Trump, el president que torpedina el govern mundial

Washington“Que Déu ens ajudi!”, exclama alarmat. Que Donald Trump pugui renovar mandat el 2020 posa els pèls de punta a Jake Sherman, expert de l’Institut Nacional de la Pau, un think tank amb seu a Nova York. Des de la seva arribada a la Casa Blanca, Trump va deixar clar que ni el multilateralisme ni, per tant, l’ONU són la seva prioritat. Ho va aclarir en la seva primera intervenció davant l’Assemblea General, el setembre del 2017: “Sempre posaré els Estats Units primer”. Tenint en compte que el seu país aporta un 22% del pressupost general de l’ONU, el seu America First és un problema. Sobretot si no paga la part que li correspon. El secretari general, António Guterres, va alertar a principis de juny del forat potencialment “catastròfic” que s’ha obert en els seus comptes per impagaments d’alguns països, incloent-hi els Estats Units.

Maria Ivanova, professora de governança global, recorda que no és la primera vegada que les Nacions Unides s’enfronten a aquesta tessitura. “Ted Turner va pagar el deute dels Estats Units i va obrir la Fundació Nacions Unides”. En efecte, el creador del canal televisiu CNN va aportar de la seva butxaca el 2001 part del deute del seu país amb l’ONU.

A la morositat actual s’hi suma l’aparent apatia a l’hora de cobrir el lloc d’ambaixador permanent. Des que Nikki Haley va dimitir, a finals del 2018, la cadira és buida. ¿Es pot interpretar com un missatge polític de Trump? Per a Maria Ivanova “és pura incompetència”, encara que reconeix que “és un reflex clar de les prioritats” del president, “que no dona suport al multilateralisme”. Jake Sherman ho comparteix. “No crec que sigui necessàriament una declaració política, però sí que explica que no veu l’ONU com una prioritat”. No obstant això, per a l’ambaixador espanyol, Agustín Santos, sí que ho és. Recorda que, en la seva segona aparició davant l’Assemblea General, Trump “va qualificar les Nacions Unides com una burocràcia irresponsable que no donava comptes a ningú”. Al seu parer, el més greu és que el debat obert dins l’ONU sobre una possible reforma de les quotes que aporta cada estat “es faci sota la pressió d’una retirada de fons imprescindibles”.

Trump, que ja té una colònia israeliana amb el seu nom als alts del Golan sirians, ha retirat els Estats Units del Consell de Drets Humans de l’ONU pel seu “prejudici crònic” contra Israel, entre altres motius. Són les mateixes raons adduïdes per abandonar la Unesco o deixar d’aportar a la Unrwa, l’agència per als refugiats de Palestina. El tancament de l’aixeta ha tingut conseqüències greus.

Acomiadaments a Gaza

Raquel Martí, directora executiva d’Unrwa Espanya, recorda consternada la frase que li va dir un dels 300treballadors acomiadats a Gaza: “No estàs signant un acomiadament, estàs signant una sentència de mort”. Era l’únic membre de la seva família que aportava ingressos en una franja castigada per l’atur massiu i el bloqueig israelià i egipci. Els treballadors locals de l’agència són els mateixos refugiats palestins.

L’Unrwa s’ha vist obligada a cancel·lar o reduir programes. Va acabar amb el d’aliments a Síria, va renunciar a les clíniques mòbils a Cisjordània o va reduir a la meitat la jornada laboral dels professionals de l’atenció psicològica a Gaza, “on l’estrès posttraumàtic s’ha disparat” després de les Marxes del Retorn, que van deixar centenars de palestins morts i desenes de milers de ferits per trets de l’exèrcit israelià. A més de les conseqüències sobre el terreny, per a Martí és indignant “l’ús flagrant de l’ajuda humanitària com a eina política”.