El somni de les sufragistes de tenir una presidenta és a tocar

WashingtonUna estàtua blanca de Joana d’Arc dóna la benvinguda als visitants de la casa museu del Partit Nacional de la Dona, a Washington. La mítica dama d’Orleans, patrona de França, va proporcionar l’heroïna que el moviment sufragista de les dones volia per posseir la virtut moral. Joana d’Arc era el símbol de la dona militant en una santa croada per la justícia.

“Quan els homes són privats de justícia, van a la guerra. Aquesta és la nostra guerra. La diferència, però, és que la lluitem amb pancartes en lloc de pistoles”, va escriure a principi del segle passat Alice Paul, una de les fundadores, el 1916, del Partit Nacional de la Dona, que tenia com a objectiu aconseguir el dret de vot per a les dones. “Va agafar el relleu de dues icones del moviment sufragista, Elizabeth Cady Stanton i Susan B. Anthony”, que van morir el 1902 i el 1906, respectivament, explica Susan Philpott, una de les guies de la casa museu.

Alice Paul, gràcies a l’ajuda d’Alva Belmont, una prominent i multimilionària dona de l’alta societat, va comprar una casa a prop del Congrés dels EUA per establir-hi la seu del partit. Des d’allà, les sufragistes van crear un lobi per aconseguir una esmena a la Constitució nord-americana que permetés que les dones votessin.

Philpott relata que les líders del moviment sufragista creien que, si obtenien el dret a vot i, per tant, veu en la política, es podria lluitar pels altres drets. “Aconseguir el vot és el principi, no el final” de la lluita, deia Paul, segons recorda la guia al petit grup de visitants. El George i l’Eileen, un jutge i una advocada jubilats de Seattle que estan de visita a la capital, escolten molt atentament les seves explicacions. I s’interessen per la figura d’Alice Paul, una estratega política “brillant” que va utilitzar els mitjans per moure l’opinió pública a favor del dret de vot de les dones.

Del vot al Despatx Oval

Sota el seu lideratge, les sufragistes van organitzar una gran marxa a Washington el 3 de març del 1913, el dia abans de la inauguració de la presidència de Woodrow Wilson, que va aconseguir tenir molt de ressò mediàtic. Més de 8.000 dones amb grans pancartes hi van assistir. Més tard, el gener del 1917, Paul va organitzar un piquet davant de la Casa Blanca, que és considerat el primer de molts dels que vindrien després de diferents organitzacions. Aquelles històriques manifestacions van precipitar la redacció i aprovació de la 19a esmena a la Constitució, que atorga a les dones el dret de vot, tot i que no va ser ratificada per tots els estats fins al 1920.

L’Eileen toca fusta quan respon a la pregunta de si creu que Hillary Clinton, la candidata presidencial demòcrata, es convertirà en la primera presidenta 96 anys després que les dones poguessin votar per primer cop. “Crec que seria un moment molt important per a les dones”, afirma, i lamenta que algunes dones joves no ho sentin així. “Donen per fet que algun dia una dona serà presidenta, no entenen el que ha costat arribar fins aquí”, diu, després d’explicar l’anècdota que quan ella buscava feina, a final dels anys 60, hi havia una secció per a homes i una altra per a dones en els diaris. El seu marit, el George, recorda que moltes d’elles van preferir votar pel senador de Vermont, Bernie Sanders, en les primàries del Partit Demòcrata.

“No em puc imaginar una victòria de [Donald] Trump. I espero que això no passi”, assegura esperançat. L’aspirant demòcrata a la Casa Blanca lidera, de moment, les enquestes de vot i, per tant, és la favorita a guanyar les eleccions presidencials que se celebraran d’aquí una setmana. Tot i així, l’anunci de l’FBI de divendres passat que reobre el cas sobre els seus correus electrònics sembla que reduirà la distància que té sobre el seu rival. La cursa entre Clinton i Trump s’estreny.

Els problemes de Clinton

La parella de jubilats de Seattle, un bastió demòcrata, admet que Clinton no és una candidata perfecta. “Les eleccions d’aquest any estan sent terribles”, opina l’Eileen, que confessa que el seu vot és més contra l’aspirant republicà a la Casa Blanca que a favor de Clinton.

El mateix parer té la Jennifer, una mestra de l’estat d’Indiana que es mostra interessada per la lluita de les sufragistes. “Aquest país està massa dividit. És molt trist”, afirma. Segons ella, seria “interessant” veure com lidera una dona, però també assenyala que “estarà envoltada d’homes” i no sap “si es veurà gaire la diferència”.

Aquesta mestra de primària, que porta ben orgullosa un jersei de xandall dels Cubs -un dels dos equips de beisbol de Chicago, que aquest any ha arribat a la final-, diu que no se sent representada per ningú i que continua sense saber qui votarà.

Els votants indecisos han sigut un grup nombrós en aquestes eleccions. “Els meus valors són conservadors però no m’agrada el que Trump ha dit de les dones, els immigrants i altres persones”, explica la Jennifer, que creu que el magnat immobiliari de Nova York no és un bon exemple per als nens i nenes.

Si Clinton guanya dimarts que ve, serà una victòria, per a molts, agredolça. Per fi, una dona ocuparia el Despatx Oval, però ho faria amb un índex de popularitat baix i sense la confiança de la majoria dels seus ciutadans. El sentiment no és el mateix que fa vuit anys, quan Barack Obama estava a punt de convertir-se en el primer president afroamericà.

En una de les sales de la casa del Partit Nacional de la Dona hi ha una vitrina dedicada a les dones que van aconseguir els primers èxits polítics, com Geraldine Ferraro, la primera candidata a la vicepresidència, o Nancy Pelosi, la primera presidenta de la Cambra de Representants. Entre elles, també hi ha Clinton: la primera aspirant presidencial d’un gran partit que espera trencar el sostre de vidre de les dones en la política dels Estats Units.

Les dones, el mur entre Trump i la Casa Blanca

Uns mapes de l’analista electoral Nate Silver per explicar que les dones estaven derrotant el candidat presidencial, Donald Trump, van crear un gran rebombori fa dues setmanes. S’hi mostrava que, si en les eleccions a la Casa Blanca només votessin les dones, Hillary Clinton obtindria una victòria aclaparadora, mentre que si només ho fessin els homes, Trump seria el guanyador.

Des del 1980, una majoria de les dones s’han decantat pels candidats del Partit Demòcrata, al revés que els homes, segons dades de l’institut Pew Research. Aquesta bretxa de gènere ha sigut estreta: de mitjana, les dones s’han inclinat pels demòcrates vuit punts percentuals més que els homes. Aquest any, però, és diferent. Els sondejos mostren que el marge podria ser molt més gran, fins i tot duplicar-se.

“Crec que sembla just dir que, si Trump perd les eleccions, serà perquè les dones hi hauran votat en contra”, va escriure Silver a la pàgina FiveThirtyEight. I, per tant, els bons resultats que el candidat republicà obté entre els votants homes blancs queden anul·lats pel gran suport que rep Clinton de les dones.

L’enquesta de Pew Research revela que només un 29% de les dones creuen que Trump entén els problemes dels nord-americans. Per contra, un 53% confien en Clinton.

Aquestes dades s’expliquen, en part, pel perfil del candidat republicà. Els seus comentaris ofensius i masclistes i els seus insults, no només a dones sinó també a immigrants o rivals polítics, han fet que moltes dones rebutgin votar-lo. Per a moltes votants, la gota que va fer vessar el got va ser la filtració, a principi d’octubre, d’una gravació del 2005 en què se sentia l’empresari novaiorquès fent comentaris obscens. “Quan ets una estrella [les dones] et deixen fer el que vulguis -deia en el vídeo-. Fins i tot agafar-les pel cony”.

“Era una conversa de vestidor”, va dir Trump per defensar-se, i ha negat les acusacions d’assetjament sexual contra ell d’una dotzena de dones. Tot i així, no va convèncer una gran majoria de les dones, que es poden convertir en el mur que impedeixi que arribi a la Casa Blanca.

Clinton ho sap i, per això, la seva campanya ha creat diversos espots electorals per demanar el vot amb les frases que el republicà ha dit durant anys sobre les dones. Un gir de 180 graus respecte a fa vuit anys, quan la demòcrata va decidir no jugar la carta de gènere i va perdre contra Barack Obama.