Legalitat del català

Senyals de trànsit bilingües: la nova ofensiva espanyolista ha començat a l'Hospitalet

Convivència Cívica Catalana impulsa una campanya per denunciar i substituir els senyals que no estiguin en castellà

3 min
El cartell bilingüe de L'Hospitalet

BarcelonaProhibit circular "excepte guals i serveis". Prohibit circular "excepto vados i servicios".

Inscriu-te a la newsletter Llengua En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

Fa uns dies que un senyal de circulació bilingüe en substitueix un altre que estava només en català a l'Hospitalet. A simple vista el canvi no seria tan substancial si no fos perquè les entitats espanyolistes Convivència Cívica Catalana (CCC) i Hablamos Español volen que sigui l'inici d'una nova campanya per estendre la doble retolació a tots els senyals de trànsit. L'advocat Ángel Escolano, president de CCC, ha estat el primer a denunciar l'existència de senyals només en català i ha fet un requeriment, a nom seu, a l'Ajuntament de l'Hospitalet. Demanen als usuaris que facin el mateix a les seves localitats o que els enviïn les fotografies com a proves perquè les entitats puguin fer-ho.

L'ofensiva va començar a principis d'aquest any, quan Escolano va denunciar l'Ajuntament de l'Hospitalet davant dels jutjats administratius exigint senyals en les dues llengües. Argumentant que la llei obliga a retolar almenys en castellà, va demanar al consistori canviar-ne vuit a la zona de Santa Eulàlia. Ho va fer a títol "d'experiment", segons explica a l'ARA. I l'experiment va sortir bé: no va fer falta ni que esperés la sentència perquè l'ajuntament, governat pel PSC, li va donar la raó i, davant del jutge, es va comprometre a fer els canvis pertinents. Fonts del consistori argumenten que la defensa va renunciar a batallar als tribunals perquè, amb la llei a la mà, Escolano tenia raó.

Xoc de legitimitats

Segons el reglament de circulació estatal, els senyals amb textos han d'estar en castellà i, si estan ubicats en una comunitat amb llengua pròpia reconeguda per l'Estatut, han d'incloure també aquest idioma. La llei de carreteres catalana diu que els senyals han d'estar com a mínim en català i, a l'Aran, també en occità (igual que la toponímia). Però des de la Generalitat el 2017 es va emetre un informe on s'avala jurídicament l'ús exclusiu del català als senyals en compliment de la legislació sobre oficialitat de la llengua i defensant la competència exclusiva en matèria de carreteres i retolació urbana.

A la pràctica, a les vies de les quals són administradors els ens locals i la Generalitat, han aplicat el criteri de fer servir únicament la llengua pròpia, en comptes de retolar en bilingüe o trilingüe, perquè els textos sempre acompanyen un pictograma internacional i requereixen economia d'espai. En l'informe de Política Lingüística també es defensa l'ús autònom del català perquè respon "a l’ús normal" d'una llengua (no subordinada a una altra) i al deure estatutari "del foment de la llengua", que contribueix a la cohesió i normalització lingüística.

Escolano no ho veu així, i després de l'"èxit" amb els vuit senyals, té previst estendre la demanda a altres zones de la ciutat.

Una vella reclamació de Ciutadans

L'espanyolització dels cartells de trànsit és una batalla política que ha anat ressuscitant de forma intermitent. Ja abans de la denúncia actual, a l'Hospitalet els senyals en català convivien amb altres senyals bilingües, arran de la moció presentada per Ciutadans amb el suport del PP el 2017. El consistori optava per fer servir només el català en aquells on, per la mida, era difícil encabir un text en dos idiomes diferents. Segons fonts consultades per l'ARA, una renovació total dels senyals de trànsit seria insostenible des d'un punt de vista pressupostari, però creuen que, des d'un punt de vista legal, tenen poc a fer davant dels plans de CCC, i no descarten substitucions "si és possible". Aquesta batalla lingüística espanyolista es va estendre amb èxit en algunes localitats com Esplugues de Llobregat i Lleida, però en d'altres es va aturar.

Els ajuntaments catalans que fins ara s'hi han avingut han donat dos arguments per fer-ho. El primer, el legal. El segon, més pràctic: que qualsevol conductor podria tombar una multa per haver infringit un senyal que només estigui escrit en català. De fet, hi ha hagut reclamacions i alguna sentència judicial que ha acabat amb l'anul·lació de la multa. La Generalitat descartava que es pugui incomplir un senyal de trànsit per incomprensió del text perquè el pictograma és d'obligat coneixement i el text sempre restringeix la norma del pictograma.

Sis anys després, sense Ciutadans, és via entitats cíviques que l'espanyolisme torna de nou a l'ofensiva. CCC vol iniciar una recollida de signatures per forçar l'Ajuntament de Barcelona a "respectar la cooficialitat lingüística", segons informen en un comunicat, i Hablamos Español diu que ha formulat requeriments als ajuntaments de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona, Palma, Santiago de Compostel·la, Ourense, Pontevedra i Lugo.

stats