CRÒNICA

Santi Vila i la hipermetropia

"Sóc un animal molt poc gregari", dirà en feliç autodefinició Santi Vila en el seu interrogatori al Tribunal Suprem. Potser per això és el primer dels acusats que declara sense una comitiva de suport a la sala. Vila sempre ha lluït amb orgull la seva condició de personatge heterodox, sovint incòmode per als seus companys. Avui no serà una excepció. Serà el primer de tots els acusats que admetrà obertament que l'executiu català podria haver actuat més responsablement. "Si poguéssim tornar enrere, faríem coses diferents", opina. I és que a qui no li passa, que quan mira enrere abrillanta els seus records? Potser al president de la Generalitat, Quim Torra, que avui és a la sala i que aquest cap de setmana assegurava haver esborrat la paraula 'enrere' del diccionari.

Vila si gaudeix de mirar enrere, perquè a més de poc gregari i liberal és d'aquells que pateix hipermetropia. "Hi veig millor de lluny que de prop", admetrà quan s'hagi d'enfrontar a les proves que s'exhibeixen a les pantalles. I de lluny serà com es miri tots els fets succeïts aquella tardor de fa ja un any i mig en què va formar part del Govern fins a la nit abans de la DUI. Una tardor que ja va narrar en el seu llibre 'D'herois i traïdors', del qual resumirà avui alguns dels seus principals capítols per al fiscal, l'advocacia de l'Estat i el tribunal.

Per què no va plegar abans? Doncs perquè Carles Puigdemont li va demanar, respondrà. I perquè, segons explica, els seus amics al PP i el PSOE consideraven la seva continuïtat com un símptoma de que no tot estava perdut en les relacions amb la Generalitat. "Si segueixes en el Govern, senyal que hi ha esperança", dirà que li deien. Així, recordarà els seus intents frustrats de teixir ponts entre el Govern i l'executiu espanyol de Mariano Rajoy -també amb dirigents del PSOE- els dies posteriors a l'1-O, una data que no considera la del referèndum sinó la d'una gran mobilització.


Vila, que explicarà que va intentar "no ser més ingenu de l'imprescindible" i que va garantir-se que no es gastés un euro públic en el referèndum -ja prou es 'malgasta' en els mitjans públics, estarà a punt de confessar-, acabarà la seva declaració evitant reunir-se amb la resta d'acusats al banc central i situant-se, com Oriol Junqueras, darrere del seu advocat. Ja ho havia avisat, que ell no era un "animal gregari". 

Més continguts de