Polèmica pels nous rètols en castellà a l'AP-7: el ministeri revisarà si hi ha hagut "anomalies"

BarcelonaJunts ha denunciat al Congrés la castellanització de la toponímia catalana als cartells de l'AP-7. Recollint la queixa de diversos usuaris a les xarxes socials, que han fet fotografies amb exemples concrets, com Barberá (amb accent tancat), Montornes (sense accent) o bé la sortida Girona Sud/Sur o Oest/Oeste (ara bilingüe), dimarts ja va presentar una bateria de preguntes sobre els canvis en la senyalització viària, que en alguns casos ha passat del català al castellà. Passa el mateix al País Valencià, amb Valencia (sense accent) i Alicante (per Alacant). De fet, la batalla per la toponímia del País Valencià és un dels cavalls de batalla del govern actual de PP i Vox.

Aquest dimecres el diputat Isidre Gavín ha denunciat "l'espanyolització de l'espai públic" i ha afirmat a RAC1: "Ens estan tornant al franquisme". Gavín assegura que hi ha "substitució de cartells per afegir el topònim en castellà quan és totalment innecessari, absurd i inútil". Ho emmarca, a més, en la situació crítica de l'ús social del català. "¿Ara és el moment de fer això? No s'entén. ¿Es catalanitza el segon canal de Televisió Espanyola i es castellanitzen les carreteres?", ha plantejat. Per això han demanat al ministeri de Transports, que és el titular de l'AP-7, que expliqui per què s'han fet aquests canvis. També hi ha fet referència Miriam Nogueras en la sessió d'aquest dimecres dirigint-se directament a Pedro Sánchez.

El ministeri ha confirmat a l'ARA que s'han renovat alguns cartells "perquè estaven en mal estat i per canviar la numeració de sortides que estaven mal quilometrades". L'AP-7 era una autopista que tenia una concessió amb Abertis (Acesa) fins al 2021, any en què es va rescatar. Des de llavors ha passat a dependre de la direcció general de Carreteres, l'actual responsable. El ministeri afirma que s'han renovat 22 cartells, dels quals 20 són exclusivament en català perquè són toponímia oficial i només en dos s'ha fet el desdoblament bilingüe. La DGC assegura que compleix amb els criteris establerts en la norma (8.1 IC) i que "està avaluant si s'ha produït algun incompliment". "En cas de detectar alguna anomalia treballarà immediatament per solucionar-la".

Per què hi ha cartells bilingües?

Però per què la retolació en les carreteres de l'Estat és bilingüe? Doncs perquè és el que fixa el reglament espanyol. Segons l'article 56 de la llei de trànsit, que fa referència a la llengua, els senyals amb textos "han de figurar en castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu Estatut d'Autonomia, quan el senyal estigui ubicat a l'àmbit territorial de la comunitat esmentada". La instrucció 8.1 per senyalitzar verticalment les carreteres indica que els noms propis s'han d'escriure amb el topònim oficial, i que en primer lloc s'ha de posar en la llengua pròpia de la comunitat i tot seguit en castellà. La llei de trànsit es va modificar el 2021 i va entrar en vigor el març del 2022, fruit de la negociació amb ERC per incloure la senyalització en llengües cooficials. La versió anterior de la llei, del 2015, senzillament afirmava que les indicacions escrites dels senyals havien d'estar "almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat".

Ara bé, la toponímia ja apareixia en català abans del 2022, perquè la llei de carreteres catalana diu que els senyals han d'estar com a mínim en català i, a l'Aran, també en occità. A més, des de la Generalitat el 2017 es va emetre un informe en què s'avalava jurídicament l'ús exclusiu del català als senyals en compliment de la legislació sobre oficialitat de la llengua i defensant la competència exclusiva en matèria de carreteres i retolació urbana. A la pràctica, a les vies de les quals són administradors els ens locals i la Generalitat, en general han aplicat el criteri de fer servir únicament la llengua pròpia, en comptes de retolar en bilingüe o trilingüe, per economia d'espai i perquè no indueix a cap error dels usuaris.

La qüestió, doncs, és per què hi ha hagut ara aquest canvi en la retolació, quan fins ara Barberà o Montornès apareixien en català.

Vox té una autèntica croada contra els topònims en català i ja va presentar una proposició al Congrés el 2024 perquè es recuperessin topònims com Gerona i Ourense. També és una ofensiva per canviar la retolació que, a escala municipal, han anat movent periòdicament entitats unionistes com Convivència Cívica Catalana, que el 2023 a l'Hospitalet va denunciar els rètols que estaven escrits només en català.