Les bestioles d’en Peyu

TV3 ha recuperat la segona temporada de Natura sàvia de la plataforma 3Cat per emetre-la durant la programació d’estiu. Aquesta vegada sense el malaguanyat naturalista Jaume Sañé, que va ser una peça clau del format en la seva primera temporada. N'agafa el relleu la biòloga Lídia Freixas, igualment eficaç en la tasca divulgadora, segurament la part més interessant del programa. També s’ha incorporat a l’elenc d’intèrprets l’adolescent Iris Pérez, en el rol de professora avantatjada. És evident que s’ha intentat trobar un cert equilibri de gènere i rejovenir la mitjana d’edat per fer-lo més transversal. 

Natura sàvia és un tipus d’entreteniment que s’adapta a la funció pública. Els documentals d’animals, en general, no acostumen a fallar a l’hora d’estimular la curiositat de l’espectador. Poden semblar un contingut poc llaminer o avorrit de bon principi, però passa bé un cop t’atrapa. No obstant, com és habitual amb la divulgació, a cada bugada hi perdem un llençol, i toca passar pel filtre de la infantilització per fer-lo més popular i accessible a totes les generacions de la casa. I aquí és quan el programa comença a fer-se feixuc a mesura que s’acumulen les emissions: la comedieta cansa. Quan Quimi Portet i Albert Pla comenten amb certa sorna la part documental, té gràcia si connectes amb el seu sentit de l’humor. Però el teatret acadèmic t’acaba la paciència. I això que l’entorn magnífic del Col·legi del Roser de Sant Julià de Vilatorta aporta solidesa a la posada en escena. Potser és efectiu si hi ha canalla petita per entretenir, perquè té un to apallassat o histriònic propi dels programes per a criatures. Però, per al públic adult, és cada vegada més difícil entrar en sintonia amb aquesta comèdia sobreactuada, on els grans es comporten com nens petits o curts de gambals i els més joves fingeixen una maduresa i una conducta dignes d’un avi. Potser la divulgació científica o la biologia ens poden aclarir aquesta tendència televisiva, o potser la natura a vegades no és tan sàvia. Mentre les bestioles en estat salvatge semblen fascinants, els humans en estat televisiu acaben per provocar perplexitat.

I parlant de fenòmens salvatges, valdria la pena que Lamine Yamal recuperés l’inici del programa Futuro imperfecto d’Andreu Buenafuente, a La 1. Aquest dijous, l’humorista va començar parlant de la festa d’aniversari del jugador. “Quan has passat una bona temporada, et toca patir pel que fan els jugadors durant les vacances. Tinc més ganes que s’acabin les vacances de Lamine Yamal que no pas que comencin les meves!”, assegurava Buenafuente. Sense fer sang, va resumir els titulars de la premsa sobre la celebració i va acabar enviant un missatge al jugador: “Es tracta que els joves feu un món millor, no que us quedeu amb el pitjor de l’actual”.