Qui troba a faltar Tomàs Molina?
Fa vint-i-cinc dies que Tomàs Molina, l’home del temps més cèlebre de TV3, va anunciar el seu fitxatge per ERC d’una manera una mica rudimentària. Les brometes i indirectes dels presentadors dels informatius van ser les úniques pistes d’una certa incomoditat a la redacció. La resta de professionals de la meteorologia semblaven una mica atordits per la situació i, sobretot, pel to burleta dels companys. Tomàs Molina va desaparèixer ipso facto de la pantalla després de fer un traspàs de poders simbòlic cedint la cartera a Gemma Puig al Planta baixa.
L’estrella mediàtica era gairebé una estructura d’estat del país. “Tothom fa cas a Tomàs Molina”, deien els personatges del Polònia aquella mateixa setmana en l’esquetx en què el clon d’Aragonès comunicava el seu fitxatge al partit. L’arrogància del presentador va servir aleshores als guionistes del programa per construir un tema musical a ritme del Torero de Chayanne: “Ara soc polític, i no m’importa el que diguin. Qui em critiqui és imbècil. És el moment d’anar a fer mítings, com un bon polííííític...” La cançó desprenia aquesta actitud abrandada de l’home del temps: “M’és igual la sequera, em toca fer campanyes. Ja me la sua el temps que fa a Riudecanyes. Me n'aniré a Brussel·les, que es foti en Cruanyes”, cantava el fals Tomàs Molina. “Ho faig pel canvi climàtic, no només soc un calb mític. Ara soc políííític!” Molina, llegenda de TV3, ha desaparegut del mapa televisiu després de 38 anys en pantalla.
Però després de més de tres setmanes, qui troba a faltar Tomàs Molina? Gemma Puig, la dona del temps a qui fins ara vèiem de bon matí a la cadena, ha assumit la franja que Molina ha deixat lliure. Puig és impecable i va per feina. Té un ritme àgil i és concreta. És una presentadora que té present que la informació de servei transcendeix el seu propi protagonisme. I és en el pragmatisme periodístic que rau la seva virtut explicativa.
Mentrestant, els migdies, els espectadors continuem entretinguts amb les brometes que Xavi Coral i Raquel Sans li fan a Francesc Mauri per introduir la informació meteorològica. El nivell de jocositat amb el company del temps, més que jugar-li a favor, hi ha dies que s’acosta a la mofa i a un cert desdeny. Sembla el màrtir que s’exposa al pim-pam-pum final per distreure els espectadors. Mauri, des d’un candor encomiable, intenta encaixar amb esportivitat els comentaris. L’estratègia no contribueix gaire a la credibilitat informativa de la secció. La cantarella de les vocals arrossegades de Mauri, les pauses enmig de les paraules, les paradinhes sintàctiques i una divulgació que ha caigut en la rutina no ajuden a l’hora de la migdiada i són, sens dubte, carn d’imitació.
La informació meteorològica, tan important en la cultura mediàtica de Catalunya, i que tanta atenció desperta, no pot caure en la inèrcia informativa. El relleu de Tomàs Molina podria servir per renovar una mica el gènere.
