Schulz alerta Londres que el Parlament té l'última paraula

LondresEl president del Parlament Europeu, l’alemany Martin Schulz, va advertir ahir a Londres que l’última paraula sobre el pacte que el Regne Unit estableixi amb la Unió Europea (UE) com a conseqüència del Brexit la tindrà la cambra que dirigeix. Schulz va recordar episodis recents “en què les prioritats del Parlament no es van reflectir en les negociacions, i es va decidir vetar l’acord final”, com va ser el cas del rebuig del compromís per al seguiment del finançament del terrorisme o la negativa al registre de passatgers aeris.

Les seves paraules no van sonar a amenaça però sí a una ferma presa de posició pel que fa al caràcter i els límits de les negociacions que s’obriran pròximament entre el Regne Unit i els 27 països de la UE que quedaran arran del Brexit. Schulz ho va dir just al cap de tres mesos del referèndum del 23 de juny.

L’escenari en què va intervenir, la London School of Economics (LSE), era propici. Schulz va parlar davant d’un públic jove, molt internacional i clarament a favor de la permanència a la Unió Europea. Per aquesta raó algunes de les seves afirmacions van provocar més d’una riallada. Per exemple, quan va admetre que després de dos dies a Londres marxa del país “sense tenir una idea clara” de què vol el govern britànic del Brexit.

Dijous al vespre Schulz es va entrevistar amb la primera ministra, Theresa May, amb Jeremy Corbyn, cap del Partit Laborista, i amb Sadiq Khan, alcalde de Londres. La sensació més clara que en va treure, deia el president del Parlament, és la de l’existència d’una gran “incertesa”. Per acabar amb aquesta situació com més aviat millor, va demanar a la trobada amb May a Downing Street que Londres “notifiqui la sortida del Regne Unit de la UE tan aviat com sigui possible” perquè puguin començar formalment les negociacions.

Maquinària per al 2017

El moment d’invocar la sortida, però, continua generant tot tipus de controvèrsia dins del govern britànic. A hores d’ara, i segons Sara Hagemann, professora de la LSE consultada per l’ARA, “el més probable és que l’article 50 -que posa en marxa la negociació per a la sortida- s’activi o bé al febrer o bé al juny, després de les eleccions locals”.

Boris Johnson, ministre d’Exteriors, va declarar dijous al vespre des de Nova York que “el govern està treballant en la redacció per invocar l’article 50, que estarà llest, probablement, durant la primera part de l’any que ve”. L’endemà, però, Downing Street el va desautoritzar a través d’un portaveu, que va assegurar que serà “la primera ministra qui decideixi el calendari” del procés.

Cada dia de retard, però, pot ser molt contraproduent, en opinió de Schulz. “Es corre el risc que acabin coincidint les eleccions europees del 2019 al Regne Unit amb el procés d’abandó de la Unió, cosa que seria molt difícil d’explicar als ciutadans, tant als britànics com als europeus”, va dir. I va afegir: “El que no podem permetre’ns és el luxe de prémer ara el botó de pausa a l’activitat de la UE quan està enmig de la crisi de refugiats i la migració, quan s’ha de planificar el seu marc financer per als pròxims anys i quan s’ha de completar la unió econòmica i monetària”.

Schulz també va incidir que no hi haurà “menú a la carta” per a Londres. “Pel que fa a la lliure circulació, veig que una clara majoria del Parlament Europeu insistirà que les llibertats fonamentals són inseparables les unes de les altres. És a dir, no hi pot haver lliure circulació de béns, capitals i serveis sense lliure circulació de persones. Em nego a imaginar una Europa on els camions i els fons de risc puguin creuar lliurement les fronteres però els ciutadans no ho puguin fer”. Les paraules de Schulz poden acabar sent només bones intencions. Perquè el fet és que l’Eurocambra, i també la Comissió, tenen papers secundaris en una Unió controlada a la pràctica pel Consell Europeu, que respon més als interessos estatals que als comunitaris. La temptació per al Regne Unit pot ser intentar dividir-lo durant el període de negociacions.