Milers de persones fan cua per acomiadar-se del papa Francesc a la basílica de Sant Pere
La desaparició del primer papa llatinoamericà pot suposar un autèntic sisme que obre infinitat d’interrogants
Qui és Geneviève Jeanningros, la monja que s'ha saltat el protocol per resar davant del fèretre del Papa
Soraya MelguizoEl Papa va donar els seus últims 200.000 euros per ajudar els presos abans de morir
Abans de morir, el papa va fer una donació personal de 200.000 euros destinada als presos. Aquests diners eren les seves "últimes possessions", segons ha afirmat aquest dimecres el bisbe Benoni Ambarus, director de l'oficina per a la pastoral carcerària i encarregat dels assumptes caritatius a Roma. La donació anava destinada a una fàbrica de pasta del centre penitenciari per a menors Casal del Marbre, a Roma. "Li vaig dir que tenim una gran hipoteca per a aquesta fàbrica de pasta i que si aconseguíem cobrir-la abaixaríem els preus de la pasta, vendríem més i podríem contractar més nois", deia Ambarus a la premsa italiana. "Ell em va respondre: 'Gairebé em quedo sense diners, però encara tinc alguna cosa al meu compte'. I em va donar 200.000 euros", afegia el bisbe, destacant la defensa que va fer Francesc dels presos durant el seu papat.
Un funeral de 7 milions d'euros
No hi ha dades concretes sobre el cost del funeral del papa Francesc, però si es compleix la seva voluntat serà més humil que l'enterrament de Joan Pau II, que va tenir lloc el 2005. Segons el balanç oficial consolidat de la Santa Seu d'aquell any, el cost total del funeral de Karol Wojtyla i del conclave posterior per a l'elecció de Benet XVI va pujar a 7 milions d'euros. Aquesta xifra inclou despeses relacionades amb les cerimònies religioses, la logística, la seguretat i altres costos operatius. Malgrat aquesta despesa, el Vaticà va tancar el 2005 amb un superàvit de 9,7 milions d'euros, el més elevat dels vuit anys anteriors. El resultat positiu es va atribuir a l'augment dels ingressos per visites turístiques, especialment als museus del Vaticà, que van registrar una afluència de 3,8 milions de visitants, gairebé 800.000 més que el 2004.
Pius IX, el papa amb el pontificat més llarg històricament documentat
El papa amb el pontificat més llarg documentat històricament és Pius IX, que va exercir com a cap de l'Església catòlica durant 31 anys, 7 mesos i 23 dies, des del 16 de juny del 1846 fins al 7 de febrer del 1878. En el cas de sant Pere, considerat el primer papa, la tradició sosté que va liderar l'Església aproximadament 34 anys (entre l'any 30 i el 64 dC). Tanmateix, són dates no es poden verificar amb precisió històrica. Altres pontificats destacats per la seva durada inclouen el de Joan Pau II, que va governar Roma 26 anys, 5 mesos i 18 dies (1978-2005), i el de Lleó XIII, amb 25 anys, 5 mesos i 1 dia (1878-1903). El papa amb el pontificat més breu és Urbà VII, que va ocupar el càrrec només 13 dies, del 15 al 27 de setembre del 1590. Va morir de malària abans de ser coronat, fet que el converteix en el papa amb el regnat més curt documentat.
D'altres amb pontificats breus inclouen Bonifaci VI (15 dies, abril del 896), Celestí IV (17 dies, octubre-novembre del 1241), Teodor II (20 dies, desembre del 897), Sisini (21 dies, gener-febrer del 708), Marcel II (22 dies, abril-maig del 1555), Damas II (24 dies, juliol-agost del 1048), Pius III (26 dies, setembre-octubre del 1503), Lleó XI (27 dies, abril del 1605), Benet V (33 dies, maig-juny del 964) i Joan Pau I (33 dies, agost-setembre del 1978). Aquests pontificats breus sovint van ser causats per malalties sobtades o condicions de salut prèvies que es van agreujar després de l'elecció. Malgrat la seva curta durada, alguns d'aquests papes van deixar empremta. Per exemple, Urbà VII és recordat per haver establert la primera prohibició pública de fumar en esglésies, amenaçant amb l'excomunió els infractors.
Una història doblement mil·lenària que ha vist passar 266 papes
Al llarg de gairebé dos mil·lennis, l’Església catòlica ha tingut 266 papes. La procedència geogràfica de la gran majoria –217– és la península Itàlica, especialment les regions dels antics Estats Pontificis, la República de Florència o el Regne de Nàpols. El predomini italià es va mantenir gairebé ininterrompudament durant més de cinc segles, en especial entre els segles XV i XX, fins a l’elecció del polonès Joan Pau II el 1978. França és el segon país amb més papes, un total de 16, entre els quals destaquen els elegits durant el període del papat d’Avinyó (1309-1377), quan la seu pontifícia s'hi va traslladar temporalment. Alemanya ocupa el tercer lloc amb sis papes, incloent-hi Benet XVI, elegit el 2005. També han tingut papes països com Síria (5), Grècia (4), l’antiga província romana d’Àfrica (3), les terres de la Palestina històrica (3), Dalmàcia (2), Portugal (2), Anglaterra, els Països Baixos, Polònia i l’Argentina, amb un cadascun. Hi ha hagut també dos papes del País Valencià, Calixt III i Alexandre VI, quan formava part de la Corona d'Aragó. Calixt III, que va governar l’Església entre 1455 i 1458, havia nascut a Canals; Alexandre VI, el famós –i controvertit– papa Borja, va néixer a Xàtiva i va ocupar el pontificat entre 1492 i 1503. Tot i que altres papes, com Damas I (segle IV) o Benet XIII, el conegut Papa Luna (segle XV), van néixer en territoris que avui formen part de l'Estat espanyol, el seu reconeixement com a papes d'aquest territori no és unànime tant per motius històrics com canònics.
El Vaticà es planteja allargar les hores de visita del cos del Papa per l'afluència de pelegrins
El Vaticà podria allargar les hores de visita del cos del papa Francesc a la basílica de Sant Pere fins més enllà de la mitjanit pel gran flux de visitants, segons recull un comunicat emès aquesta tarda pel Vaticà. Inicialment, es preveia que la basílica es tanqués a mitjanit dimecres i dijous, i a les 19:00 h divendres.
Un 'exèrcit' de 135 homes
La Guàrdia Suïssa Pontifícia és el cos militar encarregat de la protecció del Papa i del Vaticà des del 1506. Actualment té 135 membres, una xifra ampliada recentment per afrontar esdeveniments com l'Any Jubilar del 2025. Els requisits per ingressar-hi són estrictes: cal ser home, de nacionalitat suïssa, catòlic practicant, solter, tenir entre 19 i 30 anys, una alçada mínima d'1,74 m i haver completat la formació bàsica a l'exèrcit suís. Els aspirants han de tenir una reputació impecable i comprometre's a servir durant un mínim de 26 mesos. Tot i la seva imatge tradicional amb uniformes renaixentistes, la Guàrdia Suïssa està altament entrenada en seguretat moderna, incloent-hi tècniques antiterroristes i de defensa personal. A més de les funcions cerimonials, com acompanyar el Papa en audiències i viatges, o com han fet aquest matí, escortant el trasllat del taüt des de la capella de Santa Marta fins a la basílica de Sant Pere, també protegeixen el Col·legi de Cardenals durant l'actual període de seu vacant. Els nous membres presten jurament cada 6 de maig, commemorant la defensa heroica del 1527 durant el saqueig de Roma, en què 147 guàrdies van morir protegint el Papa.
Davant del Papa, trec el mòbil
Tot i les hores de cua que fan per veure de prop el fèretre del papa Francesc, un cop davant la majoria de visitants l'observen a través de la pantalla del mòbil. Sembla que els fidels prefereixen immortalitzar el cos del Papa amb una càmera que no amb els propis ulls. La febre per tenir la foto dona imatges com aquesta: milers de persones fent cua no tant per presentar els seus respectes al difunt com per poder ensenyar la imatge després.
El ministeri d'Exteriors d'Israel esborra de les xarxes el seu condol per la mort del Papa
El ministeri d’Exteriors d’Israel ha eliminat un missatge de condol a les xarxes socials en què expressava el seu dol per la mort del Papa. Un missatge a X que deia “Descansi en pau, papa Francesc. Que la seva memòria sigui una benedicció” va ser retirat al cap de poques hores. Segons han publicat els mitjans israelians, les ambaixades d’Israel d'arreu del món també van rebre l’ordre d’esborrar qualsevol missatge similar i de no signar els llibres de condolença a les ambaixades del Vaticà. Amb tot, Isaac Herzog, el president d’Israel, va publicar un missatge de condol a les xarxes socials, però Benjamin Netanyahu, el primer ministre, ha guardat silenci. Israel s'ha mostrat molt crític amb Francesc per raó del seu suport a la causa palestina i les seves crítiques a la guerra a Gaza. Descrivint la campanya militar el novembre del 2023, el Papa va dir “Això no és una guerra. Això és terrorisme”, cosa que va portar l’editor del Jerusalem Post a acusar-lo de donar “suport incondicional a Hamàs”. Al començament del seu pontificat, Francesc va pregar al mur de separació a Betlem, un gest que va molestar molts israelians. El mur de separació a Betlem, o la barrera de Cisjordània, va ser construït per Israel al llarg i parcialment dins del territori de Cisjordània, que separa les comunitats palestines d’Israel i entre elles. Israel el descriu com una barrera de seguretat, mentre que els palestins el consideren una eina d’apartheid i una vulneració de la seva llibertat de moviments.
Fins a tres hores de cua per veure el Papa
Des de primera hora del matí milers de persones fan cua a la plaça de Sant Pere per accedir a la basílica, on ha quedat instal·lada la capella ardent del papa Francesc. Les cues arriben a les tres hores. Tot, per passar fugaçment per davant de l'altar, on hi ha un senzill fèretre de fusta damunt d'una petita plataforma, seguint les instruccions deixades pel pontífex.
La Casa dels Comuns recorda el llegat del papa Francesc
Durant la sessió de control del govern, que té lloc cada dimecres, diferents líders polítics de la Casa dels Comuns han evocat la figura del papa Francesc i han lloat el seu compromís amb els més desvalguts. El primer ministre, Keir Starmer, ha anunciat que dissabte assistirà als funerals.
El fèretre del Papa es troba davant de l'altar papal
El taüt del Papa serà davant de l’altar papal fins dissabte, quan se celebrarà el seu funeral. Aquest altar, situat a l’interior de la basílica de Sant Pere, és damunt de la tomba de sant Pere.
Tothom qui desitgi acomiadar-se del papa Francesc podrà accedir a la basílica fins a la mitjanit. Dijous i divendres la basílica tornarà a obrir-se al públic.
Nova reunió dels cardenals a Roma aquesta tarda
Ahir seixanta cardenals van participar en una primera congregació general, en què es va triar la data del funeral, que serà aquest dissabte. S'espera que hi hagi una nova reunió, amb el camarlenc Kevin Joseph Farrell al capdavant, aquesta tarda.
Un cop finalitzats els ritus funeraris es convocarà el conclave, la reunió dels cardenals a la Capella Sixtina, per triar el nou papa. El conclave ha de ser convocat en un termini màxim de vint dies després de la mort de Francesc. Segons Associated Press, el conclave no començarà abans del 5 de maig.
Comença la capella ardent del papa Francesc
La cerimònia a l’interior de la basílica de Sant Pere, on diversos cardenals han pregat pel pontífex, ja ha conclòs. Ara comencen tres dies de capella ardent, durant els quals els fidels podran acomiadar-se del Sant Pare. La basílica de Sant Pere estarà oberta en els horaris següents:
- Avui, fins a mitjanit.
- Demà, de les set del matí fins a mitjanit.
- Divendres, de les set del matí fins a les set del vespre.
Posteriorment, el fèretre serà segellat per tal de preparar-lo per al funeral, que se celebrarà aquest dissabte 26 a les deu del matí a la plaça de Sant Pere.
El fèretre del papa Francesc arriba a la basílica de Sant Pere
El cos del papa Francesc és ara dins de la basílica de Sant Pere, on romandrà fins al seu funeral de dissabte. Abans que els fidels puguin entrar per acomiadar-se'n, s'hi farà una oració.
La processó des de la Casa de Santa Marta fins a la basílica ha durat gairebé 40 minuts.
El fèretre del papa Francesc, camí cap a la basílica de Sant Pere
En marxa la processó que acompanya el cos del Sant Pare cap a la basílica de Sant Pere, on durant tres dies els fidels se'n podran acomiadar.
El fèretre ha sortit a les 9:00 hores des de la seva residència, la Casa de Santa Marta, i avança lentament entre repics de campanes en direcció a la capella ardent.
En les imatges prèvies difoses pel Vaticà, es podia veure la capella de Santa Marta, on Francesc ha estat vetllat les últimes hores, amb els cardenals presnets a Roma asseguts en els bancs a l'espera que arrenqués la processó.
Els enemics de Francesc comencen a mobilitzar-se
Soraya MelguizoQuan hi haurà un nou papa? Tots els passos fins a la fumata blanca
La mort del papa Francesc obre un procés extremadament protocol·litzat que ha de culminar amb la reveladora fumata blanca i l'anunci del nou pontífex.
Abans, però, s'han de celebrar els ritus funeraris, que acabaran dissabte amb el funeral i la sepultura de Francesc.
Serà llavors quan s'iniciarà el camí cap al conclave dels cardenals que hauran d'escollir nou Sant Pare, una trobada que ha de començar com a màxim l'11 de maig.
Consulteu en aquest enllaç el calendari i els passos a seguir fins al nomenament del pròxim Papa. Per Núria Vila MasclansiEsther Utrilla Pérez.
El cos del Papa serà traslladat aquest matí a la basílica de Sant Pere
Bon dia. Reprenem la informació en directe per seguir tots els detalls posteriors a la mort del papa Francesc. El cos del Sant Pare serà traslladat avui, a partir de les 9.00 hores, des de la seva residència, la Casa de Santa Marta, fins a la basílica de Sant Pere.
Qui vulgui dir l'últim adeu al pontífex podrà fer-ho a la capella ardent de la basílica aquest mateix dimecres des de les 11.00 h fins a la mitjanit, demà entre les 7.00 h i la mitjanit o divendres entre les 7.00 i les 19.00 hores. Tot plegat, abans del funeral, que tindrà lloc dissabte en presència de nombrosos caps d'estat d'arreu del món.