Com si tinguessin pressa
Diumenge al vespre TV3 va emetre el capítol de final de temporada del Com si fos ahir, un especial per tancar trames i obrir-ne de noves que creïn expectatives de cara al setembre. Durant la festa es va destacar en diverses ocasions la bona audiència de la sèrie i la requesta que té al 3Cat, on és un dels continguts més vistos. Una dada que contrasta amb la poca cura que en té la cadena: nul·la promoció, poca visibilitat a la plataforma i l’allargassada tortura de les receptes de cuina com un peatge insofrible. També les limitacions de pressupost, que es fan evidents amb l’escassedat de sets de decorat que semblen, fins i tot, condicionar i limitar les trames argumentals. Les estretors del pis de la Marta són insostenibles i difícils de justificar.
El preliminar de la gala ja anticipava la vergonya aliena que passaríem després. Llucià Ferrer com a mestre de cerimònies duia un ritme d’acceleració digne de l’Atrapa’m si pots. Semblava que tingués pressa, transmetia una sensació caòtica. El súmmum va ser Jaume Borja, amb una necessitat inexplicable de culminar totes les seves intervencions cridant i amb una sobreactuació i exageració de les valoracions que remet a una televisió passada de moda. Ester Pagès, impecable sempre a La Selva, es va veure arrossegada pel xou. El seu rol era el més interessant perquè aprofundia en la sèrie i, en canvi, va quedar relegada a un paper secundari.
La gala va trencar el to del capítol de clausura. Els guionistes del Com si fos ahir van voler transmetre una certa calma final. Un clima trencat abruptament per l’esverament de la gala. No hi havia cap continuïtat emocional perquè estava enllaunada. Un dels grans problemes de la festa va ser el guió, que funcionava per simple acumulació de convidats a qui calia despatxar amb un parell de preguntes a cadascú. Les entrevistes no tenien cap fil conductor ni coherència. Llucià Ferrer apel·lava a obvietats com “la facilitat de retentiva que tenen els actors de memoritzar textos” i els feia preguntes pel boc gros, superficials i genèriques, poc vinculades a les trames i aspectes concrets de la ficció. El presentador no va semblar gaire coneixedor de la sèrie. Els espectadors del Com si fos ahir esperaven un enfocament més precís, d’acord amb la fidelitat que hi han mantingut. Els actors semblaven desconcertats. Van anar allà a respondre les preguntes més absurdes i veure com Borja tractava la grada d’espectadors com si fossin nens petits veient els pallassos de la tele. Incomprensible la quantitat de vegades que els presentadors van fer servir el terme desvetllar inadequadament. Vol dir fer perdre la son, que no s’hauria de confondre amb desvelar, que és el verb correcte quan es tracta de revelar (o no) el que passarà. El millor va ser el tradicional vídeo de pífies. Va ser una oportunitat perduda perquè els actors poguessin reflexionar sobre conflictes, escenes i diàlegs amb fragments d’exemple. Els que van preparar la gala no semblaven haver seguit mai el Com si fos ahir.