El nom català que Iñigo Martínez i la seva dona han triat per al seu fill nascut a Barcelona

Que Iñigo Martínez va caure dret al FC Barcelona és evident, i hi ha diversos senyals que ho confirmen. N'hi ha prou amb una sola imatge, un gest o una paraula per demostrar-ho, i l’exjugador basc ha mostrat en diverses ocasions que la seva curta però intensa etapa a Can Barça va deixar un pòsit important, tant en ell com en la seva família.

Va marxar l’estiu passat de Catalunya per iniciar una aventura al futbol saudita, però Iñigo continua deixant petits gestos a la terra que el va acollir. Entre els més recordats del passat, la imatge que el va fer viral: durant les celebracions de l’última Lliga, va fer onejar una estelada des del bus descapotable que recorria els carrers de Barcelona per celebrar els títols de Lliga, Copa del Rei i Supercopa d'Espanya aconseguits la temporada passada. Un gest que, més enllà de la polèmica, va ser tan sincer com reivindicatiu, fet pel qual va generar molt ressò.

I no només això. En entrevistes posteriors, com la que va concedir fa uns mesos a El partidazo de la cadena Cope, Martínez va reivindicar la llibertat i el dret d’autodeterminació dels pobles quan li van preguntar pel gest de l’estelada.

Ara, lluny del focus mediàtic i dels terrenys de joc europeus, la notícia ja no és una declaració ni un gest simbòlic: és un nom. I no un nom qualsevol. Es tracta del que el futbolista i la seva dona Nerea han triat per al seu fill més petit, nascut a Barcelona durant la seva etapa al club blaugrana.

El nom del fill, l'últim gest d’Iñigo Martínez

Després de dues filles batejades amb noms d’arrel basca, Nikole i Paule, Iñigo i la seva parella han optat per un nom que sona familiar pels carrers de Barcelona i Catalunya. El nen, que acaba de complir un any, es diu Pol.

Una decisió que, en un context tan íntim com el familiar, diu molt, ja que revela la influència que Catalunya i el català van tenir sobre Iñigo i la seva família. Durant la seva etapa al Barça, el jugador no va descobrir només un club, sinó també un espai de comoditat i arrelament, de manera similar al que havia trobat abans a la Reial Societat i a l’Athletic Club del seu Euskadi natal. Un reflex clar de com la ciutat i el país han deixat empremta en un jugador que, tot i ser basc, ha après a estimar i a integrar-se en la nostra terra.