ENTREVISTA

Dolors Bassa: “La resposta a la sentència ha estat millor al carrer que a les institucions”

Entrevista a l'exconsellera de Treball, Afers Socials i Famílies

Maria Garcia
6 min
L'exconsellera de Treball Dolors Bassa durant la declaració en el judici del Procés al Tribunal Suprem.

Puig de les Basses“La presó és com tornar al segle XIX”, comenta Dolors Bassa -condemnada a 12 anys pel Suprem- rere el vidre de Puig de les Basses mentre explica com funciona la comunicació al locutori: ella parlarà pel telèfon i la sentirem a través de l’altaveu de l’intèrfon.

Com està?

Malgrat que m’havia preparat psicològicament, en el meu pronòstic mai havia considerat una condemna de dos dígits. Em va costar assumir-ho. Ara estic passant de nou a la quotidianitat de la presó. No hi estic bé, però he après a adaptar-me a les circumstàncies i a buscar el millor possible de cada moment.

Com l’hi van comunicar?

Van venir dues persones del Suprem, em van donar la sentència i em van dir: “Firme aquí ”. Quan vaig veure 12 anys em va sortir: “ Hijos de puta”. Em van advertir que podien aixecar-me una acta. “Puede levantarme 50 actas si quiere”, els vaig respondre. La vaig firmar i després em vaig desmuntar. No hi havia ningú més, la vaig rebre sola. Més tard van arribar la meva germana Montse i el meu advocat.

Què és el que més l’ha fet empipar?

Em va indignar la desproporció de la pena. Pensàvem que seria d’entre 4 i 9 anys, però era brutal. En arribar al mòdul amb la resta de companyes, la meitat de les internes estaven plorant perquè ho havien vist als mitjans. De les 47 que som, només n’hi ha una que tingui una pena més alta, i hi ha delictes molt greus. Per exemple, una companya em deia, sense entendre-ho: “Nosaltres vam matar un home, el vam esquarterar i vam llençar el cos a un pou, i m’han condemnat a 8 anys! I a tu, per deixar votar, 12!”

Diu que podria pensar que el judici ha sigut en va.

Totes les proves de descàrrec que vam presentar és com si no les haguéssim presentat. Tinc la sensació que la sentència era el mateix que havia llegit a la instrucció, com si no s’hagués celebrat el judici. El relat de la Guàrdia Civil ha prevalgut per sobre de tot, fins i tot en coses que nosaltres donàvem per fet que havíem desmuntat. Vaig tenir i tinc la sensació de ser un cap de turc d’una venjança i un escarment col·lectius.

Com s’afronten 12 anys de presó?

Sobrevivint físicament i mentalment de la millor manera. M’he matriculat a un màster de la UOC per mantenir la ment activa i intento anar a activitats que m’aportin un creixement personal: ioga, reiki, gimnàs... També faig un taller de ràdio i una revista, i la resta del temps miro d’ocupar-me en temes de servei col·lectiu. Faig classes d’autoescola i de català, i ara hem muntat una comissió de participació per intentar arreglar algunes coses, perquè hi ha molt de masclisme a la presó.

Aquests dies hem viscut tot tipus de mobilitzacions i protestes. ¿Era la resposta que esperava?

Les Marxes per la Llibertat i les manifestacions m’han emocionat i m’han ajudat a recuperar-me del sotrac inicial. M’ha decebut que a nivell institucional no s’hagi estat a l’altura de les circumstàncies després de dos anys de poder-ho preparar i planificar.

¿Creu que s’havien d’haver evitat els aldarulls?

No m’han agradat gens. Però res és blanc ni és negre. Un sabotatge o cremar un contenidor no és terrorisme ni és violència, no podem entrar en el seu marc mental. Els joves han demostrat que ells tenen una altra manera de mobilitzar-se i no crec que s’hagin de criminalitzar les seves protestes. Aquí hi ha cinc joves detinguts pels aldarulls a Girona. A un el van detenir quan sortia d’un bar i no havia participat en cap manifestació, i un altre va venir amb tot de cops de porra a l’esquena. Per a mi, això sí que és violència.

La presidenta de l’ANC va afirmar que els aldarulls ajuden a visibilitar el conflicte. Hi està d’acord?

No, hi estic en contra. Sortir al diari per coses negatives no ajuden a visibilitzar el conflicte. S’ha de visibilitzar amb la no-violència.

Per què considera que les institucions no han estat a l’altura?

Perquè han tingut dos anys per preparar la resposta i elaborar una unitat estratègica. S’ha reaccionat tard. La primera setmana els joves feien una cosa, els partits una altra... Les discrepàncies es viuen molt malament a la presó, perquè no saps ben bé per què hi són.

Com valora l’actuació dels Mossos aquestes setmanes?

No s’ha de generalitzar quan es parla dels Mossos, però he vist imatges concretes que no m’han agradat. Això també s’ha de poder dir en democràcia, i s’ha de poder investigar i s’han de depurar responsabilitats, si cal.

¿Creu que Buch ha de plegar?

És un moment molt complicat per dimitir o fer plegar. ¿Qui hi poses, en el seu lloc? En molts moments ni el Govern ni el Parlament han estat a l’altura. La resposta a la sentència ha estat molt millor al carrer que a les institucions.

¿Forcadell i vostè senten que reben menys atenció que els presos?

I tant. Més que oblidades, hem estat més silenciades. El focus mediàtic sempre ha estat on hi havia els homes. I a nivell institucional passa el mateix. La presó és molt més dura per a nosaltres que estem soles. Sense menysprear que és molt dur estar privat de llibertat i lluny d’amistats i família, no és el mateix rebre la sentència junts que soles.

¿Els membres dels CDR empresonats i els manifestants detinguts pels aldarulls són presos polítics?

Sí, perquè si són a la presó és per la situació política que viu Catalunya. Dubto que haguessin investigat els membres dels CDR detinguts un any abans si no haguessin estat catalans i del moviment independentista. Tot fa pensar que, si és un tema polític, són presos polítics. I això no vol dir que siguin innocents, s’haurà de veure quan s’aixequi el secret de sumari. Però el que està clar és que un sabotatge no és terrorisme.

¿ERC va fer bé intentant investir Pedro Sánchez?

Què havia de fer si no? No era investir Pedro Sánchez, era no investir la dreta. Ara no l’investiria, perquè s’ha posicionat clarament al costat de la dreta. Però què havia de fer en aquells moments, ERC? Jo també l’hauria investit.

¿Entén que hi hagi persones decebudes pel canvi de discurs d’ERC?

ERC sempre ha mantingut el mateix ideari: aconseguir la independència. Qui digui que no és veritat que vingui aquí. A ERC s’han pres les decisions que s’han cregut convenients per obligar els partits estatals a negociar.

¿I a Catalunya, creu que hi haurà eleccions després del 10-N?

Això és potestat del president Torra. Només puc dir que en algunes ocasions he vist un Govern i un Parlament febles, esgotats, poc cohesionats i sense decisions clares, tot i que els temps són difícils per prendre decisions.

Com ha viscut des de la presó les diferències entre ERC i JxCat?

Des de la presó no es viuen bé les discrepàncies. Costa d’entendre que la tàctica sigui prioritària a l’estratègia. De vegades, el partidisme ha sobrevolat l’estratègia comuna de país, sobretot perquè hem estat molt de temps en campanya electoral.

Torra va dir que volia fer un nou referèndum. Què n’opina?

Crec que un referèndum continua sent el millor instrument, però el més important és com el fem. La millor manera és pactant, negociant i amb reconeixement internacional. Estic d’acord amb Torra, però el que no vaig entendre és com ho va fer palès. Em sembla que les propostes no es poden anunciar en un Parlament sense tenir el consens del seu govern, del seu grup parlamentari i dels que li donen suport.

¿Li va saber greu que la UGT no secundés la vaga del 18-O?

M’hauria agradat que la secundessin, perquè jo entenc que la sentència afecta el dret de protesta i de manifestació. També m’hauria agradat que CCOO hagués estat en una manifestació que demanava la llibertat. Però tampoc em va agradar que l’ANC demanés a la gent que s’afiliés a un determinat sindicat. ¿L’independentisme vol ser inclusiu? Doncs això vol dir transversalitat.

¿Manté relació amb la resta de presos i amb els exiliats?

Sí. Amb les que més, amb la Meritxell Borràs, amb qui vam estar juntes empresonades, i amb la Carme Forcadell ara. Però m’he escrit amb tots diverses vegades. També amb els exiliats, excepte amb Toni Comín i Clara Ponsatí, perquè no hem trobat un mitjancer per intercanviar-nos cartes.

¿I amb Carles Puigdemont?

També. Ens hem escrit diverses vegades, però no per parlar de política, sinó més de temes personals.

stats