La tornada de l’Iran als mercats enfonsa més el preu del petroli

TeheranL’anunci de l’aixecament de les sancions contra l’Iran fet aquest cap de setmana va provocar ahir una caiguda en el preu del barril de Brent, fins a 27,6 dòlars, el nivell més baix des del 2003. La nova davallada del preu del cru es deu a la reacció dels mercats davant la imminent introducció de milers de barrils procedents de l’Iran, gràcies a la derogació de les sancions sobre l’exportació del petroli persa.

Teheran ha anunciat que preveu incrementar la producció de cru els pròxims mesos en 500.000 barrils més al dia. En un mercat sobresaturat i amb els preus ja per terra, el petroli iranià no farà més que intensificar aquesta caiguda.

Però la culpa no és de l’Iran, o no només. Des del 2012, la República Islàmica ha suportat el veto a la venda del seu petroli com a càstig pel seu controvertit programa nuclear i als jaciments de South Pars, al sud del país, s’han acumulat tancs gegantins de petroli preparats per a l’exportació. Aquesta prohibició ha suposat l’asfíxia de l’economia iraniana, en impedir al govern cobrar pel cru venut. Això l’ha obligat a vendre’l a través de tercers països, sobretot a l’Àsia, i en quantitats molt més petites del que voldria.

Ara, amb les mans lliures, la república dels aiatol·làs es prepara per inundar els mercats de petroli i poder així augmentar els ingressos econòmics per tirar endavant els pressupostos de l’any que ve. Però el preu del cru fa mesos que cau a mínims històrics. Això es deu a la decisió del Consell de Cooperació del Golf (CCG), integrat per l’Aràbia Saudita, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar -monarquies sunnites rivals de l’Iran, xiïta, a la regió-, de saturar els mercats amb l’objectiu principal de perjudicar l’Iran i l’Iraq i de frenar l’ascens dels EUA com a exportador gràcies al fracking.

Una decisió que fa mesos que s’ha girat en contra d’aquests estats, els quals estan experimentant fortes caigudes en els seus mercats de valors com a conseqüència del descens dels preus. Ja aquest diumenge les borses del Golf van acusar l’anunci de l’aplicació de l’acord nuclear amb l’Iran, registrant descensos en els seus mercats de valors. La borsa saudita va caure un 6,5%, mentre que la de Qatar va baixar un 5,96%. I ahir les caigudes van ser encara més fortes i van traspassar les fronteres de la península Aràbiga i van arribar als països del Sud-est Asiàtic.

D’aquesta manera, l’Iran es prepara per reincorporar-se als mercats internacionals en un moment crític per als països que depenen econòmicament de la venda de petroli, com és el cas de les monarquies sunnites, inundades de petrodòlars, però també del mateix Iran. Ahir el portaveu del govern, Mohammad Bagher, va intentar calmar els ànims assegurant que els pressupostos de l’any que ve només depenen en un 25% en les vendes de petroli. Per la seva banda, el seu homòleg al ministeri del Petroli, Bijan Zangeneh, va confirmar que el país pretén rellançar la seva producció fins a augmentar la xifra actual d’1,7 milions de barrils al dia a 3 milions els pròxims anys.

L’Iran va presentar el novembre passat els nous contractes amb els quals pretén atraure les grans petrolieres mundials. La nova regulació permetrà a les empreses estrangeres participar en la producció dels jaciments i no només en l’exploració. Un altre avantatge és el termini dels acords, ja que s’oferirà una durada de 20 anys, extensible a 25, enfront dels 7 anys d’abans.

Sancions dels EUA

Enmig del desglaç diplomàtic, però, els EUA van anunciar diumenge noves sancions contra el programa de míssils balístics iranià, al·legant que els projectils són capaços de transportar una ogiva nuclear. L’11 d’octubre passat, els Guardians de la Revolució van llançar el seu primer míssil balístic dirigit i ja llavors els EUA van advertir de la imposició de noves sancions.

Teheran va respondre ahir desafiant Washington i assegurant que continuarà el perfeccionament tecnològic d’aquest tipus d’armament. Ahir també es va saber que el president iranià, Hassan Rouhani, viatjarà la setmana vinent a Itàlia i França per mantenir reunions d’alt nivell, el primer viatge oficial a Europa després de l’aixecament de les sancions. A Itàlia es reunirà també amb el papa Francesc.