Catalunya la regada, Catalunya la plujosa

Una màxima impera en determinat periodisme de Madrid. L’Estat mai no inverteix a Catalunya. Segons el llibre d'estil no escrit que totes les redaccions tenen, s'ha de dir que la “rega de milions”, li “regala” diners o “crea un greuge comparatiu”. Ho vèiem aquesta setmana amb els 20 milions d’euros que Iceta ha assignat a Barcelona via decret. Alguns titulars: “Indignació amb Iceta per regalar 20 milions a Barcelona” (Abc), “Iceta rega la Generalitat amb 20 milions després que ERC salvi Sánchez” (Esdiario).

Deixem de banda el petit detall que aquests diners venen d’una caixa a la qual els catalans hi aporten –sisplau per força– més que no pas en retiren. Però, per al lector de la caverna, l'homo catalanis és un ésser verament excepcional, que només cobra i mai no paga. En el cas específic d’aquesta partida, el que la majoria de mitjans eternament exclamatius no expliquen és que la cocapitalitat cultural de Barcelona no és pas un invent nou, sinó que els governs del PP n’havien reduït a zero l’aportació. I, sobretot, amaguen que aquests 20 milions d'euros estaven compromesos des de feia gairebé un any. És veritat que s’ha aplicat un procediment d’urgència, i que la negociació dels pressupostos deu haver estat un bon lubricant. Però no pot ser que els mitjans de sempre aprofitin qualsevol aportació de l’Estat a Catalunya per sembrar zitzània i atiar l’anticatalanisme.

L’altra tècnica habitual segueix sent la deshumanització: “Bestiari del govern fantasma per a la seva república inexistent”, diu una peça recent d’El Mundo, on parla d'“un pallasso”, “una rapera trista” o “una dona queixosa perquè el seu marit s’estima més el gos que a ella”.

Després s'exclamen del sentiment de desafecció. Pluja de milions, diuen: de milions d'insults, deu ser.