BarcelonaLes paraules de la líder de l’ultradretà Front Nacional (FN), Marine Le Pen, després de l’atemptat jihadista a França van ser més moderades que en anteriors ocasions. Va condemnar el terrorisme i va tirar de discurs de la por, però va voler diferenciar molt clarament els extremistes dels “compatriotes musulmans integrats a la nació”. “És una estratègia que utilitza des que va començar a assumir el control del partit”, explica l’historiador i expert en moviments d’extrema dreta Xavier Casals, que continua: “S’ha d’entendre que mentre que l’FN de Le Pen pare era un partit d’oposició, el de la seva filla és de govern. I això es deu a aquest canvi d’estratègia”. Amb tot, Casals creu que l’atac a Charlie Hebdo “fa més còmoda la posició política del Front Nacional”. “És una fita més per refermar el seu discurs”, afegeix.
L’historiador reconeix que el discurs islamòfob de l’extrema dreta europea es pot veure reforçat per fets com la massacre de París, però matisa que l’ascens d’aquestes opcions polítiques no obeeix només a la islamofòbia. A més, demana prudència i rebutja “projeccions mecàniques”: “Caldrà veure quines són les reaccions de tots els actors implicats, començant per la comunitat musulmana de França”.
Per allunyar tan com sigui possible les associacions xenòfobes, Casals recomana fer pedagogia, tant des de les institucions com des dels mitjans de comunicació, abandonar “tòpics simplistes” i no renunciar a discutir temes “polèmics” com el del vel islàmic i el menjar halal. “Si hi renunciem per prudència, l’espai públic corre el risc de quedar monopolitzat per l’extrema dreta i l’islamisme radical”, diu l’historiador.