Catarsi televisiva amb la crisi de govern

Tots els espectadors que necessitin alguna anàlisi més catàrtica sobre la crisi de govern i la situació esperpèntica entre Junts i ERC és recomanable que recorrin al Polònia d’aquesta setmana. De totes les interpretacions possibles del conflicte segurament l’arrencada amb el combat de boxa de Pere Aragonès és la que millor reflecteix l’essència de la situació que estem vivint. A més, de tots els homenatges que hem vist i veurem de l’1-O, el fals documental del Polònia parodiant el de Locomia de Movistar+ no pot haver estat més ben triat: el record d’una època de furor i èxit a partir d’uns testimonis que anys més tard estan tots enfadats i tenen versions contraposades. Però també es fa evident un discurs passat de moda que l’audiència ja no et compra, com els ventalls i les cançons d’aquell grup que va néixer a Eivissa. Finalment, l’esquetx on l’actor David Marcé navega entre el personatge i l’intèrpret és rodó i trenca subtilment la ficció per endinsar-se en l’àmbit de l’anècdota televisiva. Molts dels personatges que ha fet fins ara tenen una vida curta: va fer l’Artur Mas i al cap d’una setmana el president va fer el pas al costat, va fer en Jordi Cuixart i el van tancar a la presó. Va fer el Casado i el càrrec li va durar poc al líder del PP. Marcé fins i tot va interpretar una sola vegada el personatge de Màxim Huerta i es va convertir en el ministre més fugaç de la història. Marcé diu que abans que s’emetés l’esquetx que van gravar, Huerta ja havia dimitit. “La cosa està fotuda quan el personatge més actiu que tens és Lluís Companys”, diu mirant a càmera i caracteritzat de... Jordi Puigneró. Els guionistes aleshores opten per fer una crida: els polítics que tinguin ganes de deixar el càrrec que ho comuniquin i David Marcé els interpretarà per fer realitat el seu somni de plegar. La resolució final és subtil. El clon de Laura Borràs apareix per suggerir-li el nou personatge a imitar: Pere Aragonès.

Com sempre, davant les millors crisis de govern, en els temps de més desconcert polític i quan la realitat sembla superar la ficció, l’únic racó mediàtic on restablir-se de les misèries del país és el Polònia. 

Amb tot, el mateix dijous a la tarda la indignació general de la ciutadania la va simbolitzar el xef Raül Balam, que era al Planta baixa per fer la seva secció de cuina. Abans de posar-se a cuinar el curri verd que volia preparar, Agnès Marquès li va preguntar: “Avui vens enfadat...” I ell va respondre: “Bé, estic molest, empipat...” No va caldre que el burxés gaire i, després de tota la introducció sobre la situació política que havia fet la presentadora, Balam va queixar-se com un ciutadà tip: “Sembla que estem jugant al joc de l’oca i que hem de tornar a la casella de sortida. Quan hi ha tantes coses en aquest país que són més prioritàries que això!” A continuació els tertulians van tenir una fugaç discussió sobre si era millor el curri indi o el tailandès. Potser ho hem d’interpretar com la prova definitiva del nivell de desconnexió popular que la gent sent de la política.