Marzio G. Mian: "Si és per l'Àrtic, Rússia pot desencadenar una guerra nuclear"

L'Àrtic era la fi del món, un lloc de llegenda i aventura. Avui és una fotografia de l'ordre mundial i les seves lluites. I un dels pocs periodistes que fa temps que ho documenta i ho relata és Marzio G. Mian. Al seu llibre Guerra blanca. En el frente ártico del conflicto mundial (Ned Ediciones) radiografia les tensions a l'Àrtic a través d'històries que van de Groenlàndia a Alaska i que parlen de cures, inuits i multimilionaris russos.

Una història de l’Àrtic.

— A l’últim viatge vaig conèixer un caçador inuit. Amb 13 anys pescava foques enmig d’icebergs amb el pare quan els va atacar un ós polar. 

Difícil sobreviure…

— El pare va clavar un cop de puny a l’ós al nas, que és l’única part sensible que tenen al cos, i el nen va disparar. Repeteixo, 13 anys. Són gent que s’ha hagut d’adaptar a tot, i em deia que no poden adaptar-se al canvi climàtic. 

Per què?

— Perquè no poden confiar en els sabers tradicionals. Per això l’Àrtic avui és una concentració de moltes crisis: climàtica, política, i també informativa. És molt car anar fins allà, i bona part del terreny el controla Rússia, que no té interès que en surti informació. 

Rússia ocupa el 52% de la frontera.

— I els russos estan obsessionats amb les fronteres. De fet, allà no existeix guarda fronterera, hi ha l’FSB, que són els serveis secrets. I Rússia és la potència històrica de l’Àrtic, hi són des del 1700, almenys oficialment. La flota àrtica va ser fundada per Pere el Gran el 1700. 

La clau és el mar?

— I quin mar! És estratègic perquè va del Pacífic a l’Antàrtic. El desgel fa que cada vegada sigui més fàcil transitar-lo. I Rússia pot tenir per fi el mar amb el qual va somiar l’Imperi Rus. 

Per això el vol també la Xina.

— És el país que té el monopoli del transport marítim, i el transport marítim és el 90% del mercat. El canal de Suez és fràgil des del punt de vista de la seguretat; hi ha estudis que indiquen que el canal de Panamà es pot veure afectat per la pujada de l’oceà, de manera que per a la Xina és una oportunitat i una gran drecera. S'estalviarien molts dies de viatge. 

La riquesa és el mar… i el que hi pot haver a sota.

— Hi ha estudis seriosos que apunten que el 30% dels recursos no explotats del planeta es troben a l’Àrtic. I que pot superar el valor de tota l’economia dels Estats Units. 

Afirma que no és el segle xinès, és el segle àrtic.

— Sens dubte, és com el descobriment d’Amèrica. S'ha obert un nou continent, és un territori que és riquíssim i està tot per ser explotat. El desenvolupament que pot tenir no ens el podem imaginar. Si continuem vivint com vivim, continuarem necessitant combustible. 

Doncs si allò és la nova Amèrica… com garantim la seguretat global?

— Seguretat de què? No existeix, ja no hi ha cap llei. És el Far West. 

Per què?

— Les lleis que s’havien creat per al mar i que teòricament havien de protegir les aigües de l’Àrtic són anacròniques. Quan les van fer no pensaven que el gel es fongués. I ha passat el que ha passat amb el Consell Àrtic. 

La divisió arran de la guerra d’Ucraïna.

— Abans del 2022 hi havia més de 400 projectes conjunts només entre els Estats Units i Rússia. Això s’ha acabat. Tenim a una banda els països de l’OTAN i a l’altra, Rússia. 

Però no canvia amb Trump?

— Sí, ara va agafant distància amb l'OTAN, i això té a veure amb el Canadà. De fet, els interessos dels Estats Units al Canadà són a l’Àrtic. Hi ha una ruta, el Pas del Nord-oest, que el Canadà considera pas intern i els Estats Units, pas internacional. I alhora el Canadà s’ha obert a col·laborar amb la Xina, perquè necessiten diners per fer inversions. Això genera moltes friccions. 

L’Àrtic ja està en guerra?

— És l’únic mar que no ha conegut mai la guerra. Fins i tot durant la Guerra Freda, va ser un camp d'entrenament, i, per tant, comparat amb aquell Àrtic, definitivament és un Àrtic militaritzat. I és un Àrtic a punt del conflicte. 

Però Rússia no es pot permetre una altra guerra, no?

— No crec que Rússia tingui cap intenció d'eixamplar la guerra a Europa. I crec que és impossible conèixer Rússia, és una contradicció perquè no és un país comprensible. Però estic segur d'una cosa: si es tracta de l'Àrtic, Rússia pot desencadenar una guerra nuclear. Estic segur d'això perquè sense l'Àrtic Rússia s'ha acabat. I la paranoia de Rússia sempre ha estat que Rússia es pogués acabar. 

I vostè… quan s’hi va interessar?

— Vaig començar amb les balenes a Noruega. S’havia aprovat una moratòria i ja no se’n podien caçar. Noruega la incomplia i jo vaig pujar a un vaixell balener a l’Alt Atlàntic per entendre el que estava passant. Vaig fixar-me en Noruega, Islàndia… fins que en un moment donat, vaig adonar-me que havia d’explicar la història de l’Àrtic rus. 

Val la pena?

— Miri, vaig aconseguir arribar a l’últim assentament més septentrional del continent americà. És un lloc que fins al 1953 estava deshabitat. Els inuits van ser portats allà per la força per poder afirmar la sobirania del Canadà. I avui, que l’àrea torna a estar amenaçada, hi ha inuits que denuncien moviments similars. Quan puc denunciar i explicar certes coses sí que penso que fem una feina que té sentit i que és important.