Una obra d'art es ven com a CO₂ per denunciar el 'greenwashing' climàtic

BarcelonaUna obra d'art que no arribarà mai a materialitzar-se per tal de denunciar les perversions dels mercats globals de compravenda d'emissions de CO₂. Aquesta és la premissa que ha portat aquest dissabte l'artista Josep Piñol a signar davant de notari la renúncia formal a construir mai la seva obra escultòrica, que estava dissenyada per instal·lar-se a Belém, la regió de l'Amazònia brasilera on aquest novembre se celebra la cimera climàtica de l'ONU COP30. En cas d'haver-se dut a terme, aquesta obra hauria emès 57.765 tones de CO₂ que s'han convertit ara en crèdits de carboni per un valor d'1,6 milions d'euros.

L'artista ha renunciat als diners i ha obsequiat el comprador (un col·leccionista privat que vol mantenir l'anonimat) amb una sola tona de CO₂ simbòlica, perquè el seu únic objectiu, deia, era denunciar aquest mecanisme de les "emissions evitades" que es fa servir en els mercats voluntaris de carboni i que permet a les empreses comprar-les com a crèdits de carboni per comptabilitzar-les en el seu pla de reducció de CO₂ (obligatori a Europa per a companyies de certa envergadura). Un mecanisme que l'artista defineix com un "greenwashing ".

La performance artística, amb la signatura davant de notari al Museu Tàpies de Barcelona, s'ha realitzat durant el tancament del cicle Museu Habitat impulsat pel departament de Cultura de la Generalitat i liderat per Manuel Borja-Villel per reflexionar sobre el futur dels museus i que ha posat precisament el focus en el debat sobre el decreixement del sector cultural. "És un projecte que qüestiona com el capitalisme i el colonialisme han imposat aquesta visió que separa els humans dels no humans, del paisatge, un sistema violent que s'ha anat refinant des del segle XVI i que deriva en l'extractivisme", explica a aquest diari Borja-Villel.

L'obra que havia projectat Josep Piñol era una instal·lació coronada per cent figures de bronze amb vestit d'executiu, dretes sobre taüts que en realitat eren mòduls de captura de CO₂, perquè l'escultura estava concebuda també com una màquina de captació de carboni, una tecnologia encara molt incipient però en ràpid desenvolupament. Això era "primer de tot per ironia i sarcasme", però també per poder aconseguir finançament per fer-la, un punt que era clau per poder acreditar que l'obra hauria tirat endavant perquè hi havia una inversió prevista i que, per tant, ha estat "evitada", segons explica a l'ARA Josep Piñol. El fet que fos una planta de captació de carboni va aconseguir atraure la inversió necessària, i dues empreses, una de canadenca i una altra britànica, s'havien compromès a pagar 18,5 milions d'euros per construir la instal·lació a l'Amazònia.

Què són les 'emissions evitades'?

Però en lloc de construir-la, Piñol ha convertit l'obra en "emissions evitades" en comprometre's a no fer-ho. Per això ha hagut de registrar formalment un estàndard tècnic per calcular les emissions de l'art, que no existia, calcular les emissions de la seva obra i sotmetre aquest càlcul a una auditoria independent oficial, tot i que aquest auditor no vol ser mencionat públicament. "No em preocupa massa que el procés sigui totalment científic, perquè és una acció poètica, en l'art treballem amb les percepcions i el que ens interessava és qüestionar els relats imposats i en aquest cas denunciar aquest tipus de greenwashing", explica Borja-Villel.

De fet, tal com denuncia Piñol, existeix tot un entramat d'empreses certificadores que calculen l'impacte d'un projecte i hi donen un valor en tones de CO₂, de forma que si aquell projecte no s'arriba a fer les empreses puguin pagar per aquest CO₂ estalviat i presentar-ho com una contribució a la lluita contra el canvi climàtic.

Les reduccions de CO₂ que es venen en els mercats voluntaris venen sobretot de projectes de plantació d'arbres en països del Sud Global, sufragats per països o empreses dels països rics. Però una altra fórmula és aquesta que calcula les emissions d'un projecte que s'havia de fer i no es farà i les converteix en crèdits de carboni, que es poden comprar per acreditar una reducció de CO₂ en el balanç climàtic d'una empresa. "Això de les 'emissions evitades' s'accepta en alguns mercats voluntaris, com per exemple si algú diu que farà una instal·lació fotovoltaica a Moçambic que evitarà la construcció d'una central tèrmica", explica l'expert en empremta de carboni Jordi Oliver, de la consultoria Inèdit, però admet que és un procediment "bastant controvertit".

Una investigació del The Guardian va revelar, per exemple, que el 90% dels crèdits que havia certificat una de les principals certificadores del món, Verra, que utilitzen grans empreses com Disney, Shell i Gucci per comprar crèdits que els permetin complir els seus objectius de reducció d'emissions, eren "crèdits fantasma" que no representen veritables reduccions de carboni.

De fet, aquest concepte d'emissions evitades és herència encara de l'antic Protocol de Kyoto, però el nou Acord de París no les prohibeix i es continuen fent servir. Els mercats de carboni reglats com l'europeu no les admeten, però els mercats voluntaris globals sí. Normalment, però, són projectes que s'havien de construir perquè eren necessaris i que se substitueixen per un altre projecte de menor impacte ecològic, que se sufraga amb els diners d'aquests crèdits, segons apunten fonts expertes. L'article 6 de l'Acord de París que regula justament aquests mercats voluntaris és el que més va costar de pactar en el seu reglament posterior, perquè s'intentava evitar també dobles comptabilitats: que aquestes reduccions d'emissions es comptessin tant en el balanç del país on es realitza com en el del país que les compra.