El còmic eròtic en català escalfa Sant Jordi amb un trio de llegenda

BarcelonaLa història comença tal com marca la tradició. El rei li suplica a Sant Jordi: "Venceu el drac i rescateu la meva filla". I el valerós cavaller dalt del cavall blanc marxa a La recerca de la Rosa (Sextories). El que es troba al bosc, però, no és l'amenaça que esperava. Un drac en forma de faune té la princesa entre els braços, però... estan fornicant. En Jordi interromp l'escena sorprès i amb la intenció d'endur-se la noia, però ella es nega a marxar. "El cavaller occidor de dracs" acabarà embolicat en un trio i les seves múltiples possibilitats.

Sextories va néixer el 2011 com un fanzín eròtic que reivindicava la inclusivitat i la diversitat sexual, d'orientacions, cossos i pràctiques. Fa sis anys es va convertir en una editorial de còmic eròtic que publicava sobretot en castellà, però amb la idea que la llengua "també era una opressió amb la qual volíem treballar", diu Oriol Estefanell, membre de l'editorial. Ara es troben en un moment econòmic que els permet arriscar-se, i no només han decidit llançar-se a publicar en català una història tan nostrada com la llegenda de Sant Jordi, sinó que també distribuiran els còmics en el circuit comercial de llibreries. Fins ara només es podien trobar a la web, als sexshops habituals i a les paradetes que fan en fires com el Comic Barcelona aquest cap de setmana. Per Sant Jordi, que és el clímax del llibre en català, Sextories serà a Barcelona, al carrer Alí Bei (18-20).

Les "estocades" de Sant Jordi

Com que no hi ha gaire producció de literatura o cinema eròtic en català (de Les excursionistes calentes en fa 25 anys), la traducció també ha estat entremaliada. L'obra de Sarybomb —artista que ja edita a Sextories la saga Break protocols— era originalment en anglès i Estefanell s'ha ocupat d'una traducció que manté l'aroma cavalleresca: "Ens hem pogut permetre un vocabulari arcaic perquè és una història medieval i fantàstica. Però en pròxims números serà més complicat perquè, com que no hi ha referents, qualsevol expressió sexual ens sembla artificial, impostada".

A l'hora de buscar paraules, s'ha inspirat directament en la realitat: "El còmic és una literatura molt immediata, és com el teatre, ha de sonar realista. Jo he fet recerca al meu voltant sobre com follen els catalanoparlants i no ha sigut gaire fructífer, perquè molta gent fa servir expressions castellanes, com «joder»", observa. Al còmic ha pogut utilitzar alguna expressió subtilment humorística com "jau aquí", "redeu" i "estocades" santjordiesques. "Estem un xic manaires", es queixa el faune, que té una llengua bífida —ell sí— prodigiosa.

Sextories ha fet erotisme històric (medieval, de la Revolució Francesa), futurista, de misteri i de robots, i especialment de temàtica contemporània, per "reconstruir el sexe actual". "L'editorial sorgeix perquè els pocs segells que hi ha no ens representen: fan un erotisme heterocentrat, amb una càrrega de violència contra la dona, amb la fantasia del sexe no consentit, i aquestes són línies vermelles per a nosaltres", diu Estefanell. El segell creix en un moment en què el còmic d'autor va a l'alça però a la vegada el còmic eròtic gairebé ha desaparegut per la dificultat de promocionar-lo i distribuir-lo, tant físicament com a les xarxes. A més, la invasió de la pornografia i la pirateria digital va en paral·lel al retorn a un cert puritanisme i a la censura de continguts que militen en pro de la diversitat, per exemple del fet trans. Sextories organitza xerrades, tallers, espectacles i el festival So Horny al Centre Cívic Can Verdaguer per divulgar una nova mirada sobre la sexualitat.

La (brevíssima) història del còmic eròtic en català

Si el còmic ja és un gènere poc hegemònic, el còmic eròtic encara és un reducte més petit; i en català, és pràcticament inexistent. Ens hem de remuntar un segle enrere, als anys 20 i 30, per trobar les revistes "sicalíptiques", una paraula inventada per referir-se a l'erotisme –en teoria, venia de les paraules gregues sykon (figa o vulva) i aleiptikós (refregament o estimulació)–. "Era un erotisme light, un punt masclista, molt de l’època", explica l’estudiós del còmic Jordi Riera.

El Papitu era la més coneguda, però n’hi havia d’altres, com El Nandu, El Nandu de Llofriu i La Tuia, totes revistes satíriques i picants. "També hi havia La Figa, que van prohibir de seguida, i després van treure La Piga, que va durar només un número", explica Jaume Capdevila, Kap, que va estudiar-les a Papitu. Sàtira, erotisme i provocació (1908-1937) (Efadós). De fet, El Papitu va començar sent una revista política, però després d'unes quantes ensopegades "l'editor va decidir que li portarien menys problemes els acudits verds que els polítics; tot eren dobles sentits amb els melons i els pebrots", explica Kap. "Va enfilar aquest camí del dibuix eròtic satíric, on apareixien dones insinuants, perquè era una època de gran repressió i censura. Només els cinc anys de la República hi va haver una veritable revolució sexual que permet una certa llibertat, i hi apareixen pits i culs. Vistos des d'avui són molt ingenus", continua. La guerra canvia del tot la revista.

Després del franquisme, el to va ser molt diferent. "El còmic havia sigut una eina interessant per recuperar la llengua catalana, amb revistes infantils com Cavall Fort i Tretzevents, que són impulsades pels seminaris. Això fa que el còmic català es quedi la càrrega moralista i el còmic en castellà és el transgressor, underground, vinculat al lumpen. El quinqui parla castellà, i el mercat en castellà s'ho menja tot", diu Kap. En català hi ha còmics puntuals. Per exemple, La Cúpula, que als 80 i 90 editava El Víbora, va publicar en català un número d'uns còmics porno satírics americans dels anys 30 titulats Dirty comics, amb un Popeye en plena acció.

Ni la revifada de la novel·la eròtica en català que van impulsar primer autors com Manuel de Pedrolo i Ofèlia Dracs als anys 80 no va traslladar-se a les vinyetes. "La novel·la sempre ha estat considerada per a adults i el còmic, durant anys, ha estat considerat un gènere per a infants, i la producció en català és educativa i pedagògica", diu Riera. Kap rescata un intent de fer historieta gràfica en català amb la revista L'Arlot, que va fracassar, i les crítiques que l'editorial El Llamp va rebre per publicar una historieta de 1714 d'El Gat (David Parcerisa) on hi havia una fel·lació a El Fossar de les Moreres.

Hi ha hagut altres escenes eròtiques esquitxades en còmics com ara Les aventures del cavaller Tirant, de Jaume Fuster i l’il·lustrador Sento. I el dibuixant Sebas ha fet diversos còmics de temàtica gai amb sexe explícit, algun dels quals en català. També hi ha alguna traducció esparsa, com L'home desitjat de Ralf König (Glénat). Però fins ara la producció de còmic eròtic en català havia estat puntual i anecdòtica.