Zo Randriamaro: "Explotaran els recursos minerals de Madagascar per produir armes que aniran a Ucraïna o Gaza"

BarcelonaDes de la seva oficina d'Antananarivo, Zo Randriamaro coordina una l'organització ecofeminista CRAAD-OI que lluita contra els projectes extractivistes que amenacen els ecosistemes i les comunitats a Madagascar. La investigadora i activista va ser a Barcelona convidada per l'Observatori del Deute en la Globalització per parlar dels projectes miners que s'estan instal·lant al seu país, un nou pol d'atracció d'empreses estrangeres immerses la recerca global dels minerals crítics per a la transició energètica i digital, i també per a una indústria armamentística en creixement.

Madagascar sembla immersa en una febre dels minerals crítics.

— A Madagascar tenim gairebé totes les anomenades matèries primeres crítiques: níquel, liti, grafit, cobalt, i terres rares. S'estima que tenim les reserves més grans de terres rares fora de la Xina. Encara no estan en explotació i estem donant suport a les comunitats que es veuran afectades per aquests projectes miners perquè resisteixin. Fa un mes el govern va aprovar un projecte miner al sud del país per a l'empresa Energy Fuels, un dels majors productors d'urani dels Estats Units. Ho van fer perquè no van poder obtenir els préstecs del Banc Mundial i de l'FMI que solíem obtenir cada any per al pressupost nacional, i aquesta empresa va signar un acord amb el govern i pagarà més de 800 milions de dòlars. Per això tenim por que un altre projecte de mineria de terres rares com el que estem lluitant en contra també obtingui llicència si l’empresa ofereix prou diners al govern.

Quin impacte tenen aquest tipus de mines?

— Un impacte ambiental molt greu, però també social. La majoria de les vegades la gent és desallotjada de la seva terra per fer lloc a les explotacions mineres. En una població en la qual la majoria depèn de l'agricultura i la pesca, es perden completament els seus mitjans de vida. I tot es fa sense donar-los cap informació sobre què els passarà ni un lloc on anar. Estic segura que fins i tot el govern no té ni idea d'on reubicarà els milers de desplaçats [del projecte d'Energy Fuels].

L'explotació sempre la fan empreses estrangeres?

— Sí. I no ens centrem només en la mineria, lluitem en general contra l'extractivisme: projectes que tenen una petjada ecològica molt greu i provoquen desplaçament massiu de persones per extreure recursos naturals de Madagascar. I tot per a l'exportació, no per al país ni per a la seva gent. Ho presenten com el motor del creixement econòmic i del desenvolupament de Madagascar. És una política de govern, molt encoratjada pel Banc Mundial i les institucions financeres internacionals, que fins i tot han empès el govern a canviar la legislació sobre la mineria per facilitar les inversions d'empreses estrangeres del sector miner, amb reduccions fiscals. Perdoneu que sigui molt contundent, però això fa tornar Madagascar a l'estat de colònia. Només que ara es fa a través de l'explotació dels recursos naturals. Abans era a través del domini polític i territorial.

Com lluiten des de la seva organització contra això?

— En l'àmbit local estem conscienciant les comunitats dels impactes que tindrà i els ajudem a dir que no, a resistir. En l'àmbit internacional estem intentant dificultar la vida de l'empresa pel que fa als recursos econòmics que encara necessita trobar: escrivim els seus inversors per explicar-los el que suposarà el projecte. La Xina era propietària d'una mina de terres rares al nord del país, però van tenir problemes financers i l'empresa va tancar i les accions van ser adquirides per una empresa australiana. Aquesta empresa australiana encara està buscant una mica més d'inversió, també.

Li sembla que l'opinió pública de Madagascar creu que aquesta és la manera de créixer?

— Molts pensen que és el camí per al desenvolupament econòmic, que som rics en recursos minerals i els hauríem d'explotar en benefici propi. Però el problema és que ara mateix no s'exploten en benefici de la població, sinó de les grans empreses mineres, a les quals no els importa gens el que pot passar amb la població i amb el medi natural de Madagascar.

I també defensen que aquesta mineria és imprescindible per a la necessària transició energètica.

— L'empresa dels Estats Units Energy Fuels que ha obtingut la llicència del govern de Madagascar ni tan sols parla de transició energètica, només de "seguretat energètica" del seu país, perquè Trump ara està a favor de "perforar" pel petroli i el gas. I de fet, hem demanat als nostres socis als Estats Units que facin una anàlisi i hem descobert que la majoria de les terres rares que extrauran de Madagascar s'utilitzaran per a finalitats de defensa i militars, i no per a la seguretat energètica. Explotaran els nostres recursos per a la producció d'armes i dispositius militars que van a parar a les guerres d'Ucraïna i Palestina.