Quan hi haurà un nou papa? Tots els passos fins a la fumata blanca

BarcelonaLa mort del papa Francesc, Dilluns de Pasqua als 88 anys, obre un procés extremadament protocol·litzat que ha de culminar amb la reveladora fumata blanca i l'anunci del nou pontífex. Abans, però, s'han de celebrar els ritus funeraris, que acabaran dissabte amb el funeral i la sepultura de Francesc, que serà enterrat en un sol taüt en comptes dels tres habituals. Des d'aquest dimecres al matí i fins divendres a la tarda, el seu cos serà exposat perquè els fidels se'n puguin acomiadar.

21 d’abril

Anunci de la mort. El cardenal camarlenc Kevin Joseph Farrell va verificar i oficialitzar la mort de Francesc dilluns al matí.

Seu vacant. S'obre un període de transició en què Farrell lidera provisionalment la institució.

23 d’abril

Trasllat fúnebre. Després de la vetlla a la Casa de Santa Marta, la residència del papa Francesc, el fèretre es traslladarà aquest dimecres a la basílica de Sant Pere del Vaticà.

23-25 d’abril

Capella ardent. S'exposa el cos de Francesc als fidels i les autoritats a la basílica de Sant Pere.

26 d’abril

Funeral. Se celebrarà dissabte al matí a la mateixa basílica del Vaticà.

Sepultura. Francesc serà enterrat en una cripta de la basílica de Santa Maria Major, al centre de Roma.  

11 de maig (data màxima)

Convocatòria del conclave. Un cop s'acaben els ritus funeraris, és el moment del conclave, la reunió dels cardenals a la Capella Sixtina per triar un successor. S'ha de convocar en un termini màxim de 20 dies després de la mort del papa.

El període de transició, la "seu vacant", acabarà amb la celebració del conclave, el ritual per elegir el nou papa. El nom prové del llatí "cum clave" (sota clau) i evoca clarament el secretisme que envolta la cerimònia, que se celebra a la magnífica Capella Sixtina. El col·legi cardenalici, és a dir, el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica, està format per 252 homes. Ara bé, només els que tenen menys de 80 anys tenen dret a vot en l'elecció del nou pontífex. En aquest conclave n'hi ha 135, però ja n'hi ha dos –l'espanyol Antonio Cañizares i el bosnià Vinko Puljić– que han anunciat que no viatjaran a Roma per motius de salut.

Dels 135 cardenals amb dret a vot, la gran majoria han estat nomenats per Francesc. Amb tot, això no garanteix que el pròxim papa sigui afí a la postura de l'anterior pontífex.

La distribució geogràfica dels purpurats mostra una Església més internacional, amb representació de països que fins ara no en tenien, com Mongòlia, Lesotho, Albània, Timor Oriental, Tonga, l'Iran i Algèria. Tot i que els cardenals europeus continuen sent els majoritaris, hi ha una certa disminució en comparació amb l'anterior conclave, mentre que augmenta lleugerament la representació de països africans, asiàtics i llatinoamericans.

Per triar el nou papa cal una majoria de dos terços. Tenint en compte que al conclave està previst que hi hagi 133 cardenals amb dret a vot, almenys 89 han de votar per al mateix candidat. Mentre dura el conclave, els cardenals fan un jurament de secret absolut i no se'ls permet cap contacte amb el món exterior. Se'ls retira els telèfons i no se'ls permet llegir diaris, escoltar la ràdio o mirar la televisió, ni rebre cap carta o missatge de fora. Dormen a la Casa de Santa Marta, on ha viscut Francesc durant el seu papat.

En la primera jornada només es fa una votació, però a partir del segon dia, els cardenals voten fins a quatre vegades cada dia, escrivint el nom del seu candidat en un paper. Si es fan 30 votacions i no hi ha acord, en les següents només podran triar entre els dos candidats més votats. Després de cada tanda de votació, es llegeixen els noms en veu alta i els papers es cremen. A la plaça de Sant Pere, la multitud espera que surti fum de la xemeneia. Si la fumata és negra, encara no hi ha papa. Si és blanca, habemus papam. En l'últim segle, el conclave més llarg va durar cinc dies, el 1922, però tant Francesc com Benet XVI van ser escollits en menys de 48 hores.