Els rànquings de llengües: serveixen de res?

Davant la notícia que el català és la dotzena llengua més influent del món segons el Baròmetre de les llengües del món 2022 elaborat per encàrrec del govern francès hi ha hagut més aviat incredulitat. Pot ser? Pot ser que el català passi per davant del grec, l'hindi o el mandarí? La resposta és senzilla: depèn de què es compti. En aquest cas, els científics han escollit tretze paràmetres sobre la llengua i el context sociolingüístic dels quals afirmen que en poden tenir dades fiables de pràcticament tot el món. A l’Excel hi compten el nombre de parlants, l’estatus legal de la llengua, els països on es parla, les traduccions que en surten i hi arriben, els premis literaris internacionals que ha merescut, si hi ha ensenyaments universitaris, qui l’aprèn com a primera o segona llengua i la presència a Wikipedia.

Mirant la puntuació, el que penalitza el català són aspectes com el baix nombre de parlants, la localització geogràfica, l’estatus de la llengua, la manca de premis globals (per exemple un Nobel) i, fins i tot, la baixa fecunditat. Ara bé, amb què sumem punts? Doncs amb elements tan importants avui com la posició a internet i a la Wikipedia, amb les traduccions, fins i tot amb l’aprenentatge del català. És a dir, tot el que té a veure amb els aspectes culturals de la llengua i sobretot amb el català que escrivim, funciona, i té més potència que en altres països de mida similar i amb llengües oficials al seu estat i a Europa. Potser és això que explica l’Antoni Bassas citant Milan Kundera: "Els pobles petits només poden defensar la seva llengua i la seva sobirania a través del pes cultural de la mateixa llengua".

És amb els usos lingüístics on tenim més problemes. El sociolingüista Natxo Sorolla ho resumeix així: "El català té una situació molt particular perquè no és una llengua petita sinó mitjana, amb uns 10 milions de parlants potencials, i a la vegada és una llengua minoritzada a tots els territoris de llengua catalana. Pot estar molt amunt en uns rànquings i avall en uns altres", resol. Sovint entre tots accentuem el fet que el català sigui una llengua minoritzada que requereix militància (Òmnium ha presentat justament una guia per ser activista) i que necessita la crossa de les polítiques lingüístiques (l’Ajuntament de Barcelona també ha anunciat 68 mesures per fomentar la llengua). I, en canvi, no ens creiem que "és una llengua mitjana que té el potencial d’altres llengües com el finès, el neerlandès o el portuguès a Europa", com diu Sorolla.

Les classificacions de llengües no tenen cap sentit per si soles (fins i tot ho diuen els científics del baròmetre francès en la introducció del seu treball) perquè per a la gent corrent la llengua més important del món és, senzillament, la seva. Però en un territori on la llengua materna, la llengua d’escolarització i la llengua de socialització pot no ser la mateixa, on hi ha la doble pressió de la minorització i de la globalització, aquests rànquings són una mena de certificat d’utilitat i de projecció de la llengua. I una llengua útil i funcional és una llengua que sortirà als rànquings de les llengües vives.

Deixa'm en Pau*

Direm "els bessons"?

Aquesta setmana ens hem trobat amb un cas d’aquells que no voldries haver-te de trobar mai: el del suïcidi de l’Ivan, l’adolescent de Sallent, i l’intent de suïcidi de la seva germana bessona. D’entrada es va parlar del suïcidi (o intent de suïcidi) de dues bessones, però ben aviat es va saber que una d’elles se sentia noi. Es va decidir de seguida que se’l tractaria pel seu nom sentit, Ivan, però aleshores ens trobàvem amb totes les conseqüències d’aquest canvi: havíem de parlar de "els bessons" o "els germans" quan feia escassos minuts parlàvem de "les bessones"? I què fèiem amb els adjectius i els pronoms que ens anàvem trobant? De sobte ens apareixien frases com ara «Pren força la tesi del 'bullying' als bessons: "Les rodejaven i les insultaven"». Cal tenir en compte que els pares no s’hi havien pronunciat, encara, que es tractava de menors i que, a més, cal no confondre els lectors. És una qüestió interessant per debatre l’adequació de la llengua (i la societat mateixa) als canvis socials.

* En Pau Domènech és el cap dels lingüistes de l'ARA. En aquesta secció ens resol dubtes i revela algunes interioritats: quines paraules han debatut, quines han introduït per primer cop i com es justifiquen algunes decisions de l'equip de correctors del diari.

Per cert, si t'agrada jugar amb la llengua, recorda que tenim a la web de l'ARA el Trobamot i els mots encreuats del Senyor Ventura.

El personatge

La Maria, el nou fenomen del cant valencià

Fa cinc anys que Maria Bertomeu, La Maria, va començar a penjar a YouTube vídeos en què cantava versions personals dels temes més mainstream, però va ser amb la cançó tradicional d’Alcàsser Arranquen vinyes que es va fer viral. Allò la va situar automàticament a l'escena professional com un nou valor de la música tradicional valenciana. Per fi arriba el seu disc de debut, el prometedor L'assumpció (Propaganda Pel Fet!, 2023), en què mescla el cant tradicional amb les noves sonoritats. Val la pena escoltar-la.

** Aquest és el butlletí quinzenal 'Estirar la llengua' que els subscriptors van rebre fa una setmana. Volem que sigui un espai de reflexió, anàlisi, informació, entreteniment i aprenentatge en comunitat. Inscriu-t'hi o escriu-nos a llengua@ara.cat.