'Downton Abbey' ens salva l’estiu

L’aposta per les sèries britàniques ha sigut la decisió més encertada de TV3 de cara a la programació d’aquest estiu. Les tardes televisives han sigut d’una placidesa necessària per a les vacances. Produccions de prestigi que fan que l’espectador no se senti abandonat en uns mesos que sovint queden relegats a unes emissions anodines i que desperten poc interès.

Downton Abbey marca les diferències per la seva ambició dramàtica i la capacitat per explicar la història d’Anglaterra a partir dels conflictes que s’esdevenen a l’enorme mansió dels comtes de Grantham, tant a les plantes nobles com al soterrani amb el personal de servei. Malgrat tot, juntament amb Els Durrell i Totes les bèsties petites i grosses són ficcions que confirmen que els britànics són els millors a l’hora de construir un relat sobre el seu propi tarannà.

Malgrat la diferència d’arguments i personatges, les tres sèries d’època tenen aspectes en comú que les fan televisivament molt efectives. Són produccions acurades, amb una bona direcció artística, diàlegs intel·ligents i plens d’enginy, un sentit de l’humor refinat, exigència pel detall, elencs magnífics i interpretacions d’un gran nivell. Veure-les en versió original evidencia la preocupació per la dicció i la llengua. I el doblatge al català és esplèndid.

Més enllà d’això, les tres sèries juguen amb la nostàlgia com a ingredient essencial per atrapar l’espectador. Representen un viatge als anys 20, 30 o 40 d’una manera càlida i amable. L’emotivitat ben gestionada és un altre aspecte crucial pel que fa al guió. En tots els casos, l’audiència acaba estimant els protagonistes. La fórmula coral és una garantia, perquè diversifica les trames, les fa transversals generacionalment, i potencia la idea de comunitat, ja sigui a través del concepte de família en el sentit més tradicional o a partir de l’amistat. També se’ns presenten entorns idíl·lics. A Yorkshire o a Corfú, els paisatges contribueixen a la fascinació de l’espectador. La tradició i les convencions socials o, precisament, la ruptura d’aquestes normes faciliten els conflictes i permeten fer evolucionar els personatges. Els contrastos són bàsics. A Downton Abbey es juga amb l’abisme entre la vida aristocràtica i el personal de servei. A Els Durrell, amb el xoc cultural entre la rigidesa anglesa i la vida relaxada d’una illa grega. A Totes les bèsties petites i grosses, el diàleg entre el món rural i l’urbà, la petita comunitat tancada i l’arribada d’un foraster que intenta integrar-se.

I, en qualsevol cas, les tres sèries plantegen temes universals: l’amor, la convivència, la dificultat davant els canvis, el pas del temps, la por al rebuig o no ser acceptat i les transformacions socials. Tots som partícips d’aquestes emocions. I, segurament, els canvis de ritmes i rutines de l’estiu són un bon moment per pensar-hi i gaudir-ne.