El planeta s'escalfa més de pressa i pot superar els 1,5 ºC abans del 2030
Un nou estudi alerta que la pujada de la temperatura s’ha accelerat “significativament” els últims deu anys
BarcelonaL’escalfament global no té aturador, i en els últims deu anys s’ha accelerat de manera “significativa”. Així ho conclou un nou estudi de l’Institut de Recerca de l’Impacte Climàtic de Potsdam (PIK), a Alemanya, publicat aquest divendres a la revista científica Geophysical Research Letters. El treball constata que des del 2015 l’escalfament planetari ha pujat prop de 0,35 °C per dècada, en comparació amb els poc menys de 0,2 °C de mitjana per dècada que constaven entre els anys 1970 i 2015.
Per tant, en els últims deu anys l’escalfament global s’ha accelerat 0,15 °C més per dècada. Aquesta nova taxa de pujada de temperatura és més alta que en qualsevol dècada anterior des de l'inici dels registres instrumentals el 1880, un fet que porta el grup de recerca encarregat d’elaborar l’estudi a concloure que ben aviat es poden trencar els límits d’escalfament fixats per a aquest segle.
"Si la taxa d'escalfament dels últims deu anys continua, conduiria a una superació a llarg termini del límit d'1,5 °C fixat en l'Acord de París abans del 2030", alerta en l’article Stefan Rahmstorf, investigador del PIK i autor principal del treball. "La rapidesa amb què la Terra continua escalfant-se depèn en última instància de la rapidesa amb què reduïm a zero les emissions globals de diòxid de carboni dels combustibles fòssils", afirma.
Segons explica el mateix Rahmstorf, les dades ajustades mostren una acceleració de l'escalfament global des del 2015 amb una certesa estadística de més del 98%. Els investigadors han elaborat l’estudi a partir dels cinc grans conjunts de dades de temperatura global establerts a escala mundial (NASA, NOAA, HadCRUT, Berkeley Earth, ERA5).
Interferència de fenòmens concrets
"Ara podem demostrar una acceleració forta i estadísticament significativa de l'escalfament global des del 2015 aproximadament", diu Grant Foster, expert nord-americà en estadística i coautor de l'estudi. Les dades han tingut en compte les “influències naturals” que poden interferir i emmascarar els canvis en les dades de la taxa d’escalfament, com ara fenòmens com el Niño, els cicles solars o les erupcions volcàniques. Segons Foster, això garanteix que el senyal d’escalfament a llarg termini sigui “clarament més visible” i fiable.
Tenint en compte tot això, després de corregir els efectes del Niño i el màxim del cicle solar, els anys 2023 i 2024, que van ser anys excepcionalment càlids, han resultat ser una mica més freds del que es creia fins ara, però continuen sent els dos anys més càlids des de l'inici dels registres instrumentals.
El treball ha certificat que l'acceleració de l’escalfament global va començar a fer-se evident el 2013 o el 2014. Per saber si el ritme d’escalfament del planeta ha canviat des dels anys setanta, l’equip de recerca va utilitzar dues eines estadístiques. La primera analitza si la tendència de la temperatura s’ha anat accelerant amb el temps, i la segona divideix la sèrie de dades en diferents trams per detectar de manera objectiva si hi ha algun moment en què el ritme d’escalfament canvia.
L’estudi no analitza quines són exactament les causes d’aquesta possible acceleració. Tot i això, segons els autors, els models climàtics actuals ja preveuen que el ritme d’escalfament pugui augmentar, de manera que aquest comportament entra dins del que els estudis del clima consideren possible.
