El papa Francesc serà enterrat com "qualsevol fill de l'Església"

RomaEl Papa que va intentar revolucionar l'Església fent de la misericòrdia i la humilitat la brúixola del seu papat, també passarà a la història per renovar les arcaiques normes que regien fins ara les exèquies dels pontífexs. Francesc serà enterrat en un sol taüt en lloc dels tres habituals (de xiprer, plom i roure) i el cos serà exposat perquè els fidels li rendeixin un últim homenatge ja no sobre un cadafal, sinó dins un senzill taüt, que es tancarà la vigília del funeral.

Aquestes són algunes de les novetats que el papa Francesc, mort aquest dilluns de Pasqua als 88 anys a causa d'un ictus, va introduir a l'Ordo Exsequiarum Romani Pontificis, el llibre litúrgic que regula les exèquies dels papes. El funeral se celebrarà dissabte que ve a les 10.00 del matí, però els fidels es podran acomiadar del pontífex a partir d'aquest dimecres a la basílica de Sant Pere, on serà traslladat el seu cos.

Així ho van decidir els cardenals presents a Roma reunits a la primera de les congregacions de purpurats que a partir d'aquest dimarts i fins a l'inici del conclave hauran d'organitzar les exèquies i preparar el terreny per a l'elecció del successor del pontífex argentí. Amb aquesta primera assemblea, que es va celebrar a l'Aula del Sínode i va ser presidida pel degà del col·legi cardenalici, Givoanni Battista Re –que serà l'encarregat també d'oficiar el funeral–, s'obre oficialment el període de Seu Vacant a l'Església.

Tot i que es manté la figura del camarlenc, la persona que s'ocupa de gestionar l'Església en absència del Papa, Francesc va eliminar l'anomenada cambra apostòlica, un col·legi d'eclesiàstics que assistia el cardenal camarlenc durant la gestió de la Seu Vacant. Però el més nou és que va modificar el ritual per eliminar els elements superficials que evoquessin els antics prínceps de l'Església i va disposar que el seu cos fos velat “com qualsevol fill de l'Església: amb dignitat, com qualsevol cristià, però no sobre coixins”.

Aquest desig de Francesc ha obligat l'Església a actualitzar la normativa, com va explicar l'arquebisbe Diego Ravelli, mestre de celebracions litúrgiques pontifícies, als mitjans vaticans, amb l'objectiu de “simplificar i adaptar alguns ritus” per “destacar encara més que el funeral del pontífex romà és d'aquest món”. Es mantenen, però, les tres “estacions” clàssiques. La primera, a la casa del difunt, en aquest cas a Santa Marta; la segona, la vetlla i funeral a la basílica de Sant Pere i, en tercer lloc, la sepultura, que per exprés desig de Francesc serà fora del Vaticà, a l'Església de Santa Maria la Major, al centre de Roma. "La tomba ha de ser a la terra; senzilla, sense decoració particular i amb l'única inscripció: Franciscus", va deixar escrit el pontífex al seu testament publicat pel Vaticà.

Funeral a l'aire lliure

El Vaticà va difondre dilluns les primeres imatges del pontífex des de la seva mort a la capella de Santa Marta, el petit hotel per a religiosos al Vaticà on va viure des de la seva elecció el 2013. El papa Francesc descansa sobre un fèretre de fusta folrat de vellut vermell amb una casulla porpra i una mitra blanca. Les fotografies pertanyen al moment de la constatació de la mort aquest dilluns i s'hi observen alguns dels seus col·laboradors més pròxims així com molts dels cardenals presents a Roma que van acudir a la petita capella per donar un últim adeu en privat.

Si el temps ho permet, la missa funeral se celebrarà a la mateixa plaça on el pontífex va reaparèixer per última vegada davant els fidels el Diumenge de Resurrecció passat i va impartir l'urbi et orbi, segons va avançar el Vaticà, que espera l'assistència de mig milió de fidels al funeral.

Alguns caps d'Estat i de Govern i líders internacionals també han confirmat l'assistència. Entre ells, el president francès, Emmanuel Macron; la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; el president del Consell Europeu, Antonio Costa, o el primer ministre britànic, Keir Starmer. També el brasiler Lula Da Silva i l'argentí Javier Milei han confirmat l'assistència. Els reis espanyols, Letícia i Felip, també assistiran a la cerimònia, com també el príncep Guillem de Gal·les.

Tot i que la relació entre la Casa Blanca i la Santa Seu va viure un xoc sense precedents durant el primer mandat del magnat, que tots els indicis apuntaven que es repetiria en aquesta segona ocasió al capdavant del govern nord-americà, un dels primers a pronunciar-se va ser el president dels EUA, Donald Trump, que va anunciar que hi assistiria acompanyat per la seva dona Melània. “Desitgem ser-hi!”, va anunciar a les seves xarxes socials. Serà la primera vegada que es retrobarà amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, després del seu enfrontament sense precedents al Despatx Oval.

No assistirà al funeral de Francesc, en canvi, el president rus, Vladímir Putin, sobre qui pesa una ordre de detenció de la Cort Penal Internacional de la Haia que obligaria les autoritats italianes i vaticanes a arrestar-lo si posés un peu a Itàlia. Tampoc el president espanyol, Pedro Sánchez. Al seu lloc hi anirà la vicepresidenta Montero.