La Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, amb la consellera Carmen Ortí al capdavant, ha confirmat un nou atemptat contra l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a l'escola pública valenciana. En aquest cas es tracta d'un nou envit secessionista: una mesura que, amb l'excusa de “prioritzar els autors valencians” en els continguts acadèmics, arracona i deixa fora de l'assignatura de valencià els escriptors nascuts a Catalunya i a les Balears. Perquè no són “valencians” i no escriuen “en valencià”.
La consellera Ortí i el seu equip obvien, o tal vegada ignoren, que el primer autor a escriure en valencià va ser un mallorquí, Ramon Llull (amb permís dels trobadors). Això va ser possible perquè Llull va ser el primer escriptor europeu a tractar temes teològics i filosòfics no en llatí, que era la llengua de cultura al segle XIII, sinó en català. És a dir, Llull va ser un mallorquí que escrivia en valencià perquè escrivia en català. Això, de forma intercanviable, ho podem dir de tots els escriptors en català de tots els temps. Dels valencians, també, i els primers de tots: una part importantíssima de la millor literatura catalana l'han escrita els valencians. És més: des d'Ausiàs March i Joanot Martorell fins a Josep Piera, Enric Sòria, Maria Josep Escrivà, Àngels Gregori i Joan Deusa, passant per gegants com Estellés i Fuster, es pot dir amb tota rotunditat que la literatura catalana no existiria (no existiria com la coneixem: seria molt més petita) sense la contribució decisiva dels autors valencians. I encara ho podem dir d'una altra manera: tots els autors catalans, mallorquins, menorquins i eivissencs escriuen en valencià. Tampoc ho sap, això, la consellera Ortí? Si no sap una cosa tan bàsica com aquesta no està, òbviament, en condicions de ser consellera, i encara menys d'Educació.
Per descomptat, no és un problema d'ignorància de la consellera, sinó d'un politiqueig de la més baixa estofa que insisteix a utilitzar l'escola pública per projectar-hi els odis de la dreta ultranacionalista espanyola, començant per l'anticatalanisme. Que els estudiants valencians no puguin estudiar Llull, o Llorenç Villalonga, o Mercè Rodoreda, o Pere Calders o Maria Mercè Marçal és un despropòsit i una estupidesa colossals, que no té cap sentit pedagògic ni per descomptat literari i només respon a l'odi furiós d'aquesta dreta per tot allò que els sembla “català”: la llengua, la literatura, la senyera i, si convé, el cava i els fruits secs. És a partir dels seus odis que aquesta genteta (no hi ha cap motiu per mantenir-los el respecte) generen desinformació i, en aquest cas, també desconeixement: és a dir, escapcen i amaguen coneixements amb la intenció de tergiversar la realitat, com ara que la literatura “valenciana” no és altra que la literatura catalana. La seva única intenció, d'altra banda, no és promocionar el valencià, sinó desfer la unitat de la llengua catalana per acabar fent tot en castellà. Els diem el mateix de sempre: aneu-se'n a fer la mà. De veres, xe.
