COP30

El 70% de la població espanyola viu en municipis on la temperatura ja ha pujat 1,5 °C

El 0,1% més ric de l'estat espanyol contamina 55 cops més que una persona del 50% més pobre, segons un estudi d'Oxfam Intermón

BarcelonaLa crisi climàtica incrementa les desigualtats perquè afecta sobretot els més vulnerables, que tenen menys estratègies d'adaptació. I això es constata també a l'estat espanyol, segons un informe publicat per Oxfam Intermón aquest dimecres amb motiu de la cimera climàtica de l'ONU COP30 que se celebra al Brasil. Segons aquesta recerca, titulada Desigualtat climàtica a Espanya. Oportunitat per a una transició justa, el 0,1% més ric de la població de l'Estat contamina anualment fins a 55 vegades més que una persona del 50% amb menys ingressos, amb dades del 2022.

Inscriu-te a la newsletter de peus a TerraUna mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

L'estudi revela també que el 70% de la població espanyola viu en municipis on la temperatura ja ha augmentat 1,5 °C des del 1960, i en menys de la meitat d'aquestes localitats la renda per càpita familiar és més baixa que la mitjana. En total, més de 33 milions de persones a l'Estat ja viuen en zones que han superat aquest llindar (que no és el de l'Acord de París perquè aquell és una mitjana global), que comporta canvis meteorològics i de biodiversitat importants.

Cargando
No hay anuncios

L'1% amb més ingressos consumeix 45 vegades més del pressupost de carboni que li correspondria per mantenir l'escalfament global dins del límit d'1,5 °C. "La transició ecològica només serà justa si els que més emeten assumeixen la seva responsabilitat. Són necessàries accions climàtiques que combinin justícia social i ambició climàtica”, diu Lourdes Benavides, responsable de justícia climàtica d'Oxfam Intermón. Segons l'estudi d'Oxfam, les empreses de l'Íbex-35 són responsables del 30% de les emissions directes de CO₂ a Espanya i només cinc, quatre del sector energètic i una del transport aeri, detalla Oxfam, generen més d'una quarta part del total espanyol.

La COP30 del Brasil que se celebra aquests dies té com un dels temes centrals, a proposta de la presidència brasilera, el de la transició justa, que precisament posa el focus en aquestes desigualtats en les responsabilitats i en els mecanismes que poden ajudar a no perjudicar els més vulnerables amb les mesures de transició energètica. Tal com indica Oxfam, les persones amb menys recursos són les més exposades a la calor extrema, la pobresa energètica i els desastres climàtics. Mentrestant, les grans fortunes i corporacions no només tenen més eines per combatre els impactes de la crisi climàtica, sinó que alhora continuen impulsant un model insostenible que agreuja tant la crisi ambiental com la social.

Cargando
No hay anuncios

A Espanya, els últims cinc estius han batut rècords de temperatura, i el de 2025 ha estat el més càlid des de 1961. Les onades de calor, cada vegada més intenses, han provocat prop de 37.000 morts entre 2015 i 2023. Només l'agost de 2025 es van registrar 2.177 defuncions per altes temperatures, assegura Oxfam Intermón. Segons dades recents de l'Institut Nacional d'Estadística, més d'un terç de la població espanyola no aconsegueix mantenir una temperatura adequada a l'estiu per falta de recursos o per la ineficiència energètica dels seus habitatges. L'ONG alerta que les subvencions per a rehabilitació energètica són poc accessibles per a les famílies amb rendes baixes, i això perpetua la pobresa energètica. També les inundacions, com ha evidenciat la dana, posen en risc milions d'habitatges que es troben en zones inundables, molts dels quals són de rendes baixes.

“Dissenyar ciutats més verdes i habitables és fonamental per afrontar el canvi climàtic. Però aquestes transformacions han de posar en el centre polítiques d'equitat. Adaptar-se no pot dependre del nivell d'ingressos, sinó d'una voluntat política real i del treball de tots els agents socials”, diu Benavides. Com a propostes, l'ONG demana redistribuir l'esforç en la reducció d'emissions segons la petjada de carboni i la capacitat econòmica de cada grup social i territori; avançar en una reforma fiscal que gravi els superrics i els que més contaminen; i garantir la participació ciutadana i que s'escolti la ciència en la presa de decisions sobre energia i clima.