Ustrell i l'entrevista lúgubre al president Illa
Dilluns al matí, les ràdios i la televisió arrencaven la temporada regular amb una peculiaritat mediàtica. Ricard Ustrell feia l’entrevista institucional al president Salvador Illa en tant que presentador d’El matí de Catalunya Ràdio, però aquesta vegada l’emissió afectava també la programació de TV3. A les nou del matí, Ariadna Oltra va haver d’aturar la seva tertúlia d’Els matins per donar pas a l’entrevista del seu col·lega. Una jugada que provocava una arrencada de curs insòlita i una mica aspra per a la periodista, havent de cedir el temps del seu programa a l’omnipresent Ustrell. Malgrat tot, Oltra ho va integrar amb elegància i naturalitat i va aprofitar-ho per oferir una anàlisi posterior de l’emissió amb els seus col·laboradors.
L’inici de l’entrevista institucional va sobtar per la posada en escena, especialment per una mala il·luminació que contribuïa a oferir un entorn fosc i sinistre. També projectava unes ombres al rostre d’Illa, especialment sobre els ulls. L’espai contrastava amb la majestuositat tradicional de les entrevistes de TV3 als presidents, que es caracteritzen per la cura en l’ambientació. Més enllà de l’escàs encert en la il·luminació, el que cridava l’atenció era que la realització no va saber potenciar la singularitat que tenia aquell moment. En comptes de donar a la conversa el caràcter lluminós i enèrgic propi d’un matí de dilluns en què tot el país sembla recuperar la plena activitat, es va optar per una atmosfera de nocturnitat i tenebra incomprensible gens favorable. L’espai delatava una ambició i unes pretensions fallides. Semblaven les onze de la nit i no les nou del matí. La foscor es va apoderar fins i tot del to de l’entrevista, greu i apagat. La col·locació d’una taula i uns micròfons servia per subratllar visualment l’essència radiofònica. Però el fet d’interrompre la programació regular de TV3 li donava una rellevància televisiva inevitable que demanava més atenció a nivell de pantalla. L’ambientació aporta significat i valor al contingut, i l’entorn lúgubre per a una entrevista presidencial que marca l’inici del curs potser no és el clima òptim. És com si la necessitat d’executar simultàniament l’entrevista per a la ràdio i la televisió hagués deixat en un segon pla les consideracions a nivell de llenguatge mediàtic que això comporta.
El plantejament corporatiu que la televisió obri la finestra a les emissions radiofòniques es pot interpretar com un projecte –més difícil del que sembla– per estimular les sinergies entre els dos mitjans. Ara bé, cal tenir present que cada mitjà té uns codis i un llenguatge diferents, no sempre intercanviables. I dur a terme aquesta operació suposa una cura en els detalls i en els equilibris entre mitjans que no és senzilla. I més quan la manera d’executar-la destil·la més la sensació de trepitjar-se i fer-se nosa entre ells que no de simbiosi innata.