Un supertúnel reforça la connexió entre el nord i el sud d’Europa
Una obra ferroviària colossal sota els Alps suïssos, símbol de la llibertat de moviments al continent
MunicNo és només el túnel de ferrocarril més llarg del món i el que va a més profunditat sota la superfície terrestre. També és una obra amb gran poder simbòlic per a la política europea. Per això, a la inauguració d’ahir del túnel de Sant Gotard, al massís alpí de Suïssa, hi van anar la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president francès, François Hollande, i el primer ministre italià, Matteo Renzi, entre altres líders europeus. Tots tres van compartir seients de tren amb el president suís, Johann Schneider-Ammann durant el primer trajecte de 57 quilòmetres, que es va cobrir en aproximadament mitja hora.
"Que es consideri aquest túnel com la construcció del segle és, segurament, proporcionat. Un túnel sempre és un símbol. En els temps en què alguns volen construir murs, Suïssa dóna un senyal fantàstic amb l’obra de Sant Gotard", va valorar Renzi. Itàlia serà un dels països més beneficiats per la connexió nord-sud a través dels Alps. Però no l’únic.
"El túnel de Sant Gotard és com un cor, ara falta encara l’aorta", va dir Merkel, mentre felicitava Suïssa per haver connectat Europa: "Hem tingut moltíssims debats a l’espai Schengen, també en relació als refugiats, sobre com volem mantenir la nostra llibertat de moviment dins d’Europa. Sant Gotard mostra que ara des d’Itàlia, passant per Suïssa, es pot viatjar per les vies de Renània fins a Holanda. Això posarà en contacte moltes persones, moltes cultures i reforçarà les connexions, cosa que trobo fantàstica".
"Una gran aventura europea"
"Aquest túnel és una gran aventura europea. Suïssa no forma part de la Unió Europea, però connecta el nord i el sud. Han aconseguit una infraestructura que afavorirà l’economia d’Europa", va apuntar Hollande. "Ajuntem pobles i economies. El projecte demostra que a Suïssa i a Europa aquesta mena de prestacions memorables són possibles. El segle XXI pot ser europeu", va reblar el president federal suís, Johann Schneider-Ammann.
El nou túnel de Sant Gotard és la part central de l’important eix de transport entre Rotterdam i Gènova, i la clau per accelerar el canvi del transport de mercaderies des de les autopistes a les vies de ferrocarril. Suïssa -fins ara la majoria dels ciutadans no volen ser membres de la UE- ha invertit 11.000 milions d’euros en un túnel del qual els països veïns en trauran com a mínim el mateix profit que ella mateixa.
Un sobrecost per la complexitat
Les obres, que han durat 17 anys, han resultat aproximadament un terç més cares del que inicialment es va calcular, una desviació que s’atribueix a la complexitat d’una obra que arriba a discórrer amb fins a 2.300 metres de muntanya per sobre. Però contràriament al que es va pronosticar el 2007, la construcció del túnel s’ha pogut avançar un any. “Hem de felicitar Suïssa, perquè han acabat les obres puntualment i han mantingut els costos dins d’uns paràmetres marc. A això hem d’aspirar també a Alemanya”, va subratllar ahir la cancellera Merkel.
Les xifres del túnel, que es va idear el 1947 gràcies a l’enginyer suís Carl Eduard Grüner, són, amb tot, destacables: 57 quilòmetres de llargada i 290 de via; fins a 2.300 metres de profunditat respecte a la superfície alpina; uns 28 milions de metres cúbics de roca extrets; 2.400 treballadors per dur a terme, sense pausa, les obres, i un projecte que preveu que hi passin 260 trens de mercaderies i 65 de passatgers cada dia.
L’eix Rotterdam-Gènova
Al voltant de 70 milions de persones viuen en l’eix Rotterdam-Duisburg-Basilea-Gènova, les regions amb més densitat de població d’Europa, per on creuen 1.400 quilòmetres de via -amb una alta densitat de trens de mercaderies-. Entre 700 i 1.000 milions de tones de càrrega roden per aquestes vies, més de la meitat de la càrrega total nord-sud de la UE.
Els primers mil passatgers que ahir ja van poden estrenar el túnel en doble direcció, nord-sud i sud-nord, són ciutadans suïssos, que van guanyar el viatge per sorteig. Per a un servei regular de trens de passatgers, però, caldrà esperar uns mesos. Abans caldrà fer 3.000 viatges de prova sense passatgers. El túnel entrarà en servei i estarà plenament operatiu poc abans de Nadal.