Trump endureix el setge militar a les ciutats demòcrates amb l’arribada de soldats a Chicago

WashingtonDonald Trump intensifica la militarització de les ciutats demòcrates amb el desplegament de la Guàrdia Nacional a Chicago. En contra de la voluntat del governador d'Illinois, el demòcrata JB Pritzker, aquest dimarts a la tarda arribaven els primers efectius mobilitzats des de Texas als afores de la ciutat, al centre d'entrenament d'Elwood. En les pròximes hores s'espera que els soldats siguin desplegats als carrers de la ciutat per protegir els edificis federals i els agents d'immigració (ICE), que durant les darreres setmanes han estat sembrant el terror entre els veïns.

A primera hora del matí de dimecres, quan a les portes de Chicago ja hi ha uns 500 efectius - 300 de la Guàrdia Nacional texana i 200 d'Illinois- Trump demanava empresonar l'alcalde, Brandon Johnson, i el governador , J.B Pritzker. "L'alcalde de Chicago hauria de ser engarjolat per fallar al protegir els agents d'ICE (Immigració)! El governador Pritzker també!", ha escrit el republicà a Truth Social. L'amenaça es produeix després que els dos líders demòcrates hagin denunciat l'abús de poder del president en enviar les tropes.

Trump assegura que la ciutat pràcticament és una "zona de guerra". Però qui està provocant aquest efecte no són els manifestants en contra de les batudes sinó els mateixos agents d'ICE. El 9 de setembre el Departament de Seguretat Nacional va activar l’operació Midway Blitz, i va intensificar les batudes contra les persones migrants i llatines a la ciutat. L’operatiu ha deixat escenes insòlites, com una batuda a plena nit en un bloc de pisos amb helicòpters Black Hawk que va acabar amb 130 persones, inclosos nens, esposades i tretes al carrer. També s’ha registrat el cas d’una persona que els agents d’immigració van matar d’un tret quan va intentar fugir amb el cotxe d’un control. “Ho fan perquè volen crear un pretext per fer venir tropes a la ciutat. Són ells els que creen aquesta zona de guerra”, denunciava Pritzker, en una entrevista a la televisió.

Dilluns, Illinois va presentar un recurs als tribunals per intentar frenar l'arribada dels 200 guàrdies nacionals que han estat mobilitzats des del mateix estat i des de Texas, però el jutge va denegar la petició. D'aquesta manera, ja són cinc les ciutats demòcrates on Trump ha imposat —o ho ha intentat— una ocupació militar. El president està normalitzant l'ús de militars per resoldre afers interns, després que la setmana passada fes una crida davant els generals a convertir les ciutats en "camps d'entrenament" per als soldats.

A Washington ja fa quasi dos mesos que la Guàrdia Nacional es passeja pels carrers amb les metralletes, a risc de convertir-se en un element més de la ciutat. Memphis també ha estat militaritzada i a Los Angeles —la primera a ser militaritzada amb el desplegament més gran— Trump encara manté la federalització d'uns 300 guàrdies nacionals.

L'excepció de Portland

L'únic lloc on de moment el seu intent s'ha vist frustrat és a Portland. Trump va ordenar al secretari de Defensa, Pete Hegseth, que mobilitzés les tropes i que fessin ús de la "força total" contra el moviment antifeixista. Portland és el bressol d'un dels principals grups antifeixistes dels EUA, Rose City Antifa. A finals de setembre el president va designar aquest moviment com a grup terrorista i va ordenar perseguir-ne els integrants.

Igual que ha fet amb Chicago, Trump ha dit que la ciutat és una "zona de guerra" i que cal aplicar mà dura contra "els agitadors professionals i anarquistes". Unes declaracions que contrasten amb la realitat dels carrers de Portland, on més de vint persones es concentren per protestar contra ell al centre d'ICE de forma pacífica.

El cas de Portland era més extrem: inicialment Trump volia enviar-hi militars i no la Guàrdia Nacional, que a efectes pràctics és un cos de reservistes pensats per activar en cas de catàstrofe natural, tot i que el president l'està convertint en el seu exèrcit personal. El moviment suposava una clara violació de la llei Posse Comitatus, queprohibeix que un president pugui autoritzar l'ús de soldats en actiu com a forces de seguretat internes per a afers interns, excepte en casos molt específics. Finalment, Trump va federalitzar la Guàrdia Nacional d'Oregon per enviar-la a Portland, tot i que la jutgessa Karin Immergut va bloquejar l'acció d'emergència.

"Estan intentant eludir la meva ordre?"

En un clar desafiament a l'autoritat judicial, poc després, Trump va mobilitzar els guàrdies nacionals de Califòrnia que continuen federalitzats per enviar-los a Portland. Immergut va haver d’emetre una nova ordre d’emergència, i es va mostrar indignada davant el desafiament a l’autoritat de la justícia. "¿Com podria l'arribada de la Guàrdia Nacional federalitzada des de Califòrnia no estar en directa contradicció amb l’ordre de restricció temporal que vaig emetre ahir?", escrivia la jutgessa. "Estan intentant eludir la meva ordre?", va afegir.

Després del bloqueig judicial a la militarització de Portland, Trump amenaçava d'invocar la llei d'insurrecció. "Tenim una llei d’insurrecció per una raó. Si hagués d'aplicar-la, ho faria si la gent fos assassinada i els tribunals ens estiguessin bloquejant, o si els governadors o alcaldes ens estiguessin bloquejant", afirmava dilluns a la tarda des del Despatx Oval. Aquest dimarts, durant la reunió amb el primer ministre canadenc, Mark Carney, Trump tornava a mencionar aquesta idea i defensava la mobilització de tropes a Chicago, tot i la negativa del governador de l'estat: “Si el governador no pot fer la seva feina, la farem nosaltres”.

La llei d’insurrecció constitueix un poder d’emergència que permet al president recórrer a soldats en actiu i reservistes de la Guàrdia Nacional per restaurar l’ordre públic en casos excepcionals. Tot i que normalment aquesta llei ha estat invocada després que el governador d’un estat hagi sol·licitat ajuda al govern federal, també hi ha alguns punts de la norma que permeten al president fer-la servir fins i tot contra la voluntat de l’estat. L’última vegada que es va veure un episodi així va ser a finals dels anys cinquanta, durant el moviment pels drets civils, quan alguns estats del sud es van resistir a posar fi a la segregació escolar, tal com havien ordenat els tribunals.