Què és la cèl·lula de Hadley i què té a veure amb la greu sequera actual?

BarcelonaLa sequera actual és la més greu que ha experimentat Catalunya des que es tenen dades, és a dir, com a mínim des del 1916. La precipitació és una variable molt irregular en el nostre país, cosa que, a diferència del que passa amb la temperatura, complica identificar tendències, però la situació dels últims 3 anys s’escapa de qualsevol casualitat.

El 2021 l’històric Observatori Fabra del Tibidabo va registrar 328 l/m², la dada de pluja més baixa des que es va inaugurar, l’any 1914. El 2022 el rècord es va sobreescriure i només van ploure 308 l/m². Enguany a 21 de novembre n’han caigut 305, i a hores d’ara res fa pensar en noves pluges com a mínim fins a principis de desembre. Tres anys seguits tan extremament secs no poden ser una casualitat.

A Catalunya les dades dels últims tres anys en el cas de la pluja i dels últims dos pel que fa a la temperatura són difícils d’explicar i pertanyen més a un escenari d’escalfament global projectat per a la segona part del segle que no pas per a principis dels anys 20. Les projeccions climàtiques auguraven al voltant d’un 20% menys de pluja a finals de segle, però en els últims tres anys a Catalunya ha plogut al voltant d’un 30% menys del que sol fer-ho.

L’acceleració del canvi climàtic és clara a Catalunya i també ho és a escala global, on des del mes de maig la temperatura dels oceans està sortint de mare. Aquesta setmana, l’anomalia diària de la temperatura del planeta ha superat per primera vegada els dos graus, el llindar que els països signants de l’Acord de París es van comprometre a no superar.

Una de les persones que més hi entenen a Catalunya en sequeres és el tècnic de Recerca i Modelització del Meteocat, Vicent Altava, que exposa dos grans motius que poden ajudar a entendre per què la sequera actual és la més greu que hem viscut.

El primer és un aspecte de circulació atmosfèrica general, que afecta totes les zones que comparteixen una latitud similar a la nostra. El clima del planeta es regeix, en bona part, per diverses cel·les de circulació atmosfèrica, una de les quals és la cèl·lula de Hadley, un corrent de vents que és ascendent a les zones equatorials i descendent a les zones subtropicals. Això explica, en bona part, que els climes equatorials siguin plujosos, ja que els corrents ascendents afavoreixen la formació de núvols i la precipitació, i que, en canvi, en zones subtropicals hi hagi deserts com el Sàhara.

Catalunya està en una zona de transició, com ho estan tots els climes mediterranis. A l’estiu notem els efectes d’aquesta cel·la i el temps acostuma a ser més sec, mentre que a l’hivern tendim a rebre la influència de latituds mitjanes. L’escalfament global està estirant cap al nord la cèl·lula de Hadley, i això fa que els dies d’anticicló estiguin augmentant i, en canvi, disminueixin els dies de ciclogènesi mediterrània. Això ho ha pogut constatar el Servei Meteorològic de Catalunya, que fixa en la dècada dels 80 el tret de sortida d’aquesta tendència. Les projeccions de canvi climàtic auguren que la cèl·lula de Hadley se seguirà expandint cap al nord.

A escala més local hi ha un altre aspecte que està ajudant a fer disminuir la pluja, sobretot a les zones de Catalunya on tradicionalment plovia més. Segons Vicent Altava cal fixar-se en el fet que Catalunya està entre dues grans valls de rius: l’Ebre i el Roina. En situacions de vent de nord i nord-oest, el vent s’escola per aquestes dues valls i quan arriba al mar es produeix un reflux que aporta humitat i condicions favorables a la pluja a l’est de Catalunya. La situació d’aquest mateix dilluns n'és un exemple.

Passa que les situacions de nord estan minvant dràsticament. Les dades en aquesta matèria de l’observador de l’Escala, Sergi Corral, són clares. El 2020 només hi va haver 50 dies de tramuntana a l’Escala, mínim des del 2004. El 2021 es va arribar a 64, però l’any passat es va tornar a batre el rècord: només 41 dies, i enguany tot just s’arriba als 40. La tramuntanada actual ha trencat una seqüència de més de 80 dies sense vent de nord, una ratxa inèdita a la Costa Brava amb dades des de la dècada dels 80.

És gairebé impossible saber quina part de la sequera actual es pot deure a aquests dos aspectes, però que hi hagi menys tramuntana afectarà la precipitació sobretot a les conques internes de Catalunya, les més afectades actualment per la manca de precipitació.

Cada cop més freqüents

¿Hem d’esperar que aquesta sequera ja sigui permanent? Probablement no. Vicent Altava és del parer que tornarem a veure els embassaments plens. Segurament en l'absència de temporals de pluja dels últims tres anys també hi ha un component de mala sort, però la dinàmica actual d’acceleració de l’escalfament global fa pensar que el nombre de mesos que passarem en situació de sequera anirà clarament en augment durant les pròximes dècades.

Moltes zones amb clima Mediterrani que patien una greu sequera s’han recuperat recentment: ha passat per exemple a la conca del riu Po (Itàlia), també en una extensa zona entre Turquia i l'Iraq amb la qual compartim latitud, i un cas més extraordinari és el de Califòrnia, on la truita es va girar completament l’any passat. Com diu Vicent Altava una sequera no deixa de ser un accident estadístic, però hi ha motius de sobres per pensar que la situació dels últims tres anys no és cap casualitat.