primera en més de dos mesos en què l’exèrcit rus no va fer cap atac aeri. Ara bé, al ritme de la setmana passada, en seixanta dies podria llançar 25.000 míssils i drons contra ciutats ucraïneses. De fet, hi ha consens entre la classe política i els opinadors de l’òrbita del govern rus que el desafiament de Trump no alterarà gens ni mica el full de ruta de Putin.
El vicepresident del Senat rus, Konstantín Kosatxev, va ser el primer d’expressar el sentiment dels polítics pròxims a Putin. “El que compta és que no afecta el nostre estat d’ànim de cap manera”, va assegurar: “En cinquanta dies, molt pot canviar al camp de batalla i en l'humor d’aquells que tenen el poder als Estats Units i a l’OTAN.” Des del Kremlin, lluny de contraatacar, opten per la contenció. El seu portaveu, Dmitri Peskov, afirma que les declaracions del president nord-americà són "molt serioses" i "requereixen temps per analitzar-les", i que si el president rus "ho creu necessari" hi respondrà.
La decisió d’enviar més armes a través de l’Aliança Atlàntica tampoc ha sorprès Moscou, que sempre ha donat per descomptat el suport de Washington a Kíiv. Això sí, Peskov insisteix que aquestes entregues són percebudes des d'Ucraïna com "un senyal per a continuar la guerra, i no per a la pau".
La realitat, a més, és que, malgrat el canvi en el discurs, Trump continua enviant missatges ambivalents que confirmen els seus dubtes a l’hora de collar a fons el seu homòleg. “Fins on estaria disposat a arribar si Putin continua enviant més bombes els pròxims dies?”, preguntava un periodista al president nord-americà. “No em faci una pregunta com aquesta”, li responia molest. Des del punt de vista de l’expert en política internacional Alexei Naumov, per a Trump “aquesta continua sent la guerra de Biden: tant Moscou com Washington intenten establir una cooperació bilateral”.
Tot i això, alguns analistes creuen que aquest ultimàtum marca un abans i un després en l’estratègia de la Casa Blanca amb Rússia. “El més probable és que puguem dir que la primera etapa de les relacions amb els Estats Units sota Trump, que haurà durat sis mesos, s'ha acabat”, apunta Fiódor Lukiàniov al diari Kommersant. Uns altres experts comencen a apujar el to amb Trump. Nikolai Silàiev, per exemple, escriu a RBC: “Trump repeteix cada vegada que és la guerra de Biden, però com més temps passa, més es converteix en la seva guerra”.
De fet, incidint en aquest aspecte, aquest dimarts el Financial Times publica que Donald Trump va preguntar a Volodímir Zelenski, durant la conversa telefònica que van mantenir el 4 de juliol, si podria atacar Moscou o Sant Petersburg si tinguessin armes de llarg abast. El líder ucraïnès hi va respondre afirmativament, sempre que els EUA les hi proporcionessin. El diari informa que els dos presidents van analitzar una possible llista d’armament que els EUA transferirien a l'OTAN i que els aliats europeus cedirien després a Kíiv, per esquivar l’aprovació directa del Congrés. Ucraïna ha sol·licitat míssils Tomahawk, de precisió i gran abast, però l’administració Trump té reserves sobre la voluntat de Zelenski per fer un ús restringit d’aquestes armes.
Una oportunitat perduda?
Només entre els analistes russos a l’exili es planteja la possibilitat que fos Putin qui malgastés una oportunitat d’acord rebutjant el pla de pau de l’emissari de Trump, Steve Witkoff. Tatiana Stanóvaia, tot i admetre que la finestra per a un pacte no va existir realment, sí que detecta entre les elits “una sensació creixent de desil·lusió amb la naturalesa prolongada i cada vegada més costosa de la guerra”. Aquests polítics i empresaris sospiten que va ser “l’obstinació i la irracionalitat” del líder rus el que va impedir un compromís que preveia, entre més coses, el reconeixement de Crimea, que les fronteres es congelessin a la línia actual del front o que Ucraïna acceptés no formar part de l’OTAN.
Sigui com sigui, Putin, de moment, no sembla donar-se per al·ludit i calla. Somriu davant l’enèsima amenaça en diferit de Trump, manté la predisposició a refer les relacions amb els Estats Units i, alhora, insisteix en la confrontació amb Ucraïna i els països europeus. El president rus es preparava per a un nou hivern diplomàtic i li han concedit un estiu per continuar ampliant la doctrina militar que ell mateix va formular fa algunes setmanes: “Allà on trepitja un soldat rus, és territori nostre”.
Trump: "No confio en gairebé ningú"
“No confio en gairebé ningú”. Així ha respost Donald Trump, després d’una pausa dramàtica, quan un periodista de la BBC li ha preguntat aquesta nit passada si confiava en Vladímir Putin. El president dels Estats Units ha volgut transmetre duresa i cautela quant a la seva relació amb el líder del Kremlin, sobre la qual ha rebut moltes crítiques per haver fet concessions a canvi de no res. L’entrevista, telefònica i de vint minuts, ha tingut lloc aquest dilluns a la nit, després que la Casa Blanca contactés amb el corresponsal britànic.
La conversa s’ha produït poques hores després que Trump rebés al Despatx Oval el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. Durant la trobada, com ja havia fet el dia anterior, el president va anunciar que els Estats Units enviaran armes a Ucraïna “a través de l’OTAN” i va puntualitzar que “les pagaran els europeus”. I també va amenaçar Putin amb imposar aranzels secundaris del 100% si en 50 dies no s'ha arribat a la pau a Ucraïna.
En relació amb la guerra i l'actitud de Putin, Trump s’ha declarat “decebut”, però ha descartat trencar-hi ponts: “Estic decebut amb ell, però no hi he tallat”. Ha assegurat que ha estat a punt de tancar un acord de pau amb Rússia "fins a quatre vegades", però que Putin sempre l'ha frustrat: “Sembla que estem a punt, que ho tenim... i després fa volar un edifici a Kíiv”. Quan li han preguntat com pensava frenar la guerra, Trump ha respost lacònicament: “Hi treballem, Gary”.
Tot i haver qualificat l’OTAN d’“obsoleta” en el passat, en la conversa ha dit que “és tot el contrari” perquè els aliats “ja paguen les seves factures”, en relació amb els acords a què es va arribar a la cimera de l'OTAN celebrada a la Haia a finals de juny. També ha advocat pel principi de defensa col·lectiva, essencial per “protegir els països petits dels grans”.
Trump també ha afirmat que els líders internacionals el veuen ara amb més respecte: “Quan guanyes dues vegades, ja no sembla només una qüestió de sort”. I davant les adulacions sovint evidents que rep, hi ha restat importància: “Només miren de ser amables”.