Zelenski confirma la presència de tropes ucraïneses a la regió russa de Bélgorod
Ucraïna controla una àrea de 13 quilòmetres i busca retardar una nova ofensiva de Putin, clau per a les negociacions
MoscouNo només Vladímir Putin intenta seure en una eventual taula de negociacions amb les millors cartes, també Volodímir Zelenski. Ucraïna ha admès per primera vegada des que va començar la guerra que està combatent a la regió russa de Bélgorod. "Continuem fent operacions actives a les zones frontereres del territori de l'enemic, i això és absolutament correcte: la guerra ha de tornar al lloc d'on va venir", va dir Zelenski dilluns a la nit.
Bélgorod és una regió que limita amb Ucraïna, situada al nord de Kursk, sotmesa habitualment a atacs aeris. Ja el maig del 2023 un grup de combatents opositors al règim de Putin, la Legió per la Llibertat de Rússia i el Cos de Voluntaris Russos, que lluiten al costat d’Ucraïna, havia penetrat breument en aquest territori. El 18 de març passat, el ministeri de Defensa rus va revelar un intent d’incursió ucraïnès en aquesta zona, però Kíiv no el va confirmar. Ara sí. Segons Zelenski, l’objectiu d’aquesta operació és forçar Moscou a desviar soldats de les regions ucraïneses de Sumi i Khàrkiv. Kíiv també assegura que aquests tipus d’ofensives permeten alleujar la pressió sobre el front del Donbàs.
Els guanys territorials de les tropes ucraïneses a Bélgorod no són especialment destacables en termes absoluts. Segons el projecte de seguiment militar DeepState, controlen una àrea d’uns 13 quilòmetres quadrats prop del poble fronterer rus de Demidovka. Ara bé, l’estratègia d’obligar l’exèrcit rus a redistribuir forces sí que funciona. L’analista militar Ian Matvéiev explica, a partir dels comentaris dels corresponsals de guerra russos, que recentment Moscou hi ha hagut de destinar noves brigades. “El front de Bélgorod aguanta des de fa tres setmanes i ajuda les forces armades d'Ucraïna a retardar l'inici d'una ofensiva russa a gran escala a la regió de Sumi”, apunta Matvéiev. Aquesta dilació dels plans de Moscou també priva de moment el president rus de tenir un altre as a la màniga de cara a les negociacions: el Kremlin espera intercanviar qualsevol nova porció de terreny ucraïnès per aquelles parts de les províncies annexionades a la constitució que encara no controla.
Tampoc és casual que la incursió a Bélgorod es produís a mitjans de març, quan els soldats ucraïnesos s’estaven batent en retirada a Kursk. Trencar la frontera russa per un altre punt tornava a complicar l’objectiu de Putin d’arribar a unes converses de pau controlant tot el territori rus. A més, igual que amb la invasió de Kursk a l’agost, Ucraïna aconseguia de retruc allunyar de les seves poblacions l’artilleria russa.
Durant les últimes dues setmanes, la situació en aquest tram del front no ha canviat significativament. Els bloguers russos admeten la presència ucraïnesa prop dels pobles de Popovka i Demidovka, sense entrar en gaires detalls, més enllà d’assegurar que les tropes de Moscou estan duent a terme operacions d’“assalt i neteja” de les posicions enemigues. Tampoc el Kremlin fa comentaris sobre la situació a Bélgorod. Aquest dimarts el portaveu Dmitri Peskov no s’hi ha volgut referir malgrat les preguntes dels periodistes.
El desenllaç de Kursk
El govern rus mira de centrar tota l’atenció mediàtica en la recuperació dels últims assentaments de Kursk. Des del ministeri de Defensa continuen anticipant l’expulsió definitiva dels soldats ucraïnesos de la regió que no acaben de culminar. Aquest dimarts han anunciat la conquesta de l'últim gran poble dominat per Kíiv, Guevo, a 1,5 quilòmetres de la frontera ucraïnesa.
L’horitzó d’unes converses de pau ha esperonat els dos bàndols sobre el terreny davant la frustració de Donald Trump. El president nord-americà ha lamentat en les últimes hores els llançaments de míssils russos contra ciutats ucraïneses del cap de setmana. “No estic content amb el que està passant perquè els estan bombardejant com bojos ara mateix”, ha dit Trump en referència a l’atac que va deixar 20 morts, nou dels quals nens, i almenys 75 ferits a Kriví Rih.
Malgrat això i l’enuig que va transcendir que li havia provocat la proposta de Putin d’un govern tutelat internacionalment a Ucraïna, el president dels Estats Units no ha pres cap represàlia contra el president rus. De fet, aquest dijous continuen els contactes entre els dos països per reprendre les relacions diplomàtiques. L’ambaixador rus a Washington, Aleksander Darxiev, i la subsecretària d'Estat nord-americana adjunta per a Afers Europeus, Sonata Coulter, encapçalen dues delegacions que es reuniran a Istanbul en unes reunions de les quals no s’esperen progressos pel que fa a l’alto el foc a Ucraïna. El 27 de febrer ja va tenir lloc una trobada similar sense que se’n fessin públics els resultats.