Els Vint-i-set es comprometen a seguir junts després del Brexit

RomaEl Regne Unit encara no ha marxat de la Unió Europea, però els 27 socis que es queden ja estan assumint la pèrdua. Tot i les dificultats i les divisions internes que afronta la nova UE, ahir era el moment de mostrar-se units, recuperar l’autoestima i fer un pas endavant per “renovar els vots” d’un projecte que, malgrat la sortida de Londres, continuarà ben viu i “arribarà als 100 anys”, en paraules del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

La marxa del Regne Unit suposarà un punt i a part per a la Unió Europea, i ahir els líders van presentar-ho com una oportunitat per posar el marcador a zero. Els socis tenen ganes de girar full i mirar endavant amb un optimisme renovat. “La Unió està començant de nou”, va assegurar el primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni.

Els caps d’estat i de govern de la UE -sense la britànica Theresa May- van celebrar a la capital italiana el 60è aniversari del club comunitari amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text que repassa els èxits dels 60 anys de la Unió i en el qual els socis es declaren orgullosos del projecte i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE es concentrarà a donar respostes a les preocupacions reals dels ciutadans. Però la Declaració de Roma és, per sobre de tot, un compromís a seguir junts, una crida a la unitat, a evitar sigui com sigui que hi hagi més Brexits. “La unitat és una necessitat i és la nostra lliure elecció”, afirma el text, que també subratlla que la Unió és “indivisible”.

La cimera va estar carregada de simbolismes. La firma de la Declaració va tenir lloc a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors de Roma, la mateixa on fa 60 anys els sis estats fundadors del club europeu van firmar els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea. Juncker fins i tot va utilitzar ahir el mateix bolígraf amb què fa sis dècades Luxemburg va firmar els Tractats de Roma. Superades les tensions dels últims dies -Polònia i Grècia havien amenaçat de no signar el document-, els líders van anar firmant un a un el text. A la primera ministra polonesa, Beata Szydlo, habitualment amb gest seriós, ahir se la va veure distesa i somrient.

Tusk reclama lideratge

En els seus discursos, els líders van defensar fermament el projecte europeu. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va advertir que sense unitat no hi ha futur. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res en absolut”, va dir el polonès. Tusk, més combatiu que mai, va exigir lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”. El president del Consell també va tenir paraules d’elogi per als pares fundadors de la UE, que fa 60 anys van crear una organització política per garantir la pau a Europa després de la Segona Guerra Mundial. “En aquell moment no es discutien diferents velocitats, no es preveien sortides de la UE, però malgrat les tràgiques circumstàncies, van posar tota la seva fe en la unitat d’Europa”, va dir.

El primer ministre d’Itàlia va apel·lar als valors comuns dels europeus recordant els últims atemptats jihadistes que ha viscut el continent. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atacat o sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les portes”, va assegurar Gentiloni.

La Declaració de Roma posa els fonaments de la nova Europa de 27 membres, una Unió que serà més dura en matèria de seguretat -més controls fronterers i una política de defensa comuna, entre altres iniciatives-, que posarà l’accent en el creixement econòmic i que serà “més forta al món”. El document també subratlla que la nova UE permetrà que un nucli dur de socis avanci pel seu compte en la integració sense esperar els altres. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.

Frenar els populismes

Amb aquests compromisos, els líders esperen frenar els populismes que amenacen el projecte europeu. La primera prova de foc després de la trobada de Roma seran les eleccions franceses d’aquesta primavera. Ahir el president de la Comissió va demanar als francesos -sense dir-ho explícitament- que no votin l’extrema dreta de Marine Le Pen. “Vull dir als francesos que no han d’oblidar què és França. És una gran república que sap parlar al món i ha de seguir un discurs que respongui a l’ambició del passat i del futur”, va dir Juncker.

L’alegria europea durarà poc perquè dimecres el Regne Unit presentarà la seva demanda de divorci. Està previst que Theresa May activi formalment l’article 50 per començar les negociacions del Brexit.