Més de 80 països reclamen "un full de ruta" global per acabar amb els combustibles fòssils

Barcelona82 països demanen fixar "un full de ruta" mundial per eliminar progressivament el petroli, el gas i el carbó. Representants de tots aquests governs s'han unit per fer pressió a la Cimera del Clima de l'ONU, la COP30, que se celebra aquests dies a l'Amazònia brasilera, i han reclamat que el text final de la trobada inclogui aquesta aposta. Aquest dimarts es va fer públic un primer esborrany del text final de la cimera, anomenat Mutirão (que vol dir esforç comunitari en portuguès), que inclou una possible aposta per l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, però que encara és massa obert.

De fet, proposa tres opcions diferents per a aquest punt dels combustibles fòssils, un dels quals demana a tots els estats que estableixin "fulls de ruta de transició justos, ordenats i equitatius, que incloguin superar progressivament la seva dependència dels combustibles fòssils i aturar i revertir la desforestació". Aquesta seria l'opció més ambiciosa que hi ha actualment a l'esborrany, tot i que ho deixa en mans de decisions nacionals i no demana un full de ruta amb xifres globals, com plantegen els països signants de la petició per eliminar els combustibles fòssils.

La segona opció del text, però, és molt més dèbil, i només demana "posar en comú experiències d'èxit" en la "transició cap a solucions baixes en carboni". I encara hi ha una tercera opció pitjor, que planteja directament eliminar aquest punt completament del text.

"La millor opció per aconseguir un acord [sobre aquest punt] és incloure'l al Mutirão. La referència que hi ha en l'esborrany actual del text és feble i es presenta com una simple opció: s'ha de reforçar i adoptar", remarcava en roda de premsa l'enviada climàtica de les Illes Marshall, Tina Stege, que ha liderat la crida per a aquest full de ruta.

Entre els països impulsors també hi ha Espanya i el Regne Unit. La iniciativa es basa, de fet, en la decisió final de la COP28 de Dubai que fa dos anys va incloure en el seu text final una referència a la necessitat d'eliminar progressivament els combustibles fòssils. Era la primera vegada que aquests combustibles, responsables de la crisi climàtica, es mencionaven directament en un text de les negociacions climàtiques de l'ONU. L'any següent, en la cimera a l'Azerbaidjan, aquesta referència ja no va aparèixer al text final i aquest compromís ha quedat relegat. Però la COP30 podria revifar-lo.

Empenta final a les negociacions

El president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, viatja aquest dimecres a Belém per donar l'empenta final a les negociacions. L'absència dels Estats Units, que no han enviat cap delegació a la COP30 després que Donald Trump abandonés per segon cop l'Acord de París, pot estar facilitant el diàleg, de fet. Però Lula ha manifestat la seva intenció d'aconseguir aprovar un acord abans del final de la cimera (aquest divendres), cosa que seria pràcticament un miracle tenint en compte no només com estan d'allunyades les posicions ara mateix sinó els antecedents de totes les COP fins ara, que sempre han necessitat un o dos dies més enllà de la cloenda per tancar els acords finals.

Lula vol tancar l'acord sobre combustibles fòssils i sobre finançament climàtic, un altre dels punts més conflictius, aquest mateix dimecres, i deixar la resta de l'acord final per aprovar divendres. Però gairebé ningú confia en aquesta previsió. El mateix Lula, que s'ha unit a la iniciativa per eliminar progressivament els fòssils, ha impulsat noves explotacions petrolieres a l'Amazònia, unes polítiques que xoquen completament amb la seva voluntat d'erigir-se en líder de la lluita climàtica.

Qui sí que s'ha compromès formalment a deixar sota terra el petroli i el carbó, i ho ha fet durant aquesta cimera COP30, ha estat el govern colombià de Gustavo Petro, que s'ha convertit en el primer país que declara la seva part de selva amazònica lliure d'explotacions mineres i petrolieres.