La gran sequera

La sequera no remet: els embassaments ja acumulen més de dos mesos de baixada

Les reserves s'han duplicat respecte a fa un any, però no s'esperen grans crescudes aquest hivern

BarcelonaEls embassaments de les conques internes no acaben d'aixecar cap i ja acumulen més de dos mesos d'un lent descens continuat. Ara mateix es troben al voltant del 31,5% i ja han perdut gairebé tres punts des de finals de novembre. La part positiva és que actualment les reserves dupliquen les que hi havia fa just un any, quan ens trobàvem en el pitjor moment d'aquesta llarga i històrica sequera. Tot plegat és gràcies (sobretot) a les pluges de la primavera i de la tardor de l'any passat. Però aquests dos últims mesos ha plogut molt poc, i això és un contratemps important tenint en compte que s'arrosseguen massa anys de dèficit hídric.

Inscriu-te a la newsletter de peus a TerraUna mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

El descens continuat de les reserves de les últimes setmanes es podria frenar transitòriament gràcies a les pluges de l'inici d'aquest cap de setmana, que han afectat sobretot les capçaleres dels principals rius de les conques internes del nord del país. Al Pirineu aquestes precipitacions han caigut en forma de neu i de moment no arribaran als embassaments. En tot cas es tracta d'un episodi fugaç i sense grans quantitats d'aigua.

Cargando
No hay anuncios

Una vintena de municipis de l'Alt Empordà han començat l'any tornant a la fase d'emergència per sequera. I gran part de la resta de comarques de Girona i de Barcelona es troben en estat d'alerta o d'excepcionalitat. També la zona de Riudecanyes (el Baix Camp) encara es troba en emergència. Així, caldrien molts més episodis de pluges generals i abundants per tal de revertir del tot la situació. I també fa falta molta més neu al Pirineu per garantir aigua de cara al desgel.

Cargando
No hay anuncios

Catalunya continua immersa en una sequera que ja dura des de fa més de tres anys i que sembla no tenir final. I com que l'hivern no és una època plujosa a casa nostra, no s'espera que se solucioni, ni de bon tros, el problema a curt termini. I per si no n'hi hagués prou, aquest gener ha estat encara més sec del que acostuma a ser, amb poca aigua i neu. Caldrà esperar que la primavera no falli i porti les pluges habituals, si bé està per veure's si seran suficients o no per començar a veure la llum al final del túnel de cara a l'estiu.

Sau torna a estar pràcticament buit

Hi ha una imatge que parla per si sola sobre la sequera a Catalunya: el campanar de l'església de Sant Romà de Sau. Sabem si anem bé de reserves o no segons si l'aigua del pantà cobreix més o menys aquesta emblemàtica edificació. I ara ja porta massa temps totalment al descobert. De fet, l'embassament torna a estar sota mínims i pràcticament buit, al 6%, després del pic del 45% que va viure a principis d'estiu.

Cargando
No hay anuncios

Val a dir que, més enllà de la falta de pluges, l'espectacular baixada que ha patit últimament Sau és perquè s'ha transvasat part de la seva aigua al de Susqueda, el seu germà gran, que ara mateix es troba al 40%. Amb tot, no és gens normal que estigui en aquest estat. Tot plegat és una mostra clara de fins a quin punt encara ens trobem en una situació de sequera excepcional.

Per contra, l'embassament de la Baells –un dels més grans de les conques internes– es troba al 55%, mentre que el de Sant Ponç voreja el 53% i el de la Llosa del Cavall, el 34%. El conjunt del sistema Ter-Llobregat ja ha baixat fins al 33,2%. I la situació continua sent crítica a l'extrem nord-est del país, on no hi ha manera que Darnius-Boadella pugi; continua per sota del 17%.

Cargando
No hay anuncios

També estan molt baixos els pantans de Riudecanyes i de Siurana, tot i que han millorat clarament gràcies a les pluges de la tardor. De fet, han passat d'estar buits al 24% i al 9%, respectivament. Per la seva banda, els embassaments catalans de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), que són un cas a part, actualment es troben al 70%, ja que les pluges dels últims mesos han beneficiat molt les capçaleres dels seus principals rius.