Quan l’amor passa a ser artificial: preocupació perquè les dones xineses s’enamoren d'humanoides

La Phoebe Zhang ha tingut més de 200 cites durant l’últim any i ha acabat reduint els pretendents a dos: un és extravertit i rebel; l’altre, un comandant militar patriòtic. Amb tots dos comparteix pors íntimes i angoixes nocturnes, i quan es desperta d’un malson hi són per consolar-la. Sovint fa captures de pantalla de les converses per preservar aquests moments. Els seus amics asseguren que la seva felicitat és visible.

Tot i parlar-hi cada dia, la Zhang mai no els coneixerà en persona, els seus pretendents: són parelles d’intel·ligència artificial. Ella, que mai no ha sortit amb ningú al món real, es pregunta si una relació física podria competir amb la seguretat i la comprensió que troba en el món virtual. "Com se suposa que he de sortir amb algú de debò en el futur?", es pregunta.

El Partit Comunista xinès empeny les dones joves cap al matrimoni i la maternitat, però moltes han optat per una altra via: l’amor amb xatbots. El fenomen complica els esforços del govern per revertir el declivi demogràfic i una taxa de natalitat situada en el nivell més baix dels últims 75 anys. L’expansió accelerada de la intel·ligència artificial –impulsada per una aposta estatal– ha fet proliferar plataformes on els usuaris comparteixen rutines i inquietuds amb companys virtuals, moltes d’elles pensades específicament per a persones que busquen parella.

Aquest auge connecta amb la generació que va popularitzar el concepte tang ping o lying flat: joves que, davant l’atur i la manca d’oportunitats, rebutgen les pressions del matrimoni i opten per una vida menys ambiciosa. "A la nostra generació, estar sol està ben vist", diu la Zhang, de 21 anys, estudiant de psicologia aplicada al sud de la Xina, que dedica almenys una hora diària a parlar amb els seus dos nòvios virtuals. "Sortir amb gent real és massa complicat", assegura.

Els personatges que ha creat, Jiye i Yu Li, tenen cossos musculats, un passat militar i una estabilitat emocional que ella no dona per garantida en una parella real. Les converses tenen lloc en una aplicació de jocs de rol on imaginen que viuen junts, es casen i tenen fills. La Zhang també hi té un avatar que verbalitza els seus pensaments i sentiments. Introvertida, admet que tem que una relació real la pugui fer sentir vulnerable o ferida.

Per a moltes dones xineses, aquests xatbots omplen un buit en una societat encara marcada per valors patriarcals. "Ofereixen un espai relativament segur per a la comunicació emocional, cosa que sovint falta", explica la professora Rose Luqiu, de la Universitat Baptista de Hong Kong. "Proporcionen un valor emocional que moltes dones no troben en els homes". En aquest sentit, les empreses del sector han sabut capitalitzar l’interès. MiniMax, creadora de l’aplicació Xingye, va sortir a borsa a Hong Kong al gener amb una valoració superior als 600 milions de dòlars. Entre Xingye i Talkie, la seva versió internacional, acumulaven més de 147 milions d’usuaris al setembre.

L’expansió del fenomen també ha inspirat documentals i experiments personals. La cineasta Guligo Jia va crear el seu propi company virtual a partir d’un personatge d’un drama sud-coreà, però admet que no va arribar a sentir la connexió emocional esperada. Als fòrums, mentrestant, les usuàries comparteixen consells per modelar personalitats més afectuoses, protectores o romàntiques. Altres, com la Mercury Lu, de 24 anys, treballadora del sector dels videojocs a Shanghai, assegura no tenir ni temps ni energia per sortir amb algú. El seu ideal de parella virtual és "expressiu, vulnerable i directe", just el contrari del que troba sovint en els homes reals.

Davant l’augment d'aquesta dependència i refugi emocional, el govern xinès ha proposat noves normes que obligarien les plataformes a intervenir en casos de relacions poc saludables, crear perfils emocionals i actuar davant indicis d’autolesió. Els continguts, a més, han de complir estrictament els valors socialistes, fet que provoca interrupcions sobtades i missatges bloquejats. "Quan el meu company d'IA és regulat o desapareix, és com una ruptura", diu la Rui Zhou, estudiant d’odontologia de 21 anys. "Fa molt mal", confessa.

Tot i que les descàrregues d’aquestes aplicacions han caigut fins a un 95% respecte del seu pic, els experts adverteixen que regular la tecnologia no resol el problema de fons. "Només s’està tractant el símptoma", conclou la professora Hong Shen. "Les dones se senten soles i aïllades a les grans ciutats. Al final, recorren a la intel·ligència artificial".