Les infraestructures són un tema de país. I així caldria que es tractessin. La Cambra de Comerç, juntament amb el consell que agrupa les 13 organitzacions camerals existents a Catalunya, ha posat en marxa un observatori per fer un seguiment de les inversions públiques. No es limitarà a dir el que no s'ha fet sinó també a proposar el que s'hauria de fer, tant de manera més immediata com a més llarg termini. Les actuacions més urgents, fins al 2030, sumen 14.500 milions d'euros i abracen tant les prioritats ferroviàries com les relacionades amb la xarxa d'aeroports o l'aigua i les carreteres. Però no s'atura aquí, i fa una projecció fins al 2043, amb la qual cosa les inversions necessàries arriben als 53.800 milions.
Tot plegat ho ha fet a través d'un estudi que recull els projectes estratègics necessaris per superar una sèrie de qüestions que són habituals i que reclamen també canvis en la governança, amb una gestió més propera al territori, en especial pel que fa als aeroports d'interès general i als principals eixos viaris. En un missatge adreçat al govern espanyol, l'observatori conclou que és completament comprovable que, de la manera com s'ha fet tot fins ara, no ha funcionat.
El catàleg d'iniciatives que proposa el món empresarial hauria de posar fi a alguns dels problemes que s'arrosseguen de fa anys. Un és la necessitat de reduir a la mínima expressió la diferència entre el que es pressuposta i el que finalment s'executa. Un dels participants ho ha expressat de manera molt clara: "Es pressuposta a l'alça, però s'executa a la baixa". Certament, podem quedar enlluernats per grans xifres que es prometen, però realment es comprometen? La veritat és que només en el període del 2021 al 2023 l'execució mitjana estatal va ser del 41%. L'estudi adverteix que s’ha acumulat un dèficit d’inversió en infraestructures molt gran, i que els plans i programes que es troben actualment en execució són bàsicament herència de plans previs no executats o molt endarrerits, pensats per a un demà que de fet ja és ahir.
I això comporta un altre problema, relacionat amb complir el que diu l'Estatut. En concret, la seva disposició addicional tercera, que estableix que la inversió estatal a Catalunya ha de suposar el 19% del total, quan amb prou feines arriba al 16% i genera un dèficit acumulat d'actuacions que haurien de fer-se i no s'han fet.
I l'altra qüestió consisteix en avisar el govern espanyol –ja que és el que haurà d'abocar una part més gran dels recursos, més del 75%– que ha d'adaptar i planificar les necessitats del país. Un element a tenir en compte és que en els darrers 25 anys ha passat d'uns sis milions d'habitants a més de vuit milions, i amb la previsió d'arribar als 10 milions el 2050. Això comporta més mobilitat. Tot plegat requereix previsió i, com diuen des de les cambres, un pacte de país, perquè és un tema estratègic i essencial i per pressionar les administracions, especialment la central, perquè assumeixi que cal "desplegar un procés intens de planificació, licitació i execució sostingut en el temps, any rere any, des d’avui fins al 2043." I que s'executi.
