La invasió russa d’Ucraïna, en directe (26 d'abril de 2022)

Donem per acabat el seguiment del 62è dia d’invasió a Ucraïna. Podeu seguir el directe de la 63a jornada aquí.

Johnson no espera l'ús d'armes nuclears tàctiques de Rússia a Ucraïna

Malgrat les paraules d'ahir a la nit del ministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, sobre el risc d'una possible guerra nuclear, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha assegurat aquest vespre que “no espera” que el president rus Vladímir Putin utilitzi armes nuclears tàctiques a Ucraïna. I sobre la possibilitat que Putin posi fi a la guerra, el premier ha volgut destacar la situació paradoxal en què es troba el líder del Kremlin: "Tenint en compte el suport massiu rus al que està fent, atès l'aparent desconeixement dels mitjans russos sobre el que realment està passant a Ucraïna, la paradoxa és que Putin té molt més espai polític per retirar-se", ha comentat, també, en una entrevista a la nova cadena de televisió Talk TV.

Rússia assegura que ha "alliberat" tota la regió de Kherson

El ministeri de Defensa de Rússia ha assegurat que les seves forces havien "alliberat" tota la regió de Kherson, al sud d'Ucraïna, segons assegura l'agència de notícies Interfax. La informació cita un alt funcionari del departament, que va dir que, en altres llocs del sud del país, les tropes russes havien pres parts de les regions de Zaporíjia i Mikolaiv, així com part de la regió de Khàrkiv, a l'est de Kíiv.

Putin recorda al secretari general de l'ONU que les operacions militars han acabat a Mariúpol

La situació a la ciutat assetjada de Mariúpol és "tràgica" i "complicada", ha dit Putin al secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, des de l'extrem de la llarga taula en què l'ha fet seure durant l'entrevista que han mantingut al Kremlin. En un dels fragments de l'entrevista que s'han emès per televisió, el líder rus ha assegurat: "La situació és complicada allà [Mariúpol], i tràgica. Però és senzill, de veritat. He parlat avui amb el president (turc) Erdogan, que va dir que hi havia operacions militars. No, les operacions militars s'han acabat, allà. No hi ha operacions militars a Mariúpol. S'han aturat". El president rus ha continuat acusant les forces ucraïneses d'"amagar-se darrere" dels civils a la siderúrgica Azovstal i ha assegurat que el "més fàcil de fer és alliberar-los".

"Sentim que les autoritats ucraïneses diuen que hi ha civils. En aquest cas, els militars de l'exèrcit ucraïnès han d'alliberar-los, o estan actuant com a terroristes, com ISIS a Síria", ha dit Putin.

Durant la reunió, Putin ha dit que mentre l'"operació militar" de Rússia encara està en marxa, el Kremlin encara "espera aconseguir acords per un canal diplomàtic" abans d'afegir que les converses de pau continuen en format virtual i que espera que "donin un resultat positiu".

Davant del secretari general de l'ONU, Putin posa Butxa com a excusa per haver refredat les converses de pau

El president rus, Vladímir Putin, ha assegurat aquest dimarts que Rússia i Ucraïna havien aconseguit un "gran avanç" durant les converses a Istanbul, Turquia, però que la situació va canviar "dràsticament" després de les denúncies contra Rússia per crims de guerra a la ciutat ucraïnesa de Butxa. "A Istanbul vam aconseguir un gran avenç, perquè els nostres col·legues ucraïnesos no van associar els requisits de seguretat, la seguretat internacional d'Ucraïna, amb un concepte com les fronteres d'Ucraïna acceptades internacionalment. Però, malauradament, després d'arribar a acords i després de la nostra intenció clarament demostrada de crear condicions favorables per a la continuació de les negociacions, ens vam trobar amb una provocació al poble de Butxa, amb la qual l'exèrcit rus no té res a veure", va dir Putin, al costat del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, a Moscou. Les afirmacions de Putin, però, són poc menys que falses, perquè ha quedat a bastament demostrat tant l'existència de fosses comunes com la presència de cadàvers als carrers abans que les tropes russes es retiressin de Butxa.

"I la posició dels negociadors d'Ucraïna sobre un nou acord va canviar dràsticament després d'això. Es van apartar de les seves intencions anteriors de deixar de banda les qüestions de garanties de seguretat i els territoris de Crimea, Sebastopol i les repúbliques del Donbass. Només hi van renunciar", ha continuat Putin, que també ha dit que "tot i que l'operació militar està en curs, encara esperem poder arribar a acords per la via diplomàtica. Estem negociant, no rebutgem [les converses]".

Guterres, per la seva banda, ha dit que ha proposat crear un grup humanitari tripartit entre l'ONU, Rússia i Ucraïna per coordinar la cooperació en els corredors d'evacuació a Ucraïna.

La visita de Guterres ha acabat, doncs, en sonor fracàs diplomàtic, tot i que és cert que no hi havia cap expectativa d’èxit.

Rússia talla el subministrament de gas a Polònia

La companyia russa Gazprom ha informat l'empresa polonesa PGNiG que aquest dimecres tallarà el subministrament de gas a través del gasoducte de Yamal, després de la negativa de Polònia de pagar la importació en rubles. En un comunicat, l'empresa estatal polonesa ha assegurat que això suposa un incompliment dels contractes firmats i que prendrà mesures per restablir el flux de gas natural.

PGNiG ha subratllat que, "gràcies a la implementació de l'estratègia del govern de diversificació de fonts de subministrament de gas", l'empresa està preparada per obtenir aquest recurs natural des de diversos orígens, incloses les connexions a les fronteres del sud i de l'oest i la terminal de gas natural liquat a Swinoujscie, al nord. Ha afegit que el balanç es complementa amb la producció domèstica de gas i les reserves acumulades a les instal·lacions subterrànies d'emmagatzematge, que estan al 80% de la seva capacitat, "significativament per sobre" que en anys anteriors.

A través de Twitter, la ministra de Clima i Medi Ambient de Polònia, Anna Moskwa, també ha fet referència a l'elevat percentatge de gas emmagatzemat i ha destacat la "independència" energètica del país respecte a Rússia, alhora que ha assegurat que no hi haurà escassetat de gas a les llars poloneses.

Itàlia es planteja nacionalitzar la refineria de Lukoil si hi ha sancions contra el petroli rus

Itàlia es planteja nacionalitzar temporalment la refineria ISAB, propietat de Lukoil, com una opció si finalment s'imposen sancions al petroli rus, han assegurat dues fonts governamentals a l'agència Reuters. El ministre d'Indústria, Giancarlo Giorgetti, té previst plantejar la nacionalització d'ISAB com a opció quan el gabinet italià es reuneixi dijous, ha dit una de les fonts. Amb una Europa que depèn molt de les importacions de petroli i gas russos, continua la divisió sobre la qüestió de la prohibició. ISAB, que és la refineria de petroli més gran d'Itàlia en capacitat, solia comprar entre el 30% i el 40% de les primeres matèries a Rússia, mentre que la resta venia dels mercats internacionals. Però un dels efectes de la invasió russa d'Ucraïna és que ISAB s'ha vist obligat a obtenir gairebé tot el seu cru del propietari rus Lukoil, perquè els bancs internacionals ja no li proporcionen crèdit.

Putin fa seure António Guterres a la mateixa taula que va fer servir amb Macron

Les imatges de la televisió russa mostren, una vegada més, Vladímir Putin marcant distàncies amb els visitants del Kremlin. En aquest cas és el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, que hores abans havia recordat al ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, que l'atac a Ucraïna era una acció il·legal i que no tenia cap justificació. L'entrevista de Guterres amb Putin, que durant el matí ha estat repartint medalles i diplomes a atletes russos, no ha acabat gens bé. Fer servir la mateixa taula en què ja va situar el president francès, Emmanuel Macron, no era un bon presagi: una vegada més, l'amo del Kremlin ha humiliat els seus hostes, en aquest cas el cap de l'ONU.

Alemanya, a només "dies" de posar fi a la dependència del petroli rus

Alemanya ha assegurat que pot posar fi a la dependència del petroli rus en qüestió de dies. És una rectificació molt important, atès que fa un parell de setmanes va dir que no se'n podria desvincular fins a finals d'any. El ministre d'Economia, Robert Habeck, ha fet l'anunci aquest dimarts després de reunir-se amb la seva homòloga polonesa, Anna Moskwa, a Varsòvia. "Actualment, Alemanya seria capaç de gestionar un embargament [de petroli rus]", ha dit. “Un problema que semblava molt gran fa algunes setmanes ara és molt més petit. Alemanya està molt més a prop de la independència respecte del petroli rus". Les importacions de petroli rus representen ara el 12% del total d'Alemanya, per sota del 35% d'abans de la invasió d'Ucraïna. El principal problema són dues refineries a l'est del país, Leuna i Schwedt, que depenen molt de les importacions dels gasoductes de Rússia. Habeck ha dit que Leuna ha pogut passar a altres proveïdors, però això és més difícil en el cas de Schwedt, propietat principalment del grup petrolier estatal rus Rosneft i que és subministrat directament pel petrolier rus Druzhba. "Compensar la capacitat [de Schwedt] és l'última tasca que ens impedeix, ara mateix, salvaguardar del tot el nostre subministrament d'energia". En tot cas, ha assegurat que Alemanya podria trobar subministraments alternatius de cru per a Schwedt "els pròxims dies”.

Moscou amenaça els llocs de Kíiv on es "prenen decisions" i actuarà encara que hi hagi assessors occidentals

El ministeri de Defensa de Rússia ha amenaçat amb una "resposta proporcional" després que el Regne Unit hagi assegurat que Ucraïna tenia dret a atacar objectius en territori rus. "Volem subratllar que l'encoratjament directe de Londres al règim de Kíiv respecte a aquestes accions, en cas que s'intentin, comportarà immediatament la nostra resposta proporcional", ha dit el ministeri en un comunicat aquest dimarts. Moscou adverteix així que les forces armades de Rússia estan "preparades les 24 hores del dia per dur a terme atacs de represàlia amb armes d'alta precisió i de llarg abast als centres on es prenen aquestes decisions". Moscou també ha assegurat que "no necessàriament seria un problema si els assessors d'un país occidental es trobessin als centres de decisió d'Ucraïna quan Rússia decidís prendre represàlies".

¿Què hi ha en joc a Transnístria, la regió pro-russa i independitzada 'de facto' de Moldàvia?

Un parell d'explosions en dues antenes de repetició de ràdio aquest matí a la regió separatista i pro-russa de Transnístria, oficialment territori de Moldàvia però independitzada de facto des del 1992, amenaça amb estendre el conflicte més enllà de les fronteres d'Ucraïna. Moscou observa els fets amb "preocupació" i Moldàvia i la comunitat intencional es pregunten si hi ha hagut una acció de falsa bandera perquè Putin tingui una excusa per intervenir-hi. En pots llegir més informació aquí. S'hi ha pronunciat també el secretari de Defensa dels EUA, des de Ramstein (Alemanya), on ha participat en una conferència amb quaranta països per analitzar les necessitats d'armament d'Ucraïna: "Pel que fa als fets a Moldàvia, encara en busquem la causa. Per tant, no estic segur de què va, però en tot cas no volem veure cap extensió del conflicte".

El secretari de Defensa dels EUA qualifica de "bravata perillosa i poc útil" la referència de Lavrov a la guerra nuclear

El secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, ha qualificat de “retòrica molt perillosa i poc útil” la referència que ahir a la nit, en una entrevista amb la televisió estatal, va fer el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, sobre el risc creixent d’un enfrontament nuclear a causa de la implicació d'Occident en el subministrament d'armes a Kíiv. “Ningú vol que passi una guerra nuclear. Seria una guerra, ja ho sabeu, en què tots els bàndols hi perdrien. Per tant, qualsevol bravata sobre el possible ús d'armes nuclears és molt perillosa i poc útil. Ningú vol veure una guerra nuclear, ningú pot guanyar-la”.

Austin, que ha parlat des de la base nord-americana de Ramstein al final de la conferència convocada pels EUA amb quaranta països per analitzar les necessitats armamentístiques d’Ucraïna, ha reiterat que vol veure com el potencial militar rus disminueix al final de la guerra. “Si mireu el que ha passat en aquests 62 dies, les baixes de Rússia són bastant substancials. I en termes de capacitat militar són, doncs, més febles que quan va començar la invasió. I els serà més difícil substituir una part d'aquesta capacitat a mesura que passi el temps, a causa de les sancions i les restriccions comercials que se'ls han imposat. Per tant, ens agradaria assegurar-nos que no tindran la mateixa capacitat per intimidar els seus veïns que la que vam veure al principi d'aquest conflicte”.

Putin torna a parlar amb Erdogan, sense cap resultat concret

El president rus, Vladímir Putin, i el seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, han discutit aquest dimarts sobre "els esforços de Moscou" per garantir la seguretat dels civils durant "l'operació militar a Ucraïna", ha anunciat el Kremlin. La trucada ha coincidit amb l'arribada del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, que ha instat Moscou i Kíiv a treballar junts per establir corredors d'ajuda i evacuació, sobretot des de Mariúpol. Erdogan ha preguntat directament sobre aquest enclavament a Putin i, d'acord amb la versió del Kremlin, li ha contestat que "la ciutat està alliberada i no hi ha operacions de combat". Alliberada, segons la versió russa, i totalment destruïda, d’acord amb totes les imatges que hi ha a l'abast des de l’inici de la invasió, el 24 de febrer.

Els russos preparen a Kherson el fals referèndum sobre el futur de la regió, previst inicialment per demà

Les tropes russes han pres el control del consell de la ciutat ocupada de Kherson, al sud d'Ucraïna, i ja preparen la celebració d'un referèndum sobre el futur de la regió en general: es demana a la població que voti la "independència". El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, l'ha qualificat de "referèndum simulat". Una consulta semblant es va dur a terme a la península de Crimea el 2014, després de l'ocupació il·legal, amb un resultat que va donar el pretext a Rússia per a una annexió encara més il·legal.

L'Assemblea General de l'ONU el va desqualificar. Els països occidentals, inclosos els Estats Units, el Regne Unit, el Canadà i la Unió Europea, també van rebutjar tant l'annexió com el plebiscit. El mateix tipus de consulta es va dur a terme al Donbass controlat pels separatistes de Donetsk i Lugansk. Una altra regió separatista amb el suport de Rússia, Ossètia del Sud, a Geòrgia, també va anunciar al març plans per celebrar un referèndum per unir-se a Rússia. Geòrgia va dir que aquest moviment era "inacceptable".

Seguint el mateix full de ruta, Rússia demana ara que la regió de Kherson es converteixi en "la República Popular de Kherson". La ciutat és estratègicament important per a un dels accessos al mar Negre i té una població de gairebé 300.000 habitants. Com es pot veure a les imatges que acompanyen el text, els seus ciutadans han continuat desafiant Rússia amb protestes i marxes fins i tot després que les forces d'ocupació s'apoderessin del centre de la ciutat. En principi, el referèndum s'havia de celebrar el 27 d'abril, però ara mateix resulta impossible saber si es farà cap mena de consulta o un simulacre.

Ahir a la nit, en un dels seus missatges habituals, el president Volodímir Zelenski va dir: "La gent [a les ciutats ocupades] ha mostrat amb la seva protesta l'actitud cap als ocupants; han demostrat que Ucraïna definitivament guanyarà". I sobre la consulta, va afegir: "Rússia vol organitzar un referèndum simulat en algun lloc de la nostra terra? Fins i tot si ho intenten, serà tan vergonyós com tota la resta d'arguments que ha fabricat Moscou per donar suport a l'ocupació d'Ucraïna".

Les forces russes van ocupar la regió de Kherson les primeres setmanes de la guerra, però segons el diputat regional Iuri Sobolevski, fins ahir dilluns "van permetre" que l'Ajuntament funcionés en un "format reduït" sota control ucraïnès. L'alcalde, Ígor Kolikhaev, ha anunciat en les últimes hores a Facebook que "homes armats van entrar a l'edifici de l'Ajuntament de Kherson, en van agafar les claus i van substituir els nostres guàrdies pels seus".

Tres pobles fronterers russos, bombardejats en les últimes 24 hores

Les autoritats de la regió de Belgorod, a Rússia, han informat que tres pobles fronterers han estat bombardejats en les últimes 24 hores. Segons el governador Viatxeslav Gladkov, que ha atribuït el bombardeig al bàndol ucraïnès, almenys dues persones han resultat ferides al poble de Zhuravlevka. I al de Golovxino, diversos edificis no residencials han resultat malmesos, així com quatre habitatges.

Wimbledon no veia "cap alternativa" a la suspensió dels tenistes russos i bielorussos

Wimbledon no ha tingut "cap alternativa viable" a prohibir als jugadors russos i bielorussos de participar en els campionats d'enguany, han anunciat avui els directors del torneig de l'All England Club. La decisió ha sigut criticada per l'ATP, la WTA i també per Novak Djokovic, que ha dit que era "una bogeria". Però el president de l'All England Club, Ian Hewitt, ha defensat la decisió dient que es va prendre després d'una consideració acurada, tenint en compte les orientacions del govern del Regne Unit. "Vam considerar una gran varietat de factors. Després d'una llarga i acurada consideració, vam arribar a dues conclusions fermes. En primer lloc, fins i tot si acceptéssim inscripcions (de jugadors russos i bielorussos) amb declaracions escrites, ens arriscaríem que el seu èxit o participació fos utilitzat per beneficiar la màquina de propaganda del règim rus, que no podríem acceptar. En segon lloc, tenim el deure de garantir que cap acció no pugui posar en risc els jugadors o les seves famílies. Entenem i lamentem profundament l'impacte que això tindrà en totes les persones afectades. "Creiem que hem pres la decisió més responsable possible. No hi ha alternativa viable en aquesta situació realment excepcional i tràgica".

Lavrov assegura que Rússia està compromesa en una "solució diplomàtica"

El ministre de Defensa rus, Serguei Lavrov, ha assegurat que Moscou està "compromesa" en trobar una "solució diplomàtica" mitjançant converses amb Ucraïna, però ha insistit que Kíiv ha de respondre primer a les propostes que Rússia va fer arribar després de la trobada a Istanbul. En una roda de premsa després de reunir-se amb el secretari general de l'ONU, António Guterres, Lavrov ha mantingut el missatge que el Kremlin ha exposat des de l'inici de la invasió, acusant el govern de Volodímir Zelenski de "promoure la teoria i les pràctiques nazis" i de "prohibir la informació, la cultura i la llengua russa" al seu territori.

Alhora, ha criticat de nou l'enviament d'armes a Ucraïna per part de països occidentals. "Ja ho hem dit en diverses ocasions: tan bon punt aquestes armes arriben a Ucraïna, són objectius legítims" per l'exèrcit rus, ha argumentat.

Rússia expulsa quatre diplomàtics suecs

Rússia ha anunciat l'expulsió de quatre diplomàtics suecs i els ha declarat "persona non grata" en resposta a la mesura que va adoptar Estocolm el 5 d'abril, quan també va expulsar tres diplomàtics russos. Moscou ha acusat Suècia d'oferir suport a Kíiv i d'ocultar "els crims dels nacionalistes ucraïnesos contra la població civil del Donbass i d'Ucraïna". Les relacions entre els dos països s'han deteriorat des de l'inici de la invasió russa i des que Moscou va amenaçar de desplegar armes nuclears al Bàltic si Suècia i Finlàndia entren a l'OTAN. La ministra d'Afers Exteriors de Suècia, Ann Linde, ha confirmat les expulsions i ha qualificat l'acció de Rússia de "desmotivada i desproporcionada" en una piulada al seu Twitter.

L'ONU proposa un grup de treball amb representants de Rússia i Ucraïna per garantir corredors humanitaris segurs

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha proposat al ministre de Defensa rus, Serguei Lavrov, la creació d'un grup de treball en què hi hagi representants de les Nacions Unides i els governs de Rússia i Ucraïna per garantir corredors humanitaris que siguin "realment segurs i efectius". Ho ha dit en una roda de premsa després de reunir-se amb Lavrov a Moscou i abans d'entrevistar-se també amb el president rus, Vladímir Putin. Ha fet referència a la "crisi" a Mariúpol i ha assegurat que l'ONU "està a punt per mobilitzar tots els seus recursos per salvar vides" a la ciutat i evacuar els civils "cap allà on decideixin anar".

"El meu objectiu està estrictament lligat a reduir el patiment", ha dit Guterres, que s'ha mostrat "preocupat" pels informes sobre possibles crims de guerra a Ucraïna. El màxim representant de l'ONU ha constatat que "hi ha dues posicions molt diferents" sobre el que està passant a Ucraïna: mentre que Rússia parla d'una operació militar especial per alliberar el Donbass, les Nacions Unides ho consideren una "violació de la integritat" d'Ucraïna i un atac als principis de l'organisme. Guterres ha expressat la "convicció profunda que com més aviat s'acabi la guerra, millor, tant per a la gent d'Ucraïna com també de Rússia "i més enllà".

Occident remourà "cel i terra" per continuar subministrant armes a Ucraïna, diu el secretari de Defensa nord-americà

Els països occidentals "seguiran removent cel i terra" per subministrar a Ucraïna armes per defensar-se de la invasió russa, ha assegurat el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, durant la conferència que s'està celebrant aquest dimarts a la base aèria estatunidenca de Ramstein, Alemanya, amb l'objectiu de reforçar el suport continuat a Ucraïna i coordinar el subministrament d'armes per part dels aliats. Els països de l'OTAN i altres aliats complirien els "requisits" de Kíiv per a les armes, ha dit Austin. "M'agradaria que tot aquest grup marxés avui amb una comprensió comuna i transparent dels requisits de seguretat a curt termini d'Ucraïna perquè seguirem movent cel i terra perquè puguem complir-los", ha dit Austin davant dels ministres de Defensa de més de 40 països. Ucraïna necessitava ajuda per guanyar la guerra "avui". Dirigint-se al ministre de Defensa ucraïnès, Oleksi Réznikov, ha afegit: "Hauries de saber que tots us donem suport per enfortir l'arsenal de la democràcia ucraïnesa”.

Ucraïna ha demanat més armes pesants i de llarg abast dels socis occidentals a mesura que la invasió de Rússia canvia el focus cap a l'est i el sud del país, fet que implica que hi pot haver una guerra més brutal i de desgast. La conferència de Ramstein segueix a la visita que Austin i el secretari d'Estat, Anthony Blinken, van fer a Kíiv el passat cap de setmana. "Sé que tots estem decidits a seguir satisfent les necessitats d'Ucraïna a mesura que evolucioni el conflicte. Tenim molt més a fer".