Marchena entra en joc posant ordre a la sala
El jutge frena acusació i lletrats i busca donar una imatge garantista amb els presos
MadridQui esperava un tribunal inflexible i sever amb els líders independentistes des del minut 1 es deu haver sorprès del tarannà de Manuel Marchena durant les primeres tres sessions del judici. El president del tribunal del Procés ha mesurat de forma mil·limetrada les intervencions. Durant les qüestions prèvies no ha deixat de desgranar jurisprudència europea mirant a Estrasburg, i ha defensat portar llaços gros davant la pretensió de Vox de censurar-ho. En els interrogatoris ha deixat parlar extensament els acusats encara que s’allunyessin dels fets -tot i haver advertit que no volia entrar en “debats ideològics”-. A més, ha acceptat la incorporació a última hora d’alguns documents de les defenses i ha tallat de soca-rel la pretensió de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat que Joaquim Forn catalogués ideològicament la resta de membres del govern de Puigdemont.
“Estiguin tranquils: aquesta sala només es formarà criteri sobre el que senti aquí”, va dir dijous per intentar tranquil·litzar les defenses, que han posat en dubte la imparcialitat del tribunal i han denunciat que es tracta d’una “causa general” contra l’independentisme. Més enllà del caràcter conservador de les seves sentències, Marchena és conegut al Suprem pel seu tracte pròxim i per un particular sentit de l’humor, que combina amb un caràcter inflexible però moderat amb les formes. No hi ha dia que no respongui amb una broma a qualsevol comentari pels passadissos del tribunal. Amb aquestes eines ha sabut controlar amb mà de ferro la sala segona.
Marchena sap que el judici és el millor aparador per a la seva carrera, més i tot que la presidència del Poder Judicial, a la qual va renunciar després del polèmic whatsapp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en què assegurava que els populars seguirien controlant la sala segona “per la porta del darrere”. Durant els interrogatoris no deixa de mirar als ulls als acusats. Amb les preguntes de les acusacions, Marchena va ser inflexible. “Pregunti-li pel que va veure, no per alternatives polítiques”, li va etzibar al fiscal Fidel Cadena quan preguntava per l’ANC, perquè, al seu paper, es desnaturalitzava “el sentit de l’interrogatori”. “Sisplau, senyora advocada, oblidi’s del passadís”. Marchena va tallar Rosa María Seoane quan la lletrada no aconseguia la resposta desitjada sobre el passadís que van fer els voluntaris a les portes d’Economia el 20-S.
La mirada posada en el TEDH
Fonts del Suprem assenyalen que la intenció de Marchena és deixar parlar tant com vulguin els acusats perquè estan en situació de presó preventiva. És més, va obrir la porta a un segon interrogatori en cas d’incorporació de noves proves, cosa que seria una estranya pràctica processal en un judici oral al Suprem. El tribunal fa setmanes que treballa extremant els passos pensant en el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb la qual cosa assumeix la tesi independentista que el judici a Madrid és només un pas més de cara a dirimir el conflicte a Europa. I a Estrasburg el que es miren són les formes més que no pas el fons.
Junqueras ja seu darrere del seu advocat, Andreu Van den Eynde, i no al mig de la sala. Marchena també ha permès als presos saludar les seves famílies després de les sessions. A diferència de la instrucció, ara hi ha càmeres i públic a la sala.
