La van vendre com "la millor presó del món". Una constel·lació d'edificis en forma d'estrella i molta ambició de la primera empresa de seguretat privada del mercat, G4S. Però, gairebé dos anys després de l'obertura del centre penitenciari d'Oakwood, al nord-oest de Londres, el govern britànic ho té cada cop més complicat per seguir presumint de presó "de primera classe", com encara deia fa un parell de mesos la secretària de Presons. El motí de nou hores viscut la setmana passada i reiterats informes oficials que denuncien la falta d'experiència del personal, l'alt nivell de violència i el fàcil accés a les drogues que tenen els reclusos, o la publicació de suposats escàndols i les acusacions de frau, fan que el negoci de la seguretat privada estigui sota sospita.
G4S i una altra empresa del sector, Serco, també s'encarreguen de gestionar centres d'acollida per a demandants d'asil al Regne Unit, però les condicions que els oferien eren tan lamentables que el govern ha hagut de sortir a dir que estudiarà si cal replantejar-se els contractes i reclama a cada companyia entre 3 i 4 milions de lliures en compensacions. Són 14 dels 119 centres penitenciaris que hi ha actualment a Anglaterra i Gal·les els que estan en mans d'empreses privades. Un procés que va començar l'any 1992 amb el govern de John Major i que els laboristes de Tony Blair van continuar. Només els Estats Units i Austràlia superen l'aposta britànica per la privatització de la seguretat penitenciària. Fins a 69 presons nord-americanes estan en mans privades.
G4S és la primera companyia del món en aquest terreny, ja que s'encarrega de molts àmbits diferents: des de la polèmica vigilància dels checkpoints israelians als territoris ocupats fins a la gestió del canvi de moneda que ha viscut Letònia aquest Cap d'Any, distribuint milions d'euros arreu del petit país bàltic i recollint els antics lats. També gestiona el centre de detenció d'immigrants que hi ha a prop de l'aeroport de Schipol, a Amsterdam.
Grans empreses transnacionals exporten serveis militars en terrenys que, fins fa ben poc, eren exclusius i inherents als estats. En aquesta Europa tan preocupada per la sobirania, el negoci de la privatització de la seguretat comença a trobar escletxes. Les retallades en despesa pública han estat l'excusa perfecta. Grècia es prepara per privatitzar les presons. Irlanda, Itàlia i França contracten la gestió dels centres d'immigrants, però no la seguretat. La nova llei de seguretat privada que tramita el govern espanyol dilueix encara més la línia divisòria entre el poder de la vigilància privada i les forces de seguretat. Les empreses privades s'han convertit en les grans proveïdores de serveis fronterers en una Unió Europea bunqueritzada. Els estats han decidit cedir la seva responsabilitat de protegir -la venen a preu de mercat-, i la seguretat s'ha convertit en un negoci amb uns beneficis que la crisi alimenta encara més.