Toc d’atenció a la UE pels refugiats

Brussel·lesEl Consell d’Europa, l’organisme que vetlla pels drets humans al continent, denuncia l’acord per retornar a Turquia els immigrants i refugiats que arriben a la UE. Un mes després de l’entrada en vigor del pacte amb Ankara, la institució va publicar ahir un informe en què constata una sèrie de vulneracions, des de la detenció dels immigrants a les illes gregues en condicions denigrants fins a la falta de garanties legals en el procediment de sol·licitud d’asil.

En virtut de l’acord, tots els immigrants i refugiats que han arribat sense permís a les illes gregues des del 20 de març poden ser deportats a Turquia. La UE va defensar la legalitat de l’acord i es va comprometre a garantir un tractament individualitzat a les peticions d’asil. Però les crítiques han sigut contínues: Amnistia Internacional va alçar la veu d’alarma, denunciant que Turquia no pot ser considerat un país segur per als refugiats. També l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), s’ha posicionat contra l’empresonament de persones que no han comès cap delicte. ONGs com Metges Sense Fronteres s’han negat a treballar als centres, ara convertits en presons.

L’informe del Consell d’Europa alerta que “en el millor i el pitjor dels casos [l’acord] excedeix els límits del que és admissible sota la llei europea i internacional”. “En el paper, planteja serioses qüestions sobre la compatibilitat entre les normes i els drets dels migrants i refugiats, però fins ara cada indici demostra que encara és més problemàtic en la pràctica”, afegeix.

La Comissió Europea intenta espolsar-se les crítiques. Brussel·les va insistir ahir que els estats han d’accelerar la reubicació de 160.000 refugiats des de Grècia i Itàlia: fins ara només s’han recol·locat 1.300 persones, quan l’objectiu era arribar a distribuir-ne una mitjana de sis mil mensuals. El comissari d’Interior i Migració, Dimitris Avramópoulos, repetirà avui el missatge en una reunió amb els ministres de l’Interior a Luxemburg. També cal accelerar l’acollida de 20.000 refugiats dels països veïns de Síria i que suporten la major part de la càrrega (Turquia, Jordània i el Líban), un mecanisme compromès l’any passat per rebaixar la pressió d’aquests països i que també es produeix amb comptagotes: només 2.000 persones han sigut reassentades fins ara.

Malgrat tot, l’executiu comunitari defensa que l’acord funciona perquè està frenant el flux cap a les costes gregues. Fins ara s’han comptabilitzat 5.874 arribades, lluny de les 26.878 que hi havia tres setmanes abans de l’acord. “El primer resultat de la nostra cooperació amb Turquia és que comença a calar el missatge que adreçar-se a les màfies és una mala decisió”, va assegurar el vicepresident de la Comissió, Frans Timmermans.

El que no va tan de pressa són els retorns a Turquia. L’acord preveu un sistema anomenat “un per un” , pel qual per cada persona que sigui retornada de Grècia a Ankara (que ja acull tres milions de sol·licitants d’asil), la UE acollirà un refugiat sirià. Des de l’entrada en vigor de l’acord s’han deportat a Turquia 325 persones, la majoria del Pakistan i Bangla Desh, que segons les autoritats gregues no havien demanat asil: no s’han retornat refugiats perquè la UE encara espera que Turquia adapti la seva legislació en matèria de protecció als estàndards internacionals. En canvi només 103 sirians allotjats a Turquia han sigut reallotjats a la UE.

Més morts al Mediterrani

Però les tragèdies comencen a canviar d’escenari. Fa setmanes que amb el bon temps s’ha tornat a obrir la ruta al Mediterrani central. Després d’entrevistar els supervivents de l’últim naufragi davant les costes d’Egipte, el 16 d’abril, l’ONU va alertar que el nombre de morts podria elevar-se a 500 persones, un centenar més del que s’havia cregut inicialment.

Espanya rep el 0,3% dels acollits a Europa

Espanya, el cinquè país més gran de la UE, només va acollir l’any passat un 0,3% dels refugiats que es van establir al territori comunitari: un total de 1.030 persones, menys que Malta o Xipre. El govern de Mariano Rajoy només ha resolt positivament el 31% de les peticions rebudes, quan la mitjana europea és del 52%.

Els Vint-i-vuit van acceptar el 2015 333.350 peticions d’asil, segons les dades publicades ahir per l’Eurostat: són un 72% més que l’any anterior. El mapa de l’acollida és molt desigual: Alemanya ha acceptat més del 40% dels refugiats. Suècia (que té menys de 10 milions d’habitants) és el segon en l’acollida i té més refugiats que Espanya i França junts.